Departament de Cortés
Cortés és un departament d'Hondures. La seua capçalera departamental és Sant Pedro Sula. Va ser fundat en 1893 i és el departament més poblat del país.
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Conquista d'Hondures.
Els primers exploradors
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Hernán Cortés.
Històricament, el departament de Cortés és un dels més importants d'Hondures. El 14 d'agost de 1502, va desembarcar Cristóbal Colón en la veta Caxinas, hui Trujillo, i va prendre possessió del territori de l'actual Hondures en nom dels reis d'Espanya. Vintidós anys més vesprada, en març de 1524, Gil González Dávila va arribar al territori que hui es coneix com el departament de Cortés procedent de l'illa de L'Espanyola en propòsits de conquista.[1]
Precisament, González Dávila va aplegar a Port Cavalls, cridat aixina perque abans de desembarcar, "la seua embarcació es va vore acomés per una horrible tempestat." Açò va donar com a resultat, la mort de molts dels seus cavalls, els quals "va manar tirar a l'aigua." A la seua arribada Gil González "funda Sant Gil de Bona Vista de vida efímera, per a després internar-se cap a la regió de Olancho" en busca d'or.[2] Despuix de l'arribada de González Dávila, varen recórrer el departament de Cortés atres exploradors espanyols com el gran conquistador de Mèxic, Hernán Cortés i l'alvançat, Pedro de Alvarado.
Cortés va eixir de la Ciutat de Mèxic el 12 d'octubre de 1524, per terra i acompanyat de doscents cinquanta soldats espanyols d'infanteria i cavalleria, i un cos de tres mil indígenes auxiliars.[1][3] En esta expedició, Cortés i el seu eixèrcit varen experimentar un llarc i sofrit viage per les denses selves i els grans rius que varen tindre que travessar, aixina com l'escassea d'abasts. Varen vindre pel Petén i l'Alta Verapaz, i trobant-se al fi en Nito, a dos llegües de la desembocadura del riu Dolç.
De Nito, Cortés es va dirigir a Port Cavalls en busca d'un lloc per a poblar en eixe port. Segons el propi Cortés, va triar aquell lloc "perque és el millor que hi ha en tota la costa descoberta d'esta terra ferma, dic des de les Perles fins a la Florida." En eixe lloc "fon...una vila" diu Hernán Cortés "li vaig posar a la vila Natividad de La nostra Senyora". Des d'eixe lloc Hernán Cortés va partir cap a Trujillo i despuix a Mèxic.[1][3]
Posteriorment va recórrer este departament el conquistador de Guatemala, Pedro de Alvarado. Després de véncer en una "guerra brutal" a varis cacicazgos que ocupaven la vall de Sula, Pedro de Alvarado, va fundar el 27 de juny de 1536, la vila de San Pedro de Port Cavalls.[4]
D'acort a Gerónimo de Sant Martín, escribano del rei Carlos V, "el molt magnífic senyor Don Pedro de Alvarado, Alvançat de les províncies de Guatemala, capità general" i "justícia major" de la governació d'Hondures "va fundar" i "va poblar la vila de San Pedro de Port de Cavalls", "va fer repartimiento general dels pobles é indis naturals de la terra á els veïns...pobladors i conquistadors" de la vila.[5] [6] Ademés de la fundació d'estos poblats per part dels exploradors espanyols, ya existia en eixa época, en el Departament de Cortés el poblat de Choloma. "Originalment estava ubicat al nort de l'actual assentament i tenia el nom de Tholomac; un llogaret d'orige precolombino de la tribu dels Xicaques."[7] Va ser en este lloc a on els agents de Cristóbal de Olid varen donar captura a Gil González Dávila.
La Fortalea de Sant Fernando de Omoa
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Fortalea de Sant Fernando.
"Des del sigle XVI, les possessions i embarcacions espanyoles varen ser atacades per pirates i corsarios anglesos, holandesos i francesos. En el sigle XVII estes potències europees es varen preocupar per apropiar-se de territoris poc defesos pels espanyols. Anglaterra es va interessar per conseguir una major penetració en la regió del Carib."[8]
Davant la necessitat de defendre el llitoral del Nort d'Hondures d'estos atacs, el govern espanyol va decidir la construcció d'un castell en el lloc més adequat. El lloc elegit va ser el port de Omoa (fundat en maig de 1752) en l'extrem nort-occidental del departament de Cortés, i l'obra li la varen encarregar al general i President de la Real Audiència de Guatemala, José Vázquez Prego.
Esta fortalea es va terminar de construir en 1775, i d'allí en avant Omoa es va convertir en un important port per al transport comercial entre la zona occidental del país i els mercats europeus. El 20 d'octubre de 1779 els anglesos varen prendre possessió de la Fortalea de Sant Fernando de Omoa i de més de tres millons de pesos i de les mercaderies que hi havia en els bucs.
El Governador de Yucatán don Roberto Rivas, que recorria la costa de Campeche expulsant als anglesos, va acodir en recobre del castell, pero va aplegar tart. Tan després es va tindre notícia en Guatemala de la pren del castell de Sant Fernando, el capità general Gálvez va alçar un eixèrcit en la mateixa Guatemala, el qual va ser engrossant en el camí fins a aplegar a Omoa. El 26 de novembre del mateix any va atacar el castell i ho va recuperar.
L'ascens de Omoa com un dels principals ports de C.A. li va donar importància a "Sant Pedro Sula com un poble que podia servir de sèu de descans i traspàs comercial per a les exportacions en orige en els departaments de Santa Bàrbara i Comayagua, i també les importacions provinents d'Anglaterra via Jamaica, Belize i les Illes de la Baïa."
- Artícul principal → Dumenge Vásquez.
En el XIX es varen fundar els municipis de Sant Antonio de Cortés (1830), Sant Manuel (1859), Santa Creu de Yojoa (1864), Potrerillos (1871), Villanueva (1871), Sant Francisco de Yojoa (1887).[9] Per 68 anys tots estos municipis que hui pertanyen al departament de Cortés varen ser part del departament depenent del Santa Bàrbara, quan el primer cap d'Estat, Dò Dionisio d'Herrera, va dividir al territori hondureny en sèt departaments. Això va ser fins que el llavors president de la república, Dumenge Vásquez decretara la creació del departament de Cortés el 4 de juliol de 1893.[10]
L'administració de Dumenge Vásquez va crear este departament basat en l'auge que el comerç i l'agricultura havien pres en eixa época, especialment el districte de Sant Pedro Sula. Aixina mateix es va prendre baix consideració la riquea natural del territori i el número dels seus habitants. Segons ho indica el decret, este territori, tenia elements de vida pròpia, encara superiors als d'atres departaments de la república.
En la creació de Cortés i del departament de Valle, l'11 de juliol d'eixe mateix any, pel mateix president Vásquez, va quedar establida la sèptima demarcació del territori hondureny, aplegant aixina a un total de 15 departaments. Al nou departament se li va donar el nom de Cortés en honor a l'espanyol Hernán Cortés, qui va anar home clau en la conquista del territori hondureny.
En el decret de creació d'este departament, es va establir que la ciutat de Sant Pedro Sula anara la capçalera departamental, en la confirmació de les seues autoritats principals, els qui varen prendre possessió dels seus càrrecs el 4 d'agost de 1893, destacant-se els següents personages com els seus primers administradors: Alcalde Municipal Dò León Martínez, Governador Polític: Don Manuel Cubas, Comandant d'Armes: Don Francisco Aguilar.
Un any despuix de la creació del departament de Cortés (1894), Choloma es va constituir en municipi en el nom del Paraís; 39 anys despuix pas a cridar-se oficialment, Choloma. Els últims municipis en aplegar a formar part del departament de Cortés són: Pebre en 1927, i el municipi de La Lima, el 13 de novembre de 1981.[11]
Geografia
[editar | editar còdic]Llímits
[editar | editar còdic]El departament de Cortés té una posició geogràfica de 15˚30’10” latitut nort i 88˚0’49” llongitut oest; en una altitut de 2242 metros. Este departament, llimita al nort en el mar Carib o de les Antilles. Al noreste en Atlántida; en este departament, el municipi més propenc és Tela que alguna volta va formar part de Cortés. A l'extrem est, Cortés llimita en el departament de Yoro i al sueste en el departament de Comayagua. A l'extrem oest, Cortés té llímits en el departament de Santa Bàrbara i al noroest en el departament d'Izabal en la República de Guatemala. Al Sur, Cortés llimita en el departament de Comayagua; i al suroest en el Llac de Yojoa.
Relleu
[editar | editar còdic]
Cerros i montanyes, aixina com el fèrtil i "extensa vall de Sula que en un atre temps varen pertànyer al departament de Santa Bàrbara, lo mateix que les terres de torrentada del baix Ulúa i del Chamelecón" i dos de "els millors ports naturals de l'Atlàntic" (Port Cortés i Omoa) són part del departament de Cortés.
