Lolium arundinaceum

Archiu:Festuca arundinacea kz01.jpg

cañuela alta (Lolium arundinaceum)

La cañuela alta o festuca alta (Lolium arundinaceum) és una espècie de la família de les gramíneas (Poaceae). És nativa d'Europa i del nort d'Àfrica. És una forrajera de clima templat molt important dins dels sistemes de producció extensius de ganado i li la cultiva en eixe fi en varis llocs del món com Estats Units, Argentina, Uruguay i Austràlia.

Descripció

Té lígula membranosa; aurícula menuda; les fulls fortament solcades, nervadura central pronunciada; els fulls estan enrolladas en el nuc. Les làmines dels fulls són de 3 a 12 mm d'ample i d'1 a 6 dm de llongitut. Són prominentemente rugosas en la cara superior i lluentes en el envés. Els fulls són més angostes en la punta, i els màrgens són irregulars i tallants al tacte. Les baïnes del full són suaus, dividides i rojoses en la base.

Presenta collar, que és una banda de teixit meristemàtic que conseguix incrementar la llongitut del full. Una volta que la làmina té la seua màxima llongitut, les cèlules en el collar cessen de dividir-se. La regió del collar de la festuca alta és distintiva. Les aurícules són redones en pelusses fines. La lígula és curta i membranosa, medix fins a 2 mm.

D'hàbit cespitoso ya que presenta rizomas curts; l'inflorescència és una panoja fins a de 5 dm, normalment d'1 a 3 dm. Les panojas o panícules varien d'obertes i ramificadas sense orde a molt angostes. Les ramificacions curtes tenen vàries espiguillas. Les espiguillas són des d'elíptiques a oblongas, d'1 a 2 cm. Cada espiguilla té de 3 a 10 flósculos. No obstant, aproximadament solament la mitat dels flósculos produïx llavor. Els flósculos dins de les espiguillas estan interconectados per l'eix central o raquilla. Segments de la raquilla es troben en cada flósculo madur (llavor).

Els tallos florals són buits, composts de nucs i entrenudos i es denomina comunament "canyes". Les canyes usualment són erectas, fortes, suaus i fins a de 2 m. El segment superior del talle, que manté la panoja, és el pedúncul. La base del talle normalment és rojosa.

Lolium arundinaceum és un hexaploide en 2n=6x=42.

Biologia i fenologia

Presenta dos époques de sembra que depén, fonamentalment, del clima de la regió. Pot sembrar-se en autumne, en la primera quinzena de setembre. En este cas, la producció seria baixa en primavera pero òptima en a partir de l'estiu. Si se sembra en primavera, les dates més indicades és a finals de febrer per a conseguir un bon establiment i poder competir en la vegetació espontànea. No obstant, no s'obtindrien uns bons rendiments fins a l'autumne següent.

En el cas de la sembra d'autumne, el cicle fenológico es caracterisa pel començ del creiximent a finals de l'hivern. En primavera, el creiximent és òptim, i despuix de l'aprofitament de l'encanyiçada per mig de sega o pastura, la festuca alta torna a rebrotar de manera òptima. Pero l'época més important i més rendable de la festuca alta és l'estiu, on el seu creiximent supera inclús al del ray-grass i al dactilo, ya que té una bona adaptació a zones caloroses sempre i quan disponga de rec. En autumne el creiximent continua fins a mediats d'hivern i depenent de la varietat, pot sofrir paró vegetatiu.

Usos

Espècie microterma, molt usada en tapissos herbáceos poc tolerants a la calor, sequetat i ombra. Permaneix vert tot l'any, i resistix moltes malalties, soporta molt ben el tall i persistix encara que hi haja baix manteniment. Preferix sol fèrtil, en pH de 6 a 6,5 (llímits 4,5 a 9,5)

Per a obtindre una pastura de bona calitat cal mantindre-la sempre en altura baixa en altes càrregues. En estiu permaneix vert encara en escassa humitat. Es consocia be en agropiro, falaris, trébol blanc, trébol roig i alfalfa. És ideal per a camps d'crío i invernada.

La seua principal llimitació productiva és la possible presència d'una malaltia anomenada festucosis; es tracta d'una infecció en un fongo, Neothypodium coenophialum, que genera una intoxicació sobre els animals que la consumixen. Esta intoxicació genera una série de síntomes clínics, que resulten en baixes en la producció de carn o llet, i inclús la mort d'animals. Per a evitar el seu infestación, deu analisar-se la llavor prèviament a la seua sembra.

Existixen algunes tècniques de control dels efectes de la festucosis, pero en qualsevol cas en preferible no introduir la malaltia en els camps que no posseïxquen poblacions de Festuca.

