Anar al contingut

Trifolium fragiferum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
trébol fraula (Trifolium fragiferum)

El trébol fraula o trébol frutilla (Trifolium fragiferum) és una espècie de la família de les fabáceas.

Ilustració


Descripció

[editar | editar còdic]

Leguminosa perenne en un creiximent per mig de estolones, en tallos fins a 45 cm que enraízan en els nucs. Té fulls alternes, estipulades i pecioladas formades per tres foliolos en un tamany fins a de 27 x 16 mm, de obovados a elíptics. Les inflorescèncias són capítuls de 10-16 mm de diàmetro en la floració, en forma globosa o elipsoide. Estes #inflorescència són pedunculadas, en bràctees soldadas a la base i un número de flors de 30-60 per inflorescència. El cáliz és densament piloso i s'unfla en la madurea, lo que li dona un aspecte globoso. La corola és rosada en l'estandart lliure. El frut és un llegum, assentada i indehiscente en 1-2 llavors per frut. Les llavors tenen una llongitut d'1,1-1,7 mm i 1,0-1,2 mm d'ample, el color d'esta és majoritàriament groguenc-verdoso en taques o punts de color violeta obscur. Té una raïl principal profunda. La polinisació és creuada i favorida pels insectes. És necessària la vernalización per a que el desenroll de la floració se de en èxit.

Requeriments ambientals

[editar | editar còdic]

Necessitats d'aigua

[editar | editar còdic]

Pot adaptar-se tant a seques fresques com a regadius, en precipitació superior a 800 mm i estius no extremadament secs.

És una leguminosa molt ben adaptada a sols mal drenados, soportant nivells alts de encharcamiento. S'adapta a una gran gama de sols, des d'arenencs fins a arcillosos i pH oscilant entre 5,5 – 8,5, no obstant està més adaptada a sols neutres o alcalinos d'alt contingut en #carbonat. Necessiten una nutrició bona en fòsfor i potassi. És tolerant a la salinitat, no tolera el sombreo i preferix sols salinos, profunts, arcillosos i compactes.

Distribució i zones de cultiu

[editar | editar còdic]

Es tracta d'una espècie que es cultiva en diferents àrees del planeta, originària de l'àrea mediterrànea, #present en casi tota la península ibèrica i Balears. Preferentment es troba en les zones de la regió templat humida. S'ha ensajat en èxit en les marismas del Guadalquivir i en zones baixes i salines de l'Alt Ebre. Necessita humitat en el sol i es localisa en vores de rius, vores d'estanys i charcas salobres. Habita sobretot en altituts baixes encara que s'han trobat eixemplars entre 0-1500 m d'altitut.

Interés i aprofitament forrajero

[editar | editar còdic]

El trébol fraula s'utilisa en producció de forraje i també per al pastoreig a dent en mescla en gramínees, a les quals suministra grans cantitats de nitrogen. Produïx una pastura escassa pero de molt alta palatabilidad, en una bona calitat nutritiva i una gran cantitat de proteïna. No es realisa una sembra exclusivament de trébol ya que dona lloc a un forraje desequilibrat i en perill de meteorismos en remugants. Una volta instalat és molt resistent al pastoreig i al calcigue de ganado. La sembra es realisa en associació en gramínees com la festuca principalment, obtenint-se rendiments aproximats de 10 t/ha de matèria seca en regadius de les zones centre i sur d'Espanya.

Varietats

[editar | editar còdic]

Palestine: seleccionada en Austràlia a partir de material arreplegat prop de la Mar Morta (Israel), és la varietat més utilisada hui en dia. El creiximent és major en autumne i hivern que en les époques de primavera i estiu. Té una bona palatabilidad i soporta perfectament el pastoreig intens. És més primerenca que la varietat O’Connors i més productiva. El seu establiment se sol fer en uns 3-6 kg/ha de llavor quan se sembra en associació en gramínees tenint un creiximent llent en el primer hivern.

O’Connors: També d'orige australià, és molt similar morfològicament en cultivar Palestine llevat en els peciols que són més fins i rastreros. També presenten un creiximent més lateral, per lo que forma una herba densa ràpidament. La producció total és menor que el Palestine, florint alguna cosa més vesprada.

Shearmans: Es tracta d'una varietat més antiga que les anteriors, seleccionada també en Austràlia i hui en dia escassament és utilisada. Les característiques són similars a les de la varietat Palestine.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Trifolium fragiferum va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 772. 1753.[1]

Citologia

Número de cromosomas de Trifolium fragiferum (Fam. Leguminosae) i táxones infraespecíficos: 2n=16[2]

Etimologia

Trifolium: nom genèric derivat del llatí que significa "en tres fulls".[3]

fragiferum: epítet latino que significa "que du fraula".[4]

Sinonímia
  • Amoria fragifera (L.) Roskov
  • Galearia fragifera (L.) C.Presl
  • Galearia fragifera Bobrov
subsp. bonannii (C.Presl) Sojak
  • Amoria bonannii (C.Presl) Roskov
  • Galearia bonannii (C.Presl) C.Presl
  • Trifolium neglectum C.A.Mey.[5]

Fraula de ruc, trifolio fresero, trébol, trébol brau, trébol de fraula, trébol fraula, trébol fresero, trébol frutilla, trébol selvat.[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Trifolium fragiferum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 5 de giner de 2013.
  2. Estudi biosistemático de Trifolium sect. Vesicastrum en la Península Ibèrica. Muñoz Rodríguez, A. F. (1993) Stud. Bot. Univ. Salamanca 11: 259-295
  3. En Noms Botànics
  4. En Epítets Botànics
  5. Trifolium fragiferum en PlantList
  6. «Trifolium fragiferum». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Archivat des d'el original, el 30 de setembre de 2015. Consultat el 5 de giner de 2013.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Buendia F.. .
  2. Carambula M.. .
  3. Castroviejo S.. .
  4. Abrams, L. 1944. Buckwheats to Kramerias. 2: 635 pp. In L. Abrams Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  5. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
  6. Cronquist, A. J., A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, Reveal & P. K. Holmgren. 1989. Vascular Plants of the Intermountain West, O.S.A., FABALES. 3B: 1–279. In A. J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  7. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  8. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  9. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  10. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  11. Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  12. Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1961. Saxifragaceae to Ericaceae. Part III: 614pp. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons