Gasseta
La gasseta[1] era en el seu orige un periòdic veneciano que es publicava una volta a la semana a principis del XVII. D'esta manera, es va entendre per «gasseta» al periòdic de política, notícies, teatres, moda, tribunals o solament alguna d'estes matèries. Posteriorment, va passar a denominar a periòdics que no tractaven de política sino d'algun ram especial de lliteratura, administració, etc. Tant els que les redactaven com els que les venien es coneixien per gaceteros. Hui és un terme molt poc utilisat en favor del més estés «periòdic».
Història
L'ús de la gasseta va començar en Venècia, a principis del XVII, época en la qual esta ciutat era el centre de les negociacions polítiques d'Europa. El seu nom prové d'una menuda moneda de coure cridada gazzetta o en dialecte véneto gaxeta del valor d'uns dos diners, que es pagava per cada plec o eixemplar. Es diu que el nom de tal moneda veneciano medieval derivaria de la paraula gazza (urraca) ya que tal moneda solia tindre representada una urraca en el seu cara. Una atra interpretació és que dita veu és el diminutivo de «gaza» originària del indo-persa que significa «tesor», i que va aplegar a l'italià per mig del llatí. Esta versió sembla més creible ya que les monedes abans citades sempre tenien l'image del León de Sant Marcs en la seua cara, mai una urraca. Per una atra part, urraca en italià s'escriu "gazza" i en les versions posteriors d'esta moneda que apareix escrita en la creu (o seca) sempre en una sola z; "gaza".
Les demés ciutats principals d'Europa no varen tardar en seguir l'eixemple de Venècia, que havia tret l'idea de China, a on es publicaven dos periòdics des de temps inmemorial i a on a mitan del XIX s'imprimien diàriament una espècie de gasseta o bolletí de l'Imperi per orde del govern, que era d'un full de paper molt gran, en els que s'escrivien totes les gràcies i tots els castics que l'emperador concedia o imponia a el seu vassalls.


Generalisades les gassetes, fuéronse publicant successivament més a sovint, resultant ací l'orige dels diaris i demés obres periòdiques que, en noms diferents, es publiquen en tot lo món.
En França el mege Teofastro Renaudot va publicar les primeres gassetes en 1631. En eixe mateix país va ser fins a 1665 quan varen aparéixer les gassetes lliteràries.
En Espanya, el terme "gasseta" es va usar també generalment per a designar el periòdic oficial a càrrec del govern en que s'insertaven totes el seu dispos iciones per al coneiximent del públic. És dir, un antecedent de l'actual Bolletí Oficial de l'Estat. La Gaceta de Madrid (que tal era el seu nom oficial) va començar a publicar-se a mitan del XVII. Era llavors semanal i constava de quatre fulls en 4º, estant llimitat el seu contingut a notícies nacionals i estrangeres.
L'objecte de la Gaceta de Madrid era en primer terme publicar les lleis, decrets, reglaments i atres disposicions i resolucions del poder eixecutiu i dels Tribunals Suprems i oficines centrals, sent obligatòria l'observança de totes estes disposicions pel mer fet d'haver-se publicat en la Gasseta, orgue oficial del govern.
En Mèxic, quan encara era Nova Espanya, Juan Ignacio María de Castorena Ursúa i Goyeneche, considerat el primer periodiste d'Hispanoamèrica, va publicar la Gazeta de Mèxic en 1722. Fins a la data, en les universitats mexicanes és molt comuna cridar al periòdic oficial de l'institució "gasseta"; sent els més destacables per la seua importància els de l'UNAM i l'Universitat de Guadalajara. Des del 2009 es publica La Gasseta del Palau de Ferro, que tira 100 mil eixemplars quinzenals.
En Argentina el primer periòdic imprés va ser la Gasseta de Buenos Aires (des de 1810), sent en tot el XX i en l'actualitat un dels principals periòdics diaris d'Argentina la Gasseta de Sant Miguel de Tucumán (Cridada la més de les voltes senzillament: La Gasseta).
Vore també
Bibliografia
- Joaquín Bastús, Diccionari històric enciclopèdic, Barcelona, Impr. Roca, 1830.
- Enciso Recio, L.M., La Gaceta de Madrid, Valladolit, Facultat de Filosofia i lletres de Valladolit, 1957.
- III Centenari de la Gaceta de Madrid, Madrit, B.O.I., 1961.
Referències
- Este artícul ha segut elaborat a partir de la Enciclopedia Libre Universal en Español.