Anar al contingut

Frontera Bekenstein

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En física, la frontera Bekenstein o llímit de Bekenstein és un llímit superior a l'entropía S, o informació I, que poden estar continguts en una regió finita de l'espai que té també una cantitat finita d'energia, o també, la cantitat màxima d'informació necessària per a descriure perfectament a un sistema físic fins al nivell quàntic.[1] Açò implica que l'informació d'un sistema físic, o l'informació necessària per a descriure-ho perfectament, deu ser finita si eixa regió de l'espai i l'energia són finitos. En ciències de la computació, implica que existix una taxa de processament de l'informació màxima (llímit de Bremermann) per a un sistema físic que té un tamany i energia finitos, i que una màquina de Turing en dimensions físiques finitas i memòria illimitada no és físicament possible.

La frontera Bekenstein llimita la cantitat d'informació que es pot almagasenar dins d'un volum esfèric a la entropía d'un forat negre en la mateixa superfície.

Equacions

[editar | editar còdic]

La forma universal del llímit va ser trobada originalment per Jacob Bekenstein com la desigualtat[2]

S2πkREc

a on S és la entropía, k és la constant de Boltzmann, R és el radi d'una esfera que pot tancar a un sistema donat, E és el total de massa-energia incloent qualsevol massa residual, és la constant reduïda de Planck, i c és la velocitat de la llum. Cal notar que encara que la gravetat juga un paper important, l'expressió del llímit no conté la constant de Newton G.

En térmens computacionals, el llímit està donat per:

I2πREcln2

a on I és l'informació expressada en número de bits continguts en els estats quàntics de l'esfera. El factor ln2 procedix de la definició de l'informació com el logaritmo base 2 del número d'estats quàntics.[3] Usant l'equivalència massa-energia, el llímit informatiu pot reformular-se com

I2πcRmln22.577×1043mR

a on m és la massa del sistema en quilograms i R el radi en metros.

Eixemples

[editar | editar còdic]

Forats negres

[editar | editar còdic]

Succeïx que l'entropía Bekenstein-Hawking de forats negres tridimensionals satura exactament el llímit

S=kA4

a on A és l'àrea bidimensional del horisó de successos del forat negre en unitats de l'àrea de Planck, G/c3.

La frontera està estretament relacionat en la termodinàmica dels forats negres, el principi holográfico i la frontera d'entropía covariant de la gravetat quàntica, i es pot derivar per una precisa conjectura d'esta última.

Cervell humà

[editar | editar còdic]

El cervell humà promig té una massa d'1,5 kg i un volum de 1260 cm³. Si el cervell s'aproximara per una esfera llavors el radi serà 6,7 cm. La frontera Bekenstein associada és 2.6×1042 bits i representa el màxim d'informació necessària per a recrear perfectament un cervell humà promig a nivell quàntic. Açò significa que el número O=2I dels estats del cervell humà deu ser inferior a 107.8×1041.


L'existència de la frontera de Bekenstein implica que la capacitat d'almagasenament de cervell humà és finito, encara que potencialment molt gran; acotat solament pels llímits físics . Segons açò tindríem que la transferència mental seria possible des del punt de vista de la mecànica quàntica, a condición de que el fisicalismo siga cert.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Jacob D. Bekenstein, "Universal upper bound on the entropy-to-energy ràtio for bounded systems" , Physical Review D, Vol. 23, No. 2, (January 15, 1981), pp. 287-298,
  2. Jacob D. Bekenstein, "Bekenstein bound", Scholarpedia, Vol. 3, No. 10 (October 31, 2008), p. 7374, doi:10.4249/scholarpedia.7374.
  3. Frank J. Tipler, "The structure of the world from pure numbers", Reports on Progress in Physics, Vol. 68, No. 4 (April 2005), pp. 897-964, doi:10.1088/0034-4885/68/4/R04, Bibcode: 2005RPPh...68..897T, p. 902. Mirror link. Also released as "Feynman-Weinberg Quàntum Gravity and the Estendre Standard Model as a Theory of Everything", arXiv:0704.3276, April 24, 2007, p. 8.