La serra de Omoa s'estén de sur a nort a l'oest del Departament de Cortés i pansa per diferents llocs a on rep els següents noms: A l'oest de Confraria se li crida serra El Palmar, a l'oest de Villanueva i Santa Creu de Yojoa com a serra de Blava o Meambar, les millors elevació que presenta la serra de Omoa són conegudes com el pico de Omoa, el pico de Sant Idelfonzo, ací es troba una de les principals àrees protegides del departament, el parc Cuzuco, que resalta per la bellea natural de la seua flora i fauna.
En el departament de Cortés solament existix una vall, el gran Valle de Sula. "Des de Sant Pedro Sula, el vall de Sula s'estén per prop de 60 milles al nort de la mar Carib i unes 30 milles al sur fins al començ de les montanyes que separen estes terres baixes tropicals de les fèrtils terres altes de Comayagua."[4] L'extensió territorial de la vall de Sula és de 7885,33 km²; conformen esta regió, ademés de tots els municipis del departament de Cortés, alguns municipis d'atres quatre departaments.[12]
Hidrografia
[editar | editar còdic]L'hidrografia del departament de Cortés està conformada per rius, estanys, quebrades i llac. El riu Chamelecón naix en les montanyes del Merendón i corre paralelament al riu Motagua, del com ho separen les cadenes de l'Esperit Sant i de la Crida: despuix d'un curs que es calcula en més de 250 quilómetros per numeroses corrents; una de les branques de la qual va a donar a Port Cortés, mentres que l'atra contornea una montanya cònica aïllada de 194 metros d'altura, abans de tirar-se a l'mar. La conca del Chamelecón tancat entre montanyes, té molt poc esgambi per a que puga rebre afluents caudalosos, pero se li pot considerar a ell mateixa com una espècie d'afluent del gran riu Ulúa.[13]
El riu Ulúa és un dels rius que banyen la vall de Sula. És el riu més ample d'Hondures i per tant el que major cabal d'aigües aboca en la mar Carib. La seua conca comprén prop de la tercera part del país. En el departament de Cortés, este riu passa molt prop dels municipis de Pebre, Sant Manuel i Potrerillos i La Llima.
Ademés passa pel departament de Cortés el riu Motagua; un riu guatemaltec que al final del seu recorregut servix llínea fronteriça entre Hondures i Guatemala. També són part de l'hidrografia d'este departament, els rius, Naco, Humuya, Sulaco i Yure Manchaguala, entre uns atres. Ademés de rius, dins de l'hidrografia del departament de Cortés es troben els estanys de Alvarado en Port Cortés, Ticamaya i el llac de Yojoa. Este llac és el major llac natural d'Hondures. Té 95 metros de profunditat, a 4 milles d'ample i 10 milles de llarc.
El departament de Cortés presenta un clima càlit humit en temperatures que oscilen entre els 27 i 30 graus, en presència de pluja en el transcurs de l'any, per la qual cosa la zona manté molta humitat i una sofocant calor, açò propícia que proliferen vectores com el zancudo i el mosquit que són causants de malalties palúdicas com el dengue hemorrágico, paludisme i unes atres.