Després d'implantada, el seu primer pastoreig deu ser curt en duració, deixant un remanente d'1.500 kg de MS/ha o 5 cm d'altura, per a poder tornar a pastorearla quan alcance els 15 cm d'altura. En primavera es deu mantindre en una altura de 5 a 15 cm de remanente, en una freqüència de pastoreig de 15 a 20 dies. Durant el primer autumne després de la sembra no es deu pastorear a menys de 3 cm, ni deixar que la planta creixca a més de 15 cm. Açò es deu a que en este periodo la planta desenrolla molta cantitat de macollos. Per lo tant serà de vital importància efectuar #fertilisació en l'autumne per al desenroll d'estos macollos.

Per a mantindre una excelent calitat forrajera durant el seu creiximent vegetatiu, els fulls deuen ser pastoreadas abans de complir 20 a 30 dies de produïdes, ya que després la seua calitat declina, per la major mortandad de fulls i macollos. Durant l'etapa reproductiva (setembre a novembre), es deu favorir el desenroll de nous macollos eliminant el talle reproductiu abans de la seua floració; açò és fonamental per a assegurar la producció estival. Si l'estiu és sec, es deu disminuir la freqüència de pastoreig per a protegir la supervivència de les plantes.

Interés i aprofitament forrajero (Espanya)

Lolium arundinaceum s'utilisa en praderies combinades en leguminosas i gramíneas. En zones del Sur d'Espanya, la combinació en Medicago sativa (alfalfa) forma una combinació duradora i de producció estable. En zones Centre i del Nort d'Espanya, la combinació en Trifolium repens (trébol blanc) permet que li manege de la praderia siga més fàcil ya que no produïx meteorismo.

Com gramínea, es pot utilisar en Dactylis glomerata L. (dactilo) pero pot diferencies de cicle i creiximent estacional. Si la praderia és pastoreada, pot haver problemes per selectivitat del ganado podent-se formar, macollas de festuca. Pero si es fa un bon maneig de la praderia i es fan alternances de sega i pastoreig, es pot mantindre un equilibri d'espècies. També es pot fer una praderia combinada en festuca, dactilo, trébol blanc i/o alfalfa en cas de siga de regadiu.

Com a ventages del seu us, està la bona calitat del forraje en rebrot de primavera que pot ser aprofitat per pastoreig. Ademés, presenta una reposició ràpida de les seues reserves despuix de la defoliació de modo que es pot dur un sistema d'explotació intensiu i freqüent sempre i quan es deixen intervals entre #aprofitament de 3-4 semanes. Presenta una alta adaptabilitat al mig i en un bon maneig, es poden obtindre rendiments superiors al d'atres gramíneas sent la seua producció de fins a 10 t mat.seca/ha. Ademés, la seua alta precocitat en primavera permet que puga establir-se ràpidament i competir pels recursos en la vegetació espontànea. Com a desventages del seu us, està la palatabilidad que en époques adverses com a calor excessiva i sequia en estiu o gelades en hivern, pot vore's incrementat per l'enduriment dels tallos i dels fulls. Ademés, si s'efectua un pastoreig continuat, pot haver agotament de reserves i aplegar, inclús a la mort de la planta.

Varietats

Varietats nortamericanes

La primera varietat de festuca alta en EE. UU. va ser "Alta", per selecció, en 1918 en Oregon. "Kentucky 31" va ser colectada en Kentucky en 1931 i va ser la principal font de llavor de festuca alta durant la seua ràpida adopció en els 1950s i 1960s. En 2007 encara és la varietat predominant en les praderies en la zona de transició.

Fawn va ser desenrollada en Oregon en 1954, havent aumentat la

producció de forraje i llavor. Kenhy, lliberada en Kentucky en 1977, va anar el primer híbrit de festuca alta i raigrass anual (cridat Festulolium): superior a Kentucky 31 en producció, color i calitat.

Des de principis de 1980’s, els genetistas de festuca alta han lliberat moltes varietats noves que contenen un nivell baix (menys de 5%) del fongo endófito que produïx la festucosis.

Les varietats de festuca alta estan agrupades en tres categories de madurea: primerenques, intermiges i tardanes. Estos grups són alguna cosa útils, pero existix un substancial solapamiento entre ells.

