Ononis spinosa
L'asnillo, balomaga, deté bous, espinella, gatilla, gatuna, gatuña, herba bou, pentine d'asno, fallida llaurats són noms comuns de Ononis spinosa.
Hàbitat
És natural d'Europa, Àsia occidental i Nort d'Àfrica a on creix en camps cultivats i praderies seques.
Descripció
És una planta herbàcea perenne, leñosa, velluda i freqüentment espinosa. Els brots són rígits i alcancen 25-80 cm d'altura. Les fulles són trifoliadas per la base o sanceres de color vert obscur. Les flors són de color rosa viu. El frut és una baïna.
Propietats
- Utilisat per a eliminar arenilla i en afeccions renals.
- Diurético similar a la coa de cavall.
- La Gatuña és oficinal des de el XVI.
- Depurativo general indicat en artrosis, artritis, eczemas i pruritos.
Taxonomia
Ononis spinosa va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Sp. Pl. 2: 716. 1753.[1]
Ononis: nom genèric que deriva del nom grec clàssic utilisat per Plinio el Vell para Ononis repens, una de les vàries plantes del Vell Món que té brots llenyosos, flors axilars de color rosa o púrpura i fulls trifoliadas en foliols dentats.[2]
spinosa: epítet llatío que significa "en espinos"[3]
- Varietats acceptades
- Ononis spinosa subsp. antiquorum (L.) Briq.
- Ononis spinosa subsp. australis (Širj.) Greuter & Burdet
- Ononis spinosa subsp. austríaca (Beck) Gams
- Ononis spinosa subsp. hircina (Jacq.) Gams
- Ononis spinosa subsp. leiosperma (Boiss.) Sirj.
- Ononis spinosa subsp. masquillierii (Bertol.) Greuter & Burdet
- Ononis spinosa subsp. procurrens (Wallr.) Briq.
- Bonaga antiquorum (L.) Medik.
- Bonaga hircina (Jacq.) Medik.
- Ononis antiquorum L.
- Ononis arvensis subsp. maritima (Godr.) Nyman
- Ononis brachystachya Vis.
- Ononis campestris W.D.J.Koch & Ziz
- Ononis decipiens Azn.
- Ononis hircina Jacq.
- Ononis inermis Huds.
- Ononis llegitima Delarbre
- Ononis leucosepala Pau
- Ononis maritima Dumort.
- Ononis miniana Planellas
- Ononis mitis Mill.
- Ononis occidentalis Lange ex Willk. in Willk. & Lange
- Ononis procurrens Wallr.
- Ononis pungens Pomel
- Ononis repens L.
- Ononis vulgaris Rouy in Rouy & Foucaud[4]
Nom comú
Castellà: abreojo, abreojos, abrojo, abrojos, anonis, asnillo, balomaca, balomada, balomaga, brumaga, camerio, carretón de la vega, cornicrabas, deté buei, detienebuey, deté bou, esbolomaga, garduña, gartuña, gata, gateña, gatiña, gatilla, gatillas, gatells, gatina, gateta, gatuña, gatuñas, gatuna, goldarrán, goldarrón, grumagas, grumuaca, gurumaca, herba de la estranguria, herba bou, hijasdeputa, miarcas, mielca de gitano, molomaga, mormaga, parabuey, per a-bou, pentina d'asno, pentine d'asno, peu d'asno, quiebraarado, quiebraarados, fallida-llaurats, quiebraardos, quiebrarados, rémora, rumaga, tentabuey, ungla de gat, ungla de gats, uñaengato, uñagata, ungla gata, ungla gat, uñalgata, ungles de gat, ungles gates, yerba de la estranguria, yerba que impedix el llaurat, yerba bou.[5]
Referències
- ↑ «Ononis spinosa». IPNI. Consultat el 12 de novembre de 2014.
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Sinònims en Real Jardí Botànic
- ↑ Noms en Real Jardí Botànic
Enllaços externs
Wikispecies té un artícul sobre Ononis spinosa.- Este artícul conté una traducció derivada de «Ononis spinosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.