Dactylis glomerata
Dactylis glomerata (dàctil o pastura ovillo) és una gramínea perenne, nativa d'Europa i en importància com planta forrajera.
Descripció
[editar | editar còdic]És perenne, alta, empinada, creix formant mates i les seues tallos florals tenen una altura de 60 a 120 cm.[1][2]
Els fulls no tenen pèls i estan plegades, els #llim són plans en secció en «V», amples, llarcs i d'àpiç puntagut, posseïxen colors grisáceos i azulados i el seu nervadura central està molt marcada.[1][2] Són suaus i blanes quan són jóvens i dures en aplegar a adultes. La lígula és llarga, blanquecina i sense aurícules.
La inflorescència és una panoja en espiguillas aglomeradas en branques (d'ahí el seu nom).
El frut és un cariopse, menut, vestits, en aresta forta i germinen en facilitat.[1] Les baïnes són esclafades i de quilla pronunciada.[2]
Distribució i adaptació
[editar | editar còdic]Es troba en gran part de les regions de clima templat de l'hemisferi nort: Europa (és natiu de l'oest i centre d'Europa), Àsia i nort d'Àfrica. En Amèrica del Nort es troba en Canadà i Estats Units. En el Hemisferi Sur destaca la seua presència en Nova Zelanda i Amèrica del Sur (Chile, Argentina).[2]
En la regió mediterrànea s'ha adaptat a estius càlits i secs i a les condicions de les pastures de seca. És d'importància en les praderies de regadiu i en montanyes de l'interior de la península ibèrica.
És una espècie adaptada a sols de fertilitat alta i mija, no li convenen els sols pesats que tendixen a encharcarse. De la mateixa manera que totes les espècies originàries de clima humit posseïx un sistema radicular superficial i sensible a la sequia. No creix a temperatures menors de 5 °C i en primavera té un gran desenroll pero llent al principi.[1] Creix be en autumne i es manté vert i productiu fins a les gelades.[2]
Importància econòmica
[editar | editar còdic]Creiximent i desenroll
[editar | editar còdic]Les llavors germinen fàcilment pero el seu desenroll és llent en les primeres fases, germinen adequadament dins d'un ranc de temperatures major que el de casi totes les atres gramíneas de cicle fret.[1][2]
Es recomana el seu sembra en autumne primerenc per a que s'establixca abans de les gelades, que poden afectar a les plantes molt menudes. Si se sembra en primavera pot vore's afectat per les sequies d'estiu del Nort d'Espanya. En primavera posseïx un excelent creiximent pero llent al principi.
El rebrot despuix de la sega (sol ser a finals de primavera), és bo si les condicions són apropiades: temperatures no molt elevades i suficient humitat.
En la zona Cantàbrica i Galícia el seu creiximent sol estar llimitat per la sequia; en seques fresques i regadius de l'interior el seu desenroll pot vore's reduït per les altes temperatures.[1]
Esta gramínea creix molt ràpidament i en seguida deixa de ser apetecible per al ganado que preferirà atres espècies de creiximent més llent, açò ocorre en major mida en la primavera, quan el creiximent i la maduració es produïxen abans que en la major part de les gramíneas adaptades a la fredor i a la humitat.[2]
Agronomia i maneig
[editar | editar còdic]La sembra és preferible en primavera, época en la que té un gran creiximent, pero en el nort d'Espanya pot haver problemes per les sequies d'estiu.[1] Sembrar a finals d'estiu i en autumne dona bons resultats si es deixa el temps suficient per a que s'establixquen les plántulas.[2] Ademés, si se sembra a principis d'autumne el cultiu podrà establir-se abans de les gelades.
Sol sembrar-se en mescla en atres gramíneas i en associació en leguminosas: en el nort d'Espanya s'utilisa en raigrás anglés i trébol blanc en praderies de llarga duració de pastoreig i sega; si les praderies són solament de sega s'ampren el raigrás italià i el trébol violeta.
En els regadius del replanell nort s'utilisa en raigrás anglés o festuca i trébol blanc, en praderies de pastoreig o pastoreig i sega. En Andalusia, Extremadura i submeseta sur d'Espanya s'utilisa en alfalfa en menudes cantitats, trébol blanc i festuca alta, en praderies de regadiu de pastoreig i sega. En França s'utilisa en la alfalfa com a acompanyant, en Espanya no sol realisar-se dita associació.
El dactilo s'adapta be a les condicions climàtiques de la Península i posseïx diverses varietats, gràcies a això el seu us està àmpliament estés, pero en casi totes les mescles és secundària respecte a atres gramíneas.[1]
La densitat de sembra recomanada en associació en leguminosas és de 3,3 a 11,3 kg/ha .
Per lo general la fertilisació és essencial per a un alt rendiment. Les leguminosas proporcionen al dàctil el nitrogen necessari per al seu desenroll. Encara que les leguminosas no li proporcionen tot el nitrogen que pot utilisar, la fertilisació en nitrogen sol estimular massa el creiximent del dàctil asfixiant o debilitant a les leguminosas, per això no se sol recomanar l'us de fertilisants nitrogenats. No obstant, s'han obtingut bons resultats en la fertilisació en nitrogen en alguns casos. En poblacions pures de dàctil o en poques leguminosas la fertilisació en nitrogen és essencial. En la major part dels casos es deu fertilizar en calç i #fosfat.[2]
Usos
[editar | editar còdic]Esta planta produïx un bon forraje quan és jove pero pert en seguida la seua calitat i digestibilidad en florir.
Si és somés a #defoliació molt severes i freqüents per mig de sega o pastoreig (sobretot per mig de pastoreig) les substàncies de reserva desapareixeran, la seua capacitat de regeneració es vorà llimitada i ademés de produir menys pot morir.[1]
Les associacions de dàctil i leguminosas necessiten sega i pastoreig o la seua combinació per a aprofitar-ho quan encara és jove i apetecible per al ganado i per a mantindre un bon equilibri entre abdós. El dàctil es desenrolla ràpit i per això deu segar-se o ser pastoreado pronte per a aprofitar-ho ans que madure massa o per a que es produïxca un rebrot per a un us posterior.
Encara que tolera el pastoreig, no persistix molt baix un pastoreig intens continu. Per açò, dona millors resultats quan es regula el pastoreig o es practica en rotació.
Per la gran producció de dàctil en primavera, part o tota la superfície cultivada de dàctil i leguminosas pot ser collida per a henificado o ensilado en esta época. En llocs en els que una part de la superfície cultivada se sega per a ensilar o henificar i el restant es deixa pastar en rotació tot l'any, sol pastarse els dos o tres primers anys i se sega per a henificar o ensilar anualment en els camps més vells. En estos casos el dàctil i la leguminosa es mantenen tres o quatre anys i es fa una sembra nova anualment. Deu segar-se en escomençar a formar-se les #inflorescència per a no perdre calitat i valor nutritiu.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Dactylis glomerata va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 71. 1753.[3]
- Etimologia
Dactylis: nom genèric que prové del grec "dactylos" que significa "dit", lo que aludix a la forma de la panícula.[4]
glomerata: epítet latino que significa "aglomerado, agrupat".[5]
- Subespecies
- Dactylis glomerata subesp. glomerata
- Dactylis glomerata subesp. himalayensis
- Dactylis glomerata subesp. hispanica (sense. D. hispanica)
- Dactylis glomerata subesp. ibizensis
- Dactylis glomerata subesp. judaica
- Dactylis glomerata subesp. juncinella
- Dactylis glomerata subesp. lobata (sense. D. aschersoniana)
- Dactylis glomerata subesp. lusitanica
- Dactylis glomerata subesp. marina (sense. D. marina)
- Dactylis glomerata subesp. santai
- Dactylis glomerata subesp. smithii
- Dactylis glomerata subesp. woronowii (sense. D. woronowii)
- Sinonímia
- Aeluropus smithii (Link) Steud.
- Bromus cylindraceus (Brot.) Brot.
- Bromus glomeratus (L.) Scop.
- Dactylis abbreviata Bernh. ex Link
- Dactylis altaica Besser
- Dactylis aschersoniana Graebn.
- Dactylis canariensis Nees ex Steud.
- Dactylis capitellata Link
- Dactylis cylindracea Brot.
- Dactylis decalcata Brand
- Dactylis fasciculata C.Sm. ex Link
- Dactylis glaucescens Willd.
- Dactylis heterophylla Opiz ex Domin
- Dactylis hispanica Roth
- Dactylis hyrcana (Tzvelev) Mussajev
- Dactylis ibizensis Gand.
- Dactylis kirschbaumii Opiz ex Domin
- Dactylis kovarovicii Opiz
- Dactylis lobata (Drejer) Ostenf.
- Dactylis marina Borrill
- Dactylis maritima (Hack.) Rivas Mart.
- Dactylis metlesicsii P.Schönfelder & D.Ludw.
- Dactylis nemorosa Opiz ex Domin
- Dactylis noeana Steud.
- Dactylis ortmanniana Opiz
- Dactylis pendula (Dumort.) B.D.Jacks.
- Dactylis peylii Opiz ex Domin
- Dactylis polygama Horv.
- Dactylis pubescens Opiz ex Domin
- Dactylis rigida Boiss. & Heldr.
- Dactylis scaberrima Opiz
- Dactylis scabra W.Mann ex Opiz
- Dactylis scabra Mann ex Domin
- Dactylis slovenica Domin
- Dactylis smithii Link
- Dactylis stenophylla Opiz ex Domin
- Dactylis villosa Tingues.
- Dactylis woronowii Ovcz.
- Festuca glomerata (L.) All.
- Festuca glomerata (L.) Spreng.
- Festuca phalarioides Lam.
- Koeleria dactylis Chaub.
- Limnetis glomerata (L.) Eaton
- Phalaris glomerata (L.) Gueldenst.
- Poa smithii (Link) Kunth
- Sesleria cirtensis Trab.
- Trachypoa vulgaris Bubani[6]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Avallico, bayueca, cabezuela, centinela, dactilo (7), dàctil, ejilaora de mora, enjilaora, grama (2), grama de jopillos, grama en jopillos (2), grama en penachos, herba mazorquera, herba seriyosa, japillos (2), jopillos de mont (3), jópillos, lastón, pastura blava, pastura ovillo, triguera, trigueras, yerba asprosa.(el número entre paréntesis indica les espècies que duen el mateix nom).[7]
_-_IES_Perdouro_(Escaleira_esquerda).jpg)
Varietats
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Muslera Pardo, I., Ratero García, C. 1991. "Praderies i Forrajes". Mundi-Prensa, Madrit.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Hughes, H.D., Heath, M., Metcalfe, D. 1966. "Forrajes". Editorial Continental, Mèxic.
- ↑ «Dactylis glomerata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 31 de decembre de 2013.
- ↑ (en anglés) Watson L, Dallwitz MJ.. «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World. Archivat des d'el original, el 13 de novembre de 2007. Consultat el 26 de giner de 2010.
- ↑ «En Epítets Botànics».
- ↑ «Dactylis glomerata en PlantList».
- ↑ «Dactylis glomerata». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 2 de giner de 2014.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. https://web.archive.org/web/20111121033841/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?13114 (5 de giner de 2008)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Flora Europaea: Dactylis glomerata
- FAO factsheet: Dactylis glomerata [1] archivat en Wayback Machine.
- Plantes de Hawái [2] archivat en Wayback Machine.: fotos de pastura ovillo com espècie invasora en Hawái
- [3] [4] archivat en Wayback Machine. Us de Dactylis glomerata com a pastura en Austràlia (Art. de State of New South Wales, Department of Primary Industries)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dactylis glomerata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.