Varietats argentines

• "El Palenque" INTA (pública): va ser seleccionada en el INTA Pergamí, a partir de material provinent de Oregon (EE. UU.). Es caracterisa per la seua alta rusticidad, molt bona productivitat (en especial en primavera), gran vigor de plántula i alta persistència.
• "El Palenque Plus INTA" (Produsem): cultivar sintètic obtingut per policruzamiento de clons selectes derivats de la població. El Palenque concentra totes les característiques d'adaptació i persistència de la població d'orige.
• "Flexible" (Els Prats): posseïx gran velocitat d'implantació i alta flexibilitat del seu fulls relacionats en alta digestibilidad.
• "Johnstone" (Barenbrug-Palaversich): en fulls fins i molt apetecibles que la diferència del restant de les festucas. Gran vigor d'implantació.
• "Au Triumph" (Gentos): de creiximent autumne-inviernal i alta productivitat vigorosa implantació. Menys macolladora i menys agressiva en consociaciones. informatives electròniques/FULL 08/FULL 8.htm

Taxonomia

Esta espècie va ser descrita inicialment com Festuca arundinacea per Johann Christian Daniel von Schreber en Spicilegium Florae Lipsicae 57, en 1771, hui en dia és tant un sinònim com un basónimo. Finalment, seria descrita com Lolium arundinaceum per Stephen J. Darbyshire i publicada en Novon 3(3): 241, en 1993.

Citologia

Número de cromosomas de Lolium arundinaceum i tàxons infraespecíficos: n=21.

Etimologia

Lolium: nom genèric dau per Virgilio a una maleza problemàtica.

arundinaceum: epítet latino que significa "de color roig".

Sinonímia

• Aira oryzetorum Spreng.
• Avena secunda Salisb.
• Brachypodium interruptum (Desf.) Roem. & Schult.
• Bromus arundinaceus (Schreb.) Roth
• Bromus decolarans Rchb.
• Bromus elatior (L.) Koeler
• Bromus elatus Gueldenst. ex Ledeb.
• Bromus littoreus Retz.
• Bucetum elatius (L.) Parn. [Unplaced]
• Festuca articulata De Not. ex Parl.
• Festuca arundinacea Schreb.
• Festuca caerulescens Tingues.
• Festuca cretica Hack. Ex Nyman
• Festuca decolorans Mert. & W.D.J.Koch
• Festuca decolorans (Rchb.) Mert. & Koch ex Kunth
• Festuca elatior L.
• Festuca fenas Lag.

• Festuca interrupta Desf.
• Festuca laxa Gaudin
• Festuca littorea (Retz.) Lilj.
• Festuca loliacea Lam.
• Festuca mediterranea (K.Richt.) Rouy
• Festuca orientalis (Hack.) V.I.Krecz. & Bobrov
• Festuca oryzetorum Pollini
• Festuca pauneroi Ceba, López Rodr. & Rivas Ponce
• Festuca phoenix (Scop.) Vill.
• Festuca pseudololiacea Hack.
• Festuca pseudololiacea FRIES
• Festuca regeliana Pavlov
• Festuca regelii Pavlov
• Festuca simplex Boiss. & Bal.
• Festuca tenax Link
• Festuca uechtritziana Wiesb.
• Gnomonia elatior (L.) Lunell
• Lolium festuca Raspail
• Poa curvata Koeler
• Poa elatior (L.) Moench
• Poa fenas (Lag.) Steud.
• Poa kunthii Lindm.
• Poa phoenix Scop.
• Poa remota Kunth
• Poa tenax Link
• Poa uliginosa Willd. ex Spreng.
• Schedonorus arundinaceus (Schreb.) Dumort.
• Schedonorus elatior (L.) P.Beauv.
• Schedonorus interruptus (Desf.) Tzvelev
• Schedonorus littoreus (Retz.) Tzvelev
• Schedonorus phoenix (Scop.) Holub
• Schedonorus uechtritzianus (Wiesb.) Holub
• Tragus elatior (L.) Panz.
• Tragus elatior Panz. ex B.D. Jacks.
• Tragus loliaceus (Lam.) Panz. ex B.D.Jacks.

Nom comú

• Castellà: cañuela, cañuela alta, fanás, festuca, festuca alta, lastón.

Bibliografia

1. Cabrera, A. L. 1970. Gramíneas. 4(2): 1–624. In A. L. Cabrera (ed.) Fl. Prov. Buenos Aires. Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria, Buenos Aires.
2. Cody, W. J. 1996. Fl. Yukon Terr. i–xvii, 1–669. NRC Research Press, Ottawa.
3. Cronquist, A.J., A. H. Holmgren, N. H. Holmgren & Reveal. 1977. Vascular Plants of the Intermountain West, O.S.A. 6: 1–584. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
4. Davidse, G. 1994. 27. Festuca L. 6: 223–227. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez & A.O. Chater (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic, D. F.
5. Davidse, G., M. Sousa Sánchez & A.O. Chater. 1994. Alismataceae a Cyperaceae. 6: i–xvi, 1–543. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez & A.O. Chater (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic, D. F.
6. Dávila Aranda, P., J. Valdés-Reyna & M. González-Ledesma. 2001. El gènero Festuca (POACEAE: POOIDEAE) en el noreste de Mèxic. Biotam 12(2): 49–64.
7. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
8. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
9. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of Califòrnia 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lolium arundinaceum.
• Imàgens de F. arundinacea