Població
[editar | editar còdic]La zona que hui comprén el departament de Cortés, va tindre una arrancada llenta de creiximent poblacional. No obstant, el desenroll econòmic alcançat a raïl de l'arribe de les transnacionals bananero a principis de el XX, va impulsar en gran medida l'aument poblacional. Per eixemple, en l'any de 1900, la població de la ciutat de Sant Pedro Sula, aplegava a un total de 5000 habitants. Dèu anys més tarde (1910), la ciutat contava en 10 000 habitants, i una miqueta més de 21 000 per a 1949.[14]
En 1950, Cortés contava en 125 728 persones. En 1961 va tindre un aument del 7,74 per cent en aplegar a 200 099. Tretze anys més vesprada, el departament va tindre un creiximent del 14,29 per cent en sumar 369 616 persones. Sobre el final de el XX i començos d'este sigle (XXI), el creiximent de la població del departament de Cortés es va deure a l'establiment de parcs industrials (ZIP) en el vall de Sula, la qual cosa va generar un fort creiximent de la població. En 1988 el departament contava en més del mig milló d'habitants (688 225). Per al 2001 ya havia superat el milló d'habitants (1 202 510).[15]
Segons l'Institut Nacional d'Estadístiques (INE), Cortés és el departament en major població en Hondures. 1 570 291 persones residixen en este departament. D'estos, 810 815 són dònes i 759 476 són hòmens. Ademés, Cortés conta en el major percentage de població urbana, 80,1%. Aixina mateix, Cortés és el departament d'Hondures en major densitat de població en 400,3 hab./km².[16]
L'edat mijana de la població del departament de Cortés en 2010 és de 22,6 anys. El 5,5% de la població del departament de Cortés conta en 60 anys i més d'edat. La taxa bruta de natalitat del departament de Cortés és de 24,8 naiximent per cada 1000 habitants. La taxa global de fecunditat en el departament de Cortés és de 2,7 naiximent per cada dòna.[16]
Política i administració
[editar | editar còdic]La màxima autoritat del departament de Cortés és el governador Departamental. És designat (nomenat) pel Poder Eixecutiu Nacional. Els requisits per a ser governador departamental són viure consecutivament en el Departament per més de 5 anys i complir en els mateixos requisits per a ser alcalde. El governador és el canal directe entre tots els municipis del departament i el Poder Eixecutiu Nacional (President de la República).[17][18]
A nivell local, l'alcalde és la màxima autoritat del municipi (s). És elegit per vot popular; els seus requisits són: ser hondureny, naixcut en el municipi o haver residit consecutivament per més de 5 anys en el mateix, ser major de 18 anys i saber llegir i escriure. El seu periodo és de 4 anys. Les facultats d'administració general i representació llegal de la Municipalitat corresponen a l'alcalde Municipal. L'alcalde Municipal presidirà totes les sessions, assamblees, reunions i demés actes que realisara la corporació.[17][18]
L'alcalde Municipal és la màxima autoritat eixecutiva dins del terme municipal i sancionarà els acorts, ordenances i resolucions emesos per la corporació municipal convertint-les en normes d'obligatori compliment per als habitants i demés autoritats. En conseqüència tota una atra autoritat, civil o de policia acatarà, colaborarà i assistirà en el compliment de dites disposicions.[17][18]
La Corporació Municipal és l'orgue delliberatiu de la Municipalitat, electa pel poble i màxima autoritat dins del terme municipal; li correspon eixercir entre atres coses: crear, reformar i derogar els instruments normatius localitats de conformitat en la llei; crear, suprimir, modificar i traslladar unitats administratives; aixina mateix, podrà crear i suprimir empreses, fundacions o associacions, de conformitat en la llei, en forma mixta, per a la prestació dels servicis municipals; aprovar el presupost anual, a més tardar el trenta (30) de novembre de l'any anterior aixina com modificacions.[17][18]
Divisió administrativa
[editar | editar còdic]Municipis
[editar | editar còdic]| Municipis del departament de Cortés | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
Diputats
[editar | editar còdic]El departament de Cortés té una representació de 20 diputats en el Congrés Nacional d'Hondures.
| Diputat | Partit |
|---|---|
| Carlos Umaña | Plantilla:PLH |
| Marlon Lara | |
| Gloria Engrunse | |
| Alejandra Vallecillo | |
| Roberto Pineda | |
| Sandra Coleman | |
| Leiby Torres | |
| Fernando Castro | |
| Thirsa López | |
| Wenceslao Lara | |
| José Jaar | Plantilla:PNH |
| Roberto Cosenza | |
| Daysi Andonie | |
| Cinthya Hawit | |
| Alberto Chedrani | |
| Lindo Donaire | Plantilla:PLR |
| Scherly Arriaga | |
| Dunia Jiménez | |
| Rita Zuniga | |
| Rolando Contreras | Plantilla:PINU |
Economia
