Feliços anys vint
La denominació felices anys vint, vint dorats, locos anys vint o anys locos (en anglés, roaring twenties o happy twenties; en francés, années folles; i en alemà, goldene zwanziger Jahre o glückliche zwanziger jahre) és un terme coloquial per a referir-se a la década de 1920, que es va caracterisar per la prosperitat econòmica, un ràpit canvi social i cultural, i un optimisme exuberante. Correspon al periodo de prosperitat econòmica que varen experimentar vàries ciutats americanes i europees, especialment: Berlín,[1] Buenos Aires,[2][3] Chicago,[4] Ciutat de Mèxic,[3] Londres,[5] els Àngeles, Nova York,[6] París,[7] São Paulo i Toronto; ademés de Sídney[8] en Austràlia, com a part del periodo expansiu d'un cicle econòmic. Esta prosperitat va beneficiar a tota la societat i va fer que l'economia seguira creixent a un ritme que no s'havia registrat abans, generant una bombeta especulativa. Pero esta prosperitat duraria un curt periodo que finalisaria el 24 d'octubre de 1929, conegut com el Dijous Negre, i en l'arribada del crac del 29 que culminaria finalment en el adveniment de la Gran Depressió.


Durant este temps el jazz va florir, la flapper va redefinir l'aspecte modern de les dònes britàniques i nortamericanes[9][10] i l'Art déco va alcançar el seu apogeu.[11] En Estats Units durant este periodo s'inicia la construcció dels grans rascacels, un dels més icònics va ser el Chrysler de Nova York i també sorgix la Generació perduda d'escritors en Ernest Hemingway o Francis Scott Fitzgerald, qui va publicar la novela El gran Gatsby en 1926, un verdader símbol de l'época.
Les característiques socials i culturals conegudes com els feliços anys vint varen sorgir en els principals centres metropolitans i es varen estendre àmpliament despuix de la Primera Guerra Mundial. L'esperit dels feliços anys vint va estar marcat per una sensació general de novetat associada a la modernitat i una ruptura en la tradició, a través de tecnologies modernes com els automòvils, el cine i la ràdio, que varen acostar la «modernitat» a gran part de la població. Es varen abandonar les florituras formals en favor de la practicidad, tant en la vida quotidiana com en l'arquitectura. Al mateix temps, el jazz i el ball varen cobrar popularitat, en contraposició al clima de la Primera Guerra Mundial. Per això, este periodo es coneix a sovint com l'era del jazz.
En la década de 1920 es va presenciar el desenroll i us a gran escala d'automòvils, teléfons, películes, ràdio i electrodomèstics en la vida de millons de persones en el món occidental. l'aviació pronte es va convertir en un negoci pel seu ràpit creiximent. Les nacions varen experimentar un ràpit creiximent industrial i econòmic, varen accelerar la demanda dels consumidors i varen introduir noves i importants tendències en l'estil de vida i la cultura. Els mijos de comunicació, finançats per la nova indústria de la publicitat de masses que impulsava la demanda del consumidor, es varen centrar en celebritats, especialment héroes deportius i estreles de cine, mentres les ciutats animaven als seus equips locals i omplien els nous cinemas palatins i jagantescs estadis deportius. En molts països, les dònes varen obtindre el dret al vot.
Wall Street va invertir fortament en Alemània baix el Pla Dawes de 1924, cridat aixina en honor al banquer i posteriorment 30.º vicepresident Charres G. Dawes. Els diners es va utilisar indirectament per a pagar reparacions a països que també varen tindre que saldar els seus deutes de guerra en Washington.[12] Si be a mitan de la década la prosperitat era generalisada, i la segona mitat es va conéixer, especialment en Alemània, com els «Dorats Anys Vint»,[13] la década estava aplegant ràpidament al seu fi. El desplome de Wall Street de 1929 va posar fi a l'era, mentres que la Gran Depressió va dur anys de penúries a tot lo món.[14]
Causes
editarVa haver determinants a l'hora d'aplegar a esta situació. En la Primera Guerra Mundial, Estats Units havia exportat grans cantitats d'armament i atres productes als països europeus. En finalisar la guerra, l'economia d'Europa va quedar tocada sériament. Els efectes dels tractats de pau varen tindre la seua repercussió en el marc demogràfic europeu. Alemània es va vore sériament afectada a causa de la pèrdua d'Alsàcia i Lorena, territoris en grans indústries mineres i, ademés, per la pèrdua de les seues colónies. Àustria i Hongria varen vore restringit el seu mercat interior al vore's reduïda la quarta part el seu territori anterior. A açò se li sumixca la pèrdua de l'hegemonia econòmica mundial d'Anglaterra.
La primera Revolució Industrial i el colonialisme havien favorit a este país. En acabar la guerra, Regne Unit tenia deutes de guerra en Estats Units, de la mateixa manera que molts països europeus, lo que llògicament va favorir l'economia d'Estats Units en ser receptor d'estes. Açò es deu a que tota Europa necessitava productes que no podien fabricar elles per l'afonament econòmic. Estats Units es va vore front a un excés de demanda que va provocar que els ingressos nortamericans creixqueren vertiginosamente mentres Europa es reconstruïa.
Deu prendre's en conte que en 1913, baix la presidència de Wilson, naix el Sistema de la Reserva Federal. La bombeta que va ocórrer durant els Feliços 20 va ser impulsada en gran mida per ella.
L'economia
editarInicialment, el fi de la producció en temps de guerra va provocar una breu pero profunda recessió: la recessió posterior a la Primera Guerra Mundial de 1919 i 1920 i una aguda recessió o depressió deflacionaria en 1920-1921. No obstant, les economies d'Estats Units i Canadà es varen recuperar ràpidament a mida que els soldats que retornaven es reincorporaven a la força laboral i les fàbriques de municions es reestructuraven per a produir bens de consum.
L'expansió d'Estats Units es va basar en una profunda transformació productiva dominada per l'innovació tècnica. D'esta forma es disminuïen costs i s'aumentava la producció, obtenint més beneficis. Va ser en esta época a on es va popularisar l'us del teléfon, l'automòvil i els electrodomèstics. Estos aparats eren massa cars, i va anar llavors quan es va aplicar per primera volta la venda a determinis. Açò va crear una onada consumista, ya que la gent podia comprar els productes sense necessitat de tindre l'efectiu en un primer moment. L'aument del consum i la popularisació de la venda a determinis va fer que es comprara tant fins a l'extrem de que els consumidors s'endeutaren per damunt de les seues possibilitats. També va ser objecte de popularitat la difusió de la ràdio com a mig de comunicació massiu, ya que era un dispositiu econòmic i a l'alcanç de tota la població.
En estos temps la fàbrica Ford va innovar en l'utilisació de la cadena de montage. D'esta forma es reduïen costs i temps de producció. Este método es va aplicar a atres sectors (siderúrgia, cristal, etc). També varen tindre efectes positius la demanda de la construcció de rascacels. Tot açò va tindre una gran influència en el mercat de treball, deixant la taxa de desocupats en Estats Units en 13 millons. No hi havia hagut cap taxa tan baixa fins a la data. Estos anys varen constituir els millors per a la societat nortamericana. Es vivien uns anys d'excelent benestar i de gran optimisme front al futur:
Referències
editar- ↑ Anton Gill, A Danse Between Flames: Berlin Between the Wars (1994).
- ↑ Fraga, Enrique Alberto (2020-02-16). «El rugit centenari dels anys locos». La Nació. Consultat el 2022.
- ↑ 3,0 3,1 Elsey, Brenda (2011). Citizens and Sportsmen: Fútbol and Politics in Twentieth-Century Chile, University of Texas Press, p. 51. ISBN 9780292726307. Consultat el 2022-05-25.
- ↑ Marc Moscato, Brains, Brilliancy, Bohemio: Art & Politics in Jazz-Age Chicago (2009)
- ↑ “Impotent ghosts from no man's land, flappers' boyfriends, or crypto-patriarchs? Men, sex and social change in 1920s Britain” . Social History 21 (1): 54–70. doi:.
- ↑ David Wallace, Capital of the World: A Portrait of New York City in the Roaring Twenties (2011)
- ↑ Jody Blake, Li Tumulte Noir: modernist art and popular entertainment in jazz-age Paris, 1900–1930 (1999)
- ↑ Jack Lindsay, The roaring twenties: literary life in Sydney, New South Wals in the years 1921-6 (1960)
- ↑ Pamela Horn, Flappers: The Real Lives of British Women in the Era of the Great Gatsby (2013)
- ↑ Angela J. Latham, Posing a Threat: Flappers, Chorus Girls, and Other Brazen Performers of the American 1920s (2000)
- ↑ Madeleine Ginsburg, Paris fashions: the art deco style of the 1920s (1989)
- ↑ «Dawes Pla».
- ↑ Bärbel Schrader, and Jürgen Schebera. The" golden" twenties: art and literature in the Weimar Republic (1988)
- ↑ Paul N. Hehn (2005). A Low Dishonest Decade: The Great Powers, Eastern Europe, and the Economic Origins of World War II, 1930–1941, Continuum, p. 12. ISBN 978-0-8264-1761-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Felices años veinte» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.