Anar al contingut

Gamma Hydrae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gamma Hydrae
Constelació Hidra
Ascensió recta α 13h 18min 55,25s
Declinació δ -23° 10’ 17,1’’
Distància 132 anys llum
Magnitut visual +2,99
Magnitut absoluta -0,08
Lluminositat 105 sols
Temperatura 5110 K
Massa 2,7 - 2,9 sols
Ràdio 13 sols
Tipo espectral G8III
Velocitat radial -5,4 km/s
Atres noms HD 115659 / HR 5455
HIP 71469 / SAO 158677

Gamma Hydrae (γ Hya / 46 Hydrae)[1][2] és la segona estrela més lluenta de la constelació d'Hidra en magnitut aparent +2,96, darrere d'Alfard (α Hydrae). Ocasionalment li la crida Cauda Hydrae o Dhanab al Shuja, el significat del qual és «la coa de l'hidra» o «la coa de la serp», per la seua situació dins de la constelació. Es troba a 132 anys llum de distància del sistema solar.

Gamma Hydrae és una jaganta groga de tipo espectral G8III (o G8IIIa) i 5110 K de temperatura efectiva, el mateix tipo espectral que la component menys calenta de Capella (α Aurigae). Més lluminosa que esta —la seua lluminositat és 105 voltes major que la del Sol—, té un radi és 13 voltes més gran que el ràdio solar. Presenta un contingut metàlic casi igual al del Sol, sent el seu índex de metalicitat [Fe/H] = +0,03. Posseïx una massa entre 2,7 i 2,9 masses solars,[3] la seua edat s'estima en 370 millons d'anys.

A diferència d'atres jagantes clàssiques que fusionen heli, Gamma Hydrae ha finalisat només recentment la fusió d'hidrogen. Actualment en un núcleu inerte de heli, està en un estat de transició cap a una estrela més gran i lluminosa, conforme el núcleu de heli es contrau. Quan comence la fusió del heli en carbono i oxigen, Gamma Hydrae serà sis voltes més lluenta que en l'actualitat i casi cinc voltes més gran. Posteriorment el seu tamany disminuirà a proporcions més normals com les de Pólux (β Geminorum) i Aldebarán (α Tauri).[3]

Gamma Hydrae està catalogada com una possible estrela variable, havent rebut el nom provisional de variable NSV 6180.

Referències

[editar | editar còdic]