[editar | editar còdic]Econòmicament, Cortés és el departament més desenrollat d'Hondures (segons senyes no oficials). Este departament aporta (segons sector privat del departament) més del 63 per cent del producte intern brut (PIB) a Hondures, no obstant estes sifres no han segut confirmades per les autoritats locals com el Banc Central d'Hondures, ya que el país carix d'estudis específics en PIB per departaments i/o municipis. En el sector agropecuario, la ciutat de Sant Pedro Sula i els atres municipis agrícoles del departament, es produïx canya de sucre, banana, taronja, dacsa, arròs, café i es porta a terme l'activitat ganadera. Aixina mateix, gran part de les exportacions de banano, un dels principals productes d'exportació en Hondures, s'originen en este departament.[20]
El departament de Cortés és el principal destí de l'indústria maquiladora i, per això, el que més ocupacions absorbix. Una investigació del Banc Central d'Hondures (BCH) indica que en este departament es troben instalades 266 empreses acollides als diferents règims especials, generant 88 228 fonts de treball, equivalent al 80% de la mà d'obra ocupada en eixe rubro econòmic.[21]
L'indústria manufacturera té les seues plantes en Sant Pedro Sula i en ciutats aledaño com Choloma i Villanueva. Per esta raó, "la zona metropolitana del Valle de Sula és considerada la de major productivitat en el país." Segons Mario Perdomo, gerent tècnic de la Cambra de comerç i Indústries de Cortés, en els anys setanta Sant Pedro Sula "es va caracterisar per la fabricació de penyores de vestir en el funcionament de moltes empreses que tenien prou comerç, des d'allí arranca l'indústria manufacturera."[22]
La maquila va arribar al seu moment culminant en 1990 en l'inauguració de ZIP Choloma. "A partir d'eixe moment" l'indústria maquiladora "va pujar com la bromera, varen sorgir nous parcs" i varen aplegar al departament nous inversionistes.[20][23] En l'any 2012, l'indústria textil "va tancar en números positius en uns 3000 millons de dólars en exportacions i 118 mil treballadors contractats en el sector, huit mil més que l'any 2011, va confirmar l'Associació Hondurenya de Maquiladores (AHM).[22]
En el municipi de Sant Pedro Sula, la capital industrial del país. Més de 20 branques industrials generen un alt percentage dels ingressos de la població. Entre estes es troben: Indústria farmacèutica, call centers, hule, refrescs i cerveses, textils, cotó, imprentes, plàstics, tabac, cosmètics, sèrums, procesadoras de carn, concret, sabó, pintures. "A esta llista s'agreguen atres activitats com a aplicació de pintures industrials, clíniques de salut, laboratoris clínics, laboratoris fotogràfics, tallers automotores i tallers d'endreçat i pintura. Aixina mateix, en els últims anys la branca de servicis al públic ha creixcut considerablement.
Infraestructura
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Transport en Hondures.
Gran part del desenroll comercial del departament de Cortés es deu a la seua infraestructura. Este departament conta en Port Cortés, el port més important d'Hondures i un dels millors de Centroamérica. Port Cortés, és un port de fàcil accés, localisat a solament 48 hores de Miami per barco. Port Cortés brinda servici en l'Oceà Atlàntic, a on una gran cantitat de tràfic comercial transcorre entre els ports hondurenys i centroamericanos i cap a ports nortamericans. En tot el comerç internacional que es desenrolla, Port Cortés també s'ha convertit en un destí turístic per a Hondures.[24]
Ademés, el departament de Cortés conta en un dels dos aeroports més moderns i importants del país, l'Aeroport Internacional Ramón Villeda Morales. Este aeroport està localisat 15 km a l'est de la ciutat de Sant Pedro Sula. És l'aeroport més concorregut del país, més encara que el de la capital, Tegucigalpa. A este aeroport arriben vols dels següents ports d'eixida: Miami, Houston, Nova Orleáns, Nova York, Los Àngeles, Sant Francisco, Orlando, la Ciutat de Mèxic i Cancún. Ademés existixen excelents conexions en aerollínies centroamericanas per mig de Sant Josep, Costa Rica; Sant Salvador, El Salvador; Ciutat de Panamà, Panamà i Ciutat de Guatemala, Guatemala. També hi ha servici diari de Isleña Airlines des de Sant Pedro Sula a Roatán, La Ceiba i Tegucigalpa.[25]
El departament de Cortés conta en una bona ret de carreteres pavimentadas que conecten els municipis entre sí. Aixina mateix, Cortés conta en camins rurals que conecten els pobles més menuts. La principal autopista del país s'estén des de Port Cortés en el Carib, passant pels municipis de Choloma, Sant Pedro Sula, Villanueva, Potrerillos, Pebre i Santa Creu de Yojoa. Esta autopista conecta al departament en la capital, Tegucigalpa i la zona sur del país.
Imàgens del departament de Cortés
[editar | editar còdic]-
Ric Pedres
-
Font de Sant Pedro a l'eixida de Port Cortés
-
Plaça central
-
Baïa de Omoa -
Plaja Coca Coa
-
Parc del municipi de Santa Creu de Yojoa
-
Estàtua del Forjador, en Sant Pedro Sula -
El Malecón, Port Cortés
-
Afores de Choloma -
Carrer cèntric de Sant Pedro Sula -
Event deportiu
-
Casa junt a la mar en Omoa -
Universitat
.svg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}. Gómez Carrillo, Agustín (ed.): . Consultat el 14 de giner de 2011.
- ↑ «El Descobriment i la fundació dels regnes ultramarinos». Organisació Gràfica S.A.. Consultat el 22 de juny de 2013.
- ↑ 3,0 3,1 de Solís, Antonio (1844). Història de la conquista de Mèxic, Paris. ISBN 0-415-08836-4.
- ↑ 4,0 4,1 Euraque, Darío (2001). El capitalisme de Sant Pedro Sula i l'història política hondurenya (1870-1972) (en espanyol), Tegucigalpa: Guaymuras. ISBN 99926-15-73-7.
- ↑ Pacheco, Joaquín Francisco Pacheco (1871). seua+Magestad,&hl=en&sa=X&ei=HrNNT_mTGjOiAKohLSzDw&vore=0CDkQ6AEwAQ#v=onepage&q=Jer%C3%B3nimo%20Sant%20Mart%C3%ADn%2C%20escribano%20de%20el seu%20Magestad%2C&f=false Colecció de documents inèdits: relatius al descobriment, conquista i organisació de l'antigues possessions espanyoles d'Amèrica i Oceania (en Castellà), Espanya: Madrit, Imprenta de José María Pérez, p. 21.
- ↑ Gill, Nicholas (2009). Frommer's Hondures (en anglés), John Wiley & Sons Canada Ltd. ISBN 978-0-470-15943-9.
- ↑ Manuel Antonio Flores Fonseca. «Migració Interna en Quatre Ciutats d'Hondures». Redacció. Consultat el 16 de juny de 2013.
- ↑ història d'Hondures.hn. «Fortalea de Sant Fernando de Omoa». Redacció. Archivat des d'el original, el 14 de juliol de 2014. Consultat el 16 de juny de 2013.
- ↑ Angelfire. «MUNICIPIO DE VILLANUEVA». Redacció. Consultat el 22 de juny de 2013.
- ↑ Marvin Barahona. «Hondures en el sigle XX: una síntesis històrica». Editorial Guaymuras. Consultat el 22 de juny de 2013.
- ↑ Angelfire. «Municipi de Pebre». Consultat el 22 de juny de 2013.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ Geografia de la América Central per Felipe N. Fernández, Managua Tipogràfica Internacional. 1907
- ↑ Població va créixer a 300.000 en Sant Pedro Sula Jessenia Molina, La Prensa Digital. 31 d'octubre de 2010. Consultat el 16 de març de 2012.
- ↑ Ficha d'Impacte Ambiental Proyecte d'Aigües i Sanejament Aigües de Sant Pedro, 2001. Consultat el 16 de març de 2012.
- ↑ 16,0 16,1 Tips càpsules d'informació INE, 2010. Consultat el 23 de juny de 2013.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 [1]. La Gasseta Tegucigalpa, setembre de 1990. Consultat el 27 de juny de 2013.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 [2] Estudi sobre Descentralisació, Georgetown. 2013. Consultat el 27 de juny de 2013.
- ↑ «Hondures: Administrative Division» (en en). City Population. Consultat el 21 d'agost de 2025.
- ↑ 20,0 20,1 [3] By Roger Dendinge. Infobase Publishing. 2008, New York. Consultat el 27 de juny de 2013.
- ↑ [4] [5] archivat en Wayback Machine. Cortés absorbix 80% de la mà d'obra. 24 de novembre de 2011. Consultat el 27 de juny de 2013.
- ↑ 22,0 22,1 [6] [7] archivat en Wayback Machine. Sant Pedro Sula, el motor de l'economia hondurenya. Tatiana Pau, 23 de juny de 2013. Consultat el 27 de juny de 2013.
- ↑ [8] [9] archivat en Wayback Machine. La Maquila en Hondures, Associació Hondurenya de Maquiladores. Consultat el 27 de juny de 2013.
- ↑ Hondures.com. «Port Talles Hondures». Hondures.com. Archivat des d'el original, el 1 de juny de 2013. Consultat el 27 de juny de 2013.
- ↑ Informació General del Municipi de Sant Pedro Sula Portal de Desenroll Sostenible. 2005. Consultat el 6 de març de 2012.
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Departament de Cortés.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Departamento de Cortés» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.