Anar al contingut

Juncus subulatus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Juncus subulatus, junc o candilejo és una planta semi-aquàtica del gènero Juncus. Es distribuïx per la regió del Mediterràneu. Habita juncales i pasturages vivaces sobre substrats sempre humits i prou salinos.

Descripció

[editar | editar còdic]

És un junc que forma rizomas, de tal manera que genera herbaés que a sovint són lineares. Es caracterisa per la seua coloració general d'un vert clar, glauco. Té fulls sobre el talle que són cilíndriques i fistulosas pero no estan articulades. l'inflorescència té les branques dirigides cap a dalt, prou llargues. Viu en zones inundades generalment salines. Florix en maig i juny.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Juncus subulatus va ser descrita per Peter Forsskål i publicat en Fl. Aegypt.-Arab. 75. 1775[1]

Etimologia

Juncus: nom genèric que deriva del nom clàssic latino de jungere = , "per a unir o vincular", degut a que els brots s'utilisen per a unir o entrellaçar".[2]

subulatus: epítet latino que significa "en forma de punzón".[3]

Sinonímia
  • Juncus multiflorus Desf., Fl. Atlant. 1: 313 (1798), nom. illeg.
  • Juncus siculus Tineo in G.Gussone, Fl. Sicul. Syn. 2: 888 (1844).
  • Juncus salinus Durieu, Expl. Sci. Algérie 1: t. 43 (1849).
  • Juncus multiflorus subvar. salinus (Durieu) Coss. & Durieu, Expl. Sci. Algérie 2: 263 (1868).
  • Tenageia multiflora Fourr., Ann. Soc. Linn. Lió, n.s., 17: 172 (1869).
  • Juncus multiflorus var. siculus (Tineo) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 748 (1882).[4]

Nom comú

[editar | editar còdic]

Rep distints noms comuns:

  • Castellà: candilejo, junc.[5]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Juncus subulatus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 3 d'abril de 2013.
  2. En noms botànics
  3. En Epítets Botànics
  4. «Juncus subulatus». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 3 d'agost de 2010.
  5. «Juncus subulatus». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 3 d'abril de 2013.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]