Freatofita

Els freatofitos, plantes freatofitas o plantes freatófilas, són vegetals que s'abastixen de l'aigua freàtica en la que les seues raïls estan en contacte moltes voltes permanentment. Una freatofita és aquella que absorbix la seua aigua d'una font permanent en el terreny. Generalment es poden trobar a lo llarc dels cursos d'aigua a on hi ha un fluix permanent d'aigua de superfície o subterrànea i en àrees a on la capa freàtica està prop de la superfície.

Generalitats

Les freatofitas habiten zones en aigua estancada o corrent i en zones àrides a lo llarc dels caixers dels rius i sobre les zones a on el nivell freàtic està a molt poca profunditat respecte de la superfície del sol (criptohumedalés); estes plantes, per lo general, posseïxen raïls molt profundes que apleguen a alcançar habitualment el nivell freàtic. Les freatofitas no solament són pròpies de les zones àrides o desérticas, sino també de les zones humides, a nivell ecològic formen hàbitats naturals rics en fauna i flora denominats esteros, juncalés o carrizales, canyars... presents en les planicies inundables, depressió que estagen aigua i estuaris.

En les zones humides la seua classificació ecològica no oferix una particularitat especial per a l'agricultura, puix, en este cas, la major part de les plantes de les regions d'elevada pluviosidad poden profundisar en les seues raïls fins a la part superior de la franja capilar que existix immediatament damunt del nivell freàtic, i funcionar aixina a modo de freatofitas, encara que en este cas reben el calificatiu general de mesofitas.

Algunes espècies freatofitas viuen exclusivament en terrenys salinos i poden colonisar aigües contaminades per purines. Les extensions artificials de freatofilos, creades per l'home, són utilisades com un método per a purificar aigües grises.

La vegetació freatofita correspon a eixos manchones i ribazos de juncs, canyas, carrizos, tarajes i praderias turbosas... que esguiten per doquier els camps, especialment en navas, vaguadas, valls i barrancs.

Condicionants per a la vegetació freatofita

Les freatofitas no viuen necessàriament sobre aigua dolça i potable. Per la seua diversitat i a l'evolució s'han adaptat a viure en numerosos hàbitats distints, incloent els extrems per la presència de minerals tòxics o condicions insalvables per a moltes espècies, incloent les cultivades pel ser humà. Les aigües termals alcalinas són un eixemple fàcil d'un ecosistema molt complex d'especialisació depenent de la seua composició química, la seua temperatura concreta i l'ubicació geogràfica. Les seues difícils condicions poden dur a una o a unes poques espècies vegetals a cobrir una extensió que servix de base per a un extens ecosistema del que depenen un gran número d'espècies de fauna, ya siga com a aliment, o com a protecció.

La cantitat d'aigua consumida per les freatofitas varia en l'espècie de planta, en la densitat de la vegetació i en els factors climàtics i hidrològics: la llum del sol, la temperatura i la humitat són, d'entre tots els factors climàtics, els més importants. En algunes plantes, si no reben llum del sol o si la temperatura ambiente descendix per baix dels 4 °C, la transpiració pot aplegar casi a detindre's. Atres plantes, que transpiran llaugerament durant la nit, detenen la seua transpiració quan la temperatura ambiente descendix per baix dels 18 °C. En general, la transpiració tendix a disminuir quan la humitat relativa de l'ambient és elevada.

La profunditat de l'aigua i la seua calitat són els factors hidrològics limitantes al seu desenroll més importants. En moltes plantes, el consum d'aigua és inversamente proporcional a la profunditat del nivell freàtic, fins a tal punt que l'aigua consumida per algunes plantes pot aplegar a duplicar-se si el nivell freàtic s'eleva, per eixemple, des d'una profunditat de 140 cm a 70 cm.

Respecte a l'efecte de la calitat de l'aigua, varia enormement segons l'espècie. Unes plantes freatófilas consumixen menys aigua quan la concentració de sòlits dissolts en l'aigua aumenta; unes atres, pel contrari, tals com les herbes halófilas posseïxen un creiximent òptim quan l'aigua del sol conté una concentració de material sòlit dissolt de l'orde de varis mils de parts per milló.

El valor real de la transpiració pot ser determinat en certa precisió utilisant, per a això, les anomenades caixes lisimétricas, o lisímetros, que permeten medir en cada instant les variacions del contingut d'aigua del sol. Este método posseïx, no obstant, el gran inconvenient de que és materialment impossible utilisar-ho en el cas d'una vegetació de tipo arbòreu. Quan el material saturat pròxim al nivell freàtic posseïx una composició textural uniforme pot ser molt útil l'estudi de les fluctuacions del nivell freàtic dels pous com a procediment per a determinar la transpiració real de les plantes.

Es poden classificar, atenent a la major tolerància a la salinitat i/o alcalinidad, que és directament proporcional a la distància recorreguda pels fluix subterràneus en el subsol, segons les següents categories:

GLICOFÍTICAS : Que viuen sobre mants acuífero de calitat d'aigua molt dolça en escàs recorregut, fluix locals.

Eixemples: Agrostis castellana, Ononis spinosa, Mentha suaveolens, Alopecurus arundinaceus, Poa pratensis, Melica ciliata, Corynephorus canescens, Holcus lanatus, Rumex pulcher, Juncus inflexus, Trifolium pratense, Rumex conglomeratus, Dactylis glomerata hispanica, Plantago lanceolada, Poa trivials, Daucus carota, Senecio jaobea, etc...

ALCALINOFITAS : Que viuen sobre mants acuífero d'una pijor calitat salobre/halina, d'un major recorregut i d'una major cantitat d'aporte de fluix.

Eixemples: Alopecurus geniculatus, Deschampsia cespitosa, Juncus acutus, Juncus Gerardo, Scirpus maritimus, Lolium arundinaceum, Hordeum secalinum, Trifolium fragiferum, Bellis perennis, Elymus repens.

XEROHALÓFILAS : Que viuen sobre mants acuífero de mala calitat salobre/halina en una major aridez del mig per un major recorregut de fluix, en l'iniciació de salinisació de la matriu del subsol.

Eixemples: Plantago maritima, Puccinella festuciformis, Camphorosma monspelliaca.

HIGROHALÓFILAS : Que viuen sobre mants acuífero d'ínfima calitat salobre/halina de màxima aridez del mig per un recorregut regional de fluix, i global salinisació de la matriu del subsol.

Eixemples: Aeluropus littoralis, Artemisia caerulescens, Arthrocnemum macrostachyum, Frankenia laevis, Frankenia corymbosa, Halocnemum strobilaceum, Juncus maritimus, Juncus subulatus, Limonium costae, Convolvulus lineatus, Sarcocornia fruticosa, Suaeda vora, Suaeda pruinosa, Suaeda maritima.