L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Eutrema japonicum

El wasabi (ワサビ o わさび（山葵）? antigament 和佐比; Eutrema japonicum)[1] és una espècie de planta de la família Brassicaceae, la qual inclou les cols, el rave picante i la mostaça. També és denominada rave picante japonés,[2] si ben el rave picante és una planta diferent (la qual moltes voltes és amprada com un substitut del wasabi, a causa de l'escassea de la planta). El seu brot és utilisat com condiment i és extremadament pungente en un grau que s'assembla més a la mostaça picante que a la capsaicina en els ajíes o chiles, produint vapors que estimulen les fosses nassals més que la llengua. En estat natural, la planta creix a la vora de caixers de rieres en les valls de Japó. Les dos varietats comercials principals són E. japonicum 'Daruma' i 'Mazuma', pero hi ha moltes atres.[3]

Eutrema japonicum

L'orige de l'us del wasabi en la gastronomia ha segut determinat gràcies a registres històrics que indiquen que va escomençar en la Prefectura de Nara.[4]

Usos

 
Tallos fresca de wasabi a la venda en el Daio Wasabi Farm en Azumino, Prefectura de Nagano, Japó.

El wasabi es coneix i consumix en Japó des de la prehistòria, en evidències arqueològiques que es remonten al periodo Jōmon (14,000 a. C. a 400 a. C.). No obstant, el seu us medicinal va quedar registrat formalment en el sigle VII, i la seua adopció culinària tradicional tal com la coneixem hui va escomençar a consolidar-se a partir del sigle VIII.[5]


El wasabi és comercialisat be com talle, el qual deu ser rallado molt fi abans d'usar-ho, com una pols seca en grans cantitats, o com una pasta llista per a usar en tubos similars al de l'envàs de dentífrico.[6] Degut a que creix majorment sumergit, és comú creure erròneament que la part del wasabi que s'utilisa és una raïl o a voltes fins a un rizoma: en realitat és el talle[7][8] de la planta, en les marques característiques a on els fulls vells s'han despuix o han segut arrancades.

 
Pasta de wasabi, per lo general servida en els restaurants de sushi.

En alguns restaurants de categoria, es prepara la pasta quan el client realisa el seu demanat, i es fa usant un rallador per a rallar el talle; una volta que la pasta està preparada, pert el seu sabor en 15 minuts si li'l deixa descobert.[9] En la preparació de sushi, els chefs per lo general utilisen el wasabi entre el peix i l'arròs degut a que si es cobrix el wasabi el mateix manté el seu sabor.

Es poden consumir els fulls frescs de wasabi, les mateixes posseïxen el sabor picante del brot del wasabi.

A voltes es preparen llegums (maní, porotos de soja, o arvejas) torrades o fregides, despuix li'ls recobrix en pols de wasabi mesclat en sucre, sal, o oli i consumides com un aperitiu crocante.

Succedàneus

Les condicions necessàries per al creiximent del wasabi són tals que llimiten en gran mida el seu cultiu. Esta impossibilitat de cultivar-ho en grans cantitats per a satisfer la demanda, fa que el mateix siga prou car.[10][11][12] Per lo tant, fòra de Japó, és rar trobar plantes de wasabi. A causa del seu cost elevat, un substitut molt usat és una mescla de rave picante, mostaça, almidó i colorant alimentici vert o pols d'espinac. A sovint els paquets posseïxen el rotule de wasabi pero entre els seus ingredients no figura la planta de wasabi. El wasabi i el rave picante posseïxen un sabor i pungencia similar a causa dels nivells de isotiocianato que tenen.[13] La principal diferència entre els dos és el color ya que el wasabi és naturalment de color vert.[14] En Japó, el rave picante és denominat "wasabi occidental" ().[15] En els Estats Units, el wasabi verdader solament es conseguix en tendes especialisades i restaurants exclusius.[16]

Referències

  1. ↑ «Eutrema japonicum» (en en). The Plant List. Consultat el 9 d'agost de 2016.
  2. ↑ «Wasabia japonica». MULTILINGUAL MULTISCRIPT PLANT NAME DATABASE, The University of Melbourne. Consultat el 9 d'agost de 2016.
  3. ↑ Growing Edge (2005). The Best Of Growing Edge International 2000-2005, New Moon Publishing, p. 57. ISBN 978-0-944557-05-1.
  4. ↑ (2001) わさびの歴史, Kinjirushi.
  5. ↑ Grup RosaNegra. (2024, setembre 27). El Història i Evolució de la Cuina Japonesa. Tora. https://www.torarestaurant.com.mx/post/la-història-i-evolució-de-la-cuina-japonesa
  6. ↑ Lowry (2005). The Connoisseur's Guide to Sushi: Everything You Need to Know about Sushi, The Harvard Common Press, p. 205. ISBN 1-55832-307-4.
  7. ↑ «One chefs return home and adventures rediscovering the culinary delights of Tasmania». Tassie Chef. Consultat el 9 d'agost de 2016.
  8. ↑ «Preparing, Using and Storing Fresh Wasabi». Shima Wasabi. Archivat des d'el original, el 29 de juliol de 2014. Consultat el 9 d'agost de 2016.
  9. ↑ «Wasabi: In condiments, horseradish stands in for the real thing &#; Science & Technology». Chemical & Engineering News. Consultat el 9 d'agost de 2016.
  10. ↑ Wasabi is lleve picky about its growing conditions. Real Wasabi. retrieved 25 th October 2016.
  11. ↑ Botany of the Wasabi plant. Page 161. New Zealand Journal of Crop and Horticultural Science/Experimental Agriculture 1990, Vol 18. retrieved 25 th October 2016
  12. ↑ [enllaç trencat] BBC retrieved 25 th October 2016
  13. ↑ (2003).«Comparison of flavour compounds in wasabi and horseradish».Journal of Food, Agriculture & Environment.1(2)
    117–121.Consultat el 9 d'agost de 2016.
  14. ↑ (2007) The No-Salt, Lowest-Sodium International Cookbook, Macmillan. ISBN 1466819154.
  15. ↑ «The Sushi FAQ - Sushi Items - Wasabi». Archivat des d'el original, el 6 d'agost de 2011. Consultat el 9 d'agost de 2016.
  16. ↑ «CONDIMENTS – Wasabi: real vs. fake». Archivat des d'el original, el 21 de juliol de 2012.

Bibliografia

255–61.doi:10.1016/S0168-1605(03)00297-6.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Eutrema_japonicum&oldid=1585178»