Frontera llingüística moselana

Erro al crear miniatura:

Mapa de la zona (1630).

La frontera llingüística moselana marca la separació entre la zona sur de parla romànica i la zona nort de parla germànica. Seria més apropiat parlar de llímits llingüístics, ya que mai ha segut frontera entre dos estats. No obstant, ha segut utilisada per a marcar el llímit entre el bailiaje de Nancy i el bailiaje d'Alemània del ducado de Lorena fins a el XVIII.

Localisació

El departament del Mosela es pot dividir en dos:

• El sur, a on es parla el lorenés, un grup de dialectes romànics més o menys propencs a les llengües de oïl, que comprén el vosgiano de la montanya que travessa la regió de Saint-Quirin al surest. És el dialecte que parla menys de la mitat de l'antic comtat de Dabo, el nom actual és la pronunciació vosgiana de Dagsbourg (Dàgschburri en fráncico lorenés). De la mateixa manera, Sarrebourg va ser denominat en el mateix idioma Sààrburri.
• El nort, a on es parla el fráncico lorenés, que pertany a la família de les llengües germàniques: el fráncico luxemburgués, al noroest, el fráncico moselano en el centre i el fráncico renano de Lorena al surest. A l'extrem sur del municipi de Phalsbourg es parla un dialecte alemánico. Esta regió constituïx el Mosela Fráncico, també cridat Lorena alemana (nom habitual d'el XIII fins a el XIX, tant en la població com en l'administració). El nom de Mosela Fráncico és molt recent i no té en conte l'existència de la zona de parla alemánica.

La frontera llingüística seguix una llínea que unix els pobles de Volmerange-els-Mines (noroest) i Walscheid (surest). Es prolonga en la Lorena belga, separant les regions de Gaume i Arelerland, i en els Vosges, a on seguix cap al sur d'Alsàcia.

Localitats de la frontera llingüística

A finals d'el XIX:

• Zona germànica: Rédange, Russange, Volmerange-els-Mines, Nondkeil, Rochonvillers, Angevillers, Algrange, Volkrange, Veymerange, Florange, Suzange, Serémange-Erzange, Uckange, Bertrange, Guénange, Volstroff, Luttange, Hombourg-Budange, Ébersviller, Piblange, Drogny, Bockange, Rurange-lès-Mégange, Mégange, Guinkirchen, Brecklange, Volmerange-lès-Boulay, Loutremange, Helstroff, Brouck, Bannay, Morlange, Marange-Zondrange, Fouligny, Guinglange, Elvange, Créhange, Mainvillers, Faulquemont, Adelange, Eincheville, Viller, Harprich, Morhange, Racrange, Rodalbe, Bermering, Virming, Francaltroff, Léning, Albestroff, Réning, Insming, Vittersbourg, Givrycourt, Munster, Lhor, Loudrefing, Mittersheim, Berthelming, Saint-Jean-de-Bassel, Gosselming, Haut-Clocher, Langatte, Sarrebourg, Buhl-Lorraine, Schneckenbusch, Brouderdorff, Plaine-de-Walsch, Hartzviller, Troisfontaines, Walscheid, Soldatenthal, Wassersoupe.
• Zona romànica: Audun-li-Tiche, Ottange, Bure, Tressange, Havange, Fontoy, Nilvange, Marspich, Suzange, Serémange-Erzange, Rémelange, Fameck, Uckange, Richemont, Bousse, Rurange-lès-Thionville, Montrequienne, Mancy, Altroff, Aboncourt, Saint-Bernard, Villers-Bettnach, Burtoncourt, Nidange, Épange, Hinckange, Northen, Condé, Varize, Vaudoncourt, Bionville-sur-Nied, Raville, Servigny-lès-Raville, Hémilly, Arriance, Many, Thonville, Suisse, Landroff, Baronville, Rhode, Pévange, Zarbeling, Lidrezing, Bénestroff, Vahl-lès-Bénestroff, Montdidier, Albestroff, Torcheville, Guinzeling, Lostroff, Cutting, Rorbach-lès-Dieuze, Angviller-lès-Bisping, Bisping, Desseling, Fribourg, Rhodes, Kerprich-aux-Bois, Bébing, Imling, Hesse, Nitting, Voyer, Abreschviller.

Erro al crear miniatura:

Història

La frontera llingüística és molt antiga. Les seues raïls es remonten a l'época del Imperi Romà abans de les invasions bàrbares d'el V.

Abans de l'establiment de l'Imperi Romà, el Mosela estava habitat des de feya casi cinc sigles pels celtes mediomátricos i la població parlava celta. Despuix de l'invasió romana, només les classes altes varen adoptar el llatí. Sant Jerónimo afirmava en el IV: Els gálatas parlen el mateix idioma que els treveris. Tréveris estava més al nort de l'actual Mosela.

Durant les invasions bàrbares els germànics es varen establir i provablement varen assimilar als gals de la regió perque, sobre els francs, tenien 4.000 guerrers batejats; les tribus bàrbares eren poc numeroses (no més de 15.000 persones), molt pocs en comparació als natius. En concret, els alemánicos en Alsàcia i els francs a l'oest de les montanyes dels Vosges. Abdós parlaven llengües diferents: els alemánicos parlaven dialectes alsacianos i els francs el fráncico, que va originar els dialectes de Mosela. Els francs varen conquistar gran part de la França actual, pero es varen acontentar en prendre el poder polític, sense impondre la seua llengua.

La frontera llingüística no és un vestigi de l'anexió alemana de 1871. L'orige de la frontera llingüística es revisa fonamentalment en funció de les troballes arqueològiques. Ya se sabia per l'estudi de les necròpolis de l'Alta Edat Mija que les característiques físiques dels enterrats eren les mateixes que els de l'época galorromana. L'excavació de les vivendes dels habitants merovingios de Mosela ha mostrat recentment una marejant perennitat en l'ocupació del sol durant el Baix Imperi: no es varen fundar noves poblacions a l'est entre els sigles V i VIII.

Sembla ser que en la major part del territori del Mosela varen coexistir els tres idiomes (celta, germànic i romànic) a partir de l'any 250 (primera penetració dels bàrbars) i, sobretot des d'el V, quan els alemánicos es varen instalar definitivament en Alsàcia i els romans varen ser finalment derrotats, cosa que permetia el desenroll d'una plenitut bàrbara. El llímit es va fixar entre el VI i el X. Al voltant de l'any 1000, la frontera llingüística seguia la llínea d'Audun-li-Tiche, Moyeuvre-Gran, Vigy, Mainvillers, Mulcey, Réchicourt-li-Château i Turquestein-Blancrupt, abans de vorejar la cordillera dels Vosges, al sur d'Alsàcia. Esta llínea es va mantindre notablement estable a lo llarc dels sigles.

No obstant, alguns acontenyiments varen contribuir a la reculada del fráncico:

• la Guerra dels Trenta Anys, ya que la regió va resultar tan devastada que va caldre dur colon de Picardía i de Saboya per al repoblament de la regió, especialment l'àrea de Dieuze. Pero també és important tindre en conte que també es varen instalar colon alemans molts de varis orígens, principalment de zones de montanya o a on les terres cultivables era insuficients (Suïssa germànica, Tirol, Baviera), i que es varen integrar perfectament en la mida que la seua parla d'orige no era molt diferent del fráncico moselano.
• una orde de Luis XIV de França en 1685 només permet el francés en els actes oficials, pero no es pot aplicar en acabant de que el territori és tornat al duc Leopoldo I de Lorena;
• Baix el regnat d'Estanislao, padastre de Luis XV, Antoine-Martin Chaumont de la Galaizière promulga un decret que impon el francés en els actes oficials de Lorena;
• La Revolució Francesa, dividida en els seus inicis (vejau els quaderns d'agravis de Forbach), impon l'us del francés despuix de la pren de possessió dels jacobinos;
• Napoleón III pren mides dràstiques per a fer progressar el francés en detriment del fráncico (principalment en l'escola).

Uns treballs de 1881 observen un aument de la zona romànica en dos àrees:

• un alvanç cap al nort a pocs quilómetros entre Hayange i Vigy;
• Cap a 15-20 quilómetros al nort del Saulnois: de Dieuze a Albestroff i de Réchicourt-li-Château a Sarrebourg.

La reculada del fráncico aumenta de manera determinant despuix de la Segona Guerra Mundial, ya que el seu parentesc en l'alemà té connotacions negatives. Segons l'INSEE, l'us del fráncico s'ha reduït significativament en les últimes décades.

Bibliografia

• Petite histoire de la langue francique - Kurze Geschichte der fränkischen Sprache / Gérard Boulanger, Jean-Louis Kieffer, Hans Joachim Kühn 52 pàgines, bilingüe francés - alemà, en mapes geogràfics, editat per gaugriis. org Gau un Griis en 1997.
• La Lorraine francique : culture mosaïque et dissidence linguistique, per Daniel Laumesfeld, aux éditions L'Harmattan. «Cet ouvrage de synthèse - li premier publié en France sur la langue et la culture franciques - rassemble dones données linguistiques, sociolinguistiques, historiques, économiques, géographiques, socials et politiques, pour plaider la cause de la minorité francique de Lorraine. Anecdotes vécues et chapitres érudits es succèdent au service d'unix pensée généreuse qui ne demande que la vaig llibertar de choisir sa langue et sa vie dans la différence et li respect mutuel. Unix langue et unix culture qui méritent d'être découvertes à l'heure de l'Europe, dans la mesure où li Luxembourg est de langue nationale Francique». Publicat en 1996. 316 pàgines.
• archive. org/web/20090921000026/http://www. ruc. dk/cuid/publikationer/publikationer/mobility/mobility2/Hughes/ Hughes, S. P., (2005) University of Antwerp, Belgium - Bilingualism in North-East France with specific reference to Rhenish Franconian spoken by Moselle Cross-border (or frontier) workers
• gaugriis. org/easyrun/anzeige/framesets/inhalt. php? INHALT_ID=121&USER_ID=&LAYOUT_ID= Li Platt lorrain de poche per Jean-Louis Kieffer - éditions Assimil
• pourlesnuls. fr/catalogue/1616-langues/1617-langue-francaise/le-platt-lorrain-guide-de-conversation-pour-les-nuls-EAN9782754036061. html Li Platt lorrain pour ELS NULSpourlesnuls. fr/catalogue/1616-langues/1617-langue-francaise/le-platt-lorrain-guide-de-conversation-pour-les-nuls-EAN9782754036061. html parell Marielle RISPAIL - Marianne HAAS-HECKEL - Hervé ATAMANIUK - FIRST Editions