Fortalea de Sant Fernando
La Fortalea de Sant Fernando és una fortificació d'orige novohispano fundada en el XVIII en Omoa, departament de Cortés, en la República d'Hondures.
La Fortalea de Sant Fernando de Omoa és, potser, el lloc històric més conegut d'Omoa, i possiblement, l'estructura de defensa colonial més important en tota Centroamérica.[1]
Història
[editar | editar còdic]Omoa va ser un poble d'indis en 1536, repartit per Pedro de Alvarado a Luis del Port, pero a finals de el XVI es despobló per complet.
Despuix de l'atac britànic a Portobelo i al fort de Sant Lorenzo (1739) va supondre que es reforçara el sistema defensiu hispanoamericà. En 1752, la població va ser refundada baix el nom de Omoa, en l'idea de construir una fortalea i establir un port lliure del perill de pirates i corsarios establits illegalment en la costa nort d'Hondures, especialment en les regions de rius Tinto (Mosquitia) i riu Walis (La Baliza). Les obres varen ser encomanades ingenier espanyol Luis Dèu Navarro.
En 1759 el rei Fernando VI d'Espanya va autorisar la construcció del fort. En 1768 Luis Díez Navarro va realisar el pla de la Fortalea de Omoa, mostrant el fonament de la fortificació de Sant Fernando i el port. Ademés de Díez Navarro, un atre ingenier amprat en la colossal obra va ser Antonio de Murga. Omoa va reemplaçar aixina al Port de Golf Dolç, en convertir-se en un bastió defendible i poderós per a la Corona espanyola i la fortalea va ser terminada en 1775.[2]
Va ser construït pels indígenas i alguns dels esclaus africàs, en el propòsit de defendre's dels pirates. En aquell temps el terreny era de terra arenenca, perque l'arena retenia massa aigua quan plovia i humia les parets, desgastant-les i fent-les menys resistents. Les parets eren fetes majoritàriament per pedres i coral, per a que foren prou resistents. Algunes de les voltes tenien barrots molt grossos, perque un temps va ser usat com a presó. En época espanyola, Omoa va ser, junt a Trujillo, Veracruz, Campeche o Portobello, un dels ports més important en la costa atlàntica de Centroamérica, ya que protegia del perill al botí d'argent i els pobles de la costa, motiu pel qual va ser atacada moltes de voltes pels pirates i corsarios que buscaven apropiar-se de les riquees que des d'Amèrica s'enviaven a Espanya.
A poco de la seua terminació en novembre de 1779 els anglesos es varen apoderar de la Fortalea de Sant Fernando en la baïa d'Hondures;[3] Matías de Gálvez, Capità General de Guatemala, va reunir a les tropes acantonades en Amatitlán, Sacatepéquez, Olancho, Tegucigalpa, Santa Ana, Comayagua, Sant Salvador i Nova Segòvia i es va traslladar a la costa nort d'Hondures, conseguint reconquistar la fortalea el 5 de giner de 1781, expulsant als anglesos del riu Sant Joan i del llac Cocibolca. Despuix d'haver tret als anglesos de la baïa d'Hondures, va retornar a la ciutat de Guatemala en 1782.
Durant el més de novembre de 1832, forces mercenàries comandadas pels coronels Ramón Guzmán i Vicente Domínguez acompanyats de doscents morenos i en 300 Guatemalteco invadixen Omoa, després varen caure el Port de Trujillo i Comayagua; la Fortalea de Sant Fernando[4] va estar baix el seu poder i com a centre d'operacions. El general Francisco Ferrera com a comandant en cap de les forces hondurenyes, va reprendre els llocs capturats i va ordenar el fusilament dels rebels.
En els primers anys de la República d'Hondures la fortalea va ser la base d'operacions del Comandant General de les Forces Armades d'Hondures Juan José Morales, qui va ocupar el càrrec des de 1840, i va ser home de confiança del president Francisco Ferrera; Morales era natural del poble d'Omoa.
En agost de 1853, durant la guerra entre Guatemala i Hondures, forces invasoras guatemalteco al mando del coronel José Víctor Zavala varen prendre fàcilment la fortalea, ràpidament el president general José Trinitat Cabanyes que havia colocat el seu lloc de mando en l'occident d'Hondures, va ordenar l'enviament de tropes per a recuperar dit edifici militar.[5]
El 3 d'octubre de 1870, sent President el Capità general José María Medina va ordenar per mig de "Acort Governamental" que se suprimira com a presó les insalubres voltes del castell espanyol de Sant Fernando de Omoa, per motius d'humanitat. Molts hondurenys i estrangers varen fallir en estes presons, mentres eren presoners per les guerres.
En 1873 es reclou en dita fortalea a varis súbdits britànics, donant lloc a un incident diplomàtic resolt per la fragata britànica HMS Niobe al mando de Sir. Lambton Lorraine bombardejant la fortalea entre el 19 i el 20 d'agost de 1873.
Sant Fernando de Omoa, és el fort més gran de tota Centroamérica i és el segon major en tota Amèrica.
Descripció
[editar | editar còdic]El local està dividit en 31 voltas àmplies en forma d'arc destinades a diverses funcions, de les quals, una estava designada para capella del fort. En les atres voltes estaven: les cuines, les oficines administratives, el polvorí, almagasén d'víveres i el armero. En la part del terrat estaven colocats els canons. Les parets del fort, tenen una forma d'un semicírcul o be, d'un arc i una flecha, dites parets tenen formes redonejades per a cobrir l'impacte de les ones de l'mar. Les cases de guàrdia, ubicades en la part de dalt, tenen un disseny barroc. Al costat de la fortalea es troba un àrea que en el seu dia va albergar vivendes, pero que varen tindre ser demolides per necessitats de material de construcció.
És de fer notar que quan va ser construïda la fortalea esta quedava a uns pocs metros de distància de la mar, ara es pot apreciar que la costa ha guanyat més plaja separant una bona part el castell de l'mar. Pero, quan este bastió estava en ple apogeu va ser atacat 3 voltes per pirates.
Museu
[editar | editar còdic]La fortalea de Sant Fernando de Omoa va ser proclamat com a Centre Històric Nacional en data 11 de maig de 1959, ya que és un eixemple clar d'arquitectura militar espanyola en sol hondureny durant l'época virreinal ademés de posseir un valor històric inevaluable ya que es tracta de la fortalea més gran construïda en Centroamérica. Contigu al mateix es troben les instalacions del museu que conta en material històric i rellevant sobre la fortalea, una maqueta, armadures que usaven, armament de l'época, etc.
Galeria
[editar | editar còdic]-
Almagasens del Fort -
Entrada a la Capella -
Entranda principal -
El terrat i torres de vigilància.
Visita turística
[editar | editar còdic]La fortalea està oberta al públic en el següent horari:
- De dilluns a divendres de 8.00 hores a 16.00 hores.
- Els dissabtes i dumenges de 9.00 hores a 17.00 hores.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2010. Consultat el 18 de maig de 2011.
- ↑ Duncan Theobald Kinkead. Estudis del Regne de Guatemala, homenage al professor S.D. Markman. (pàgina 35)
- ↑ naval de l'atac a Omoa, 1779
- ↑ Revista Yaxkin, Volums 21-22, Editor Institut Hondureny d'Antropologia i Història, 2002 (pàgina 95)
- ↑ Barahona, Rubén. Breu història d'Hondures, Tercera edició, Companyia Editora Nacional, 1950 (pàgina 128)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fortaleza de San Fernando» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.