Espectre continu

Espectre de llum emesa per una llàntia de deuteri, que mostra una part discreta (picos alts i aguts) i una part contínua (que varia suaument entre els picos). Els picos i valls més chicotetes poden deure's a errors de medició en lloc de llínees espectrals discretes.

En física, un espectre continu generalment significa un conjunt de valors alcanzables per a certa cantitat física (com energia o llongitut d'ona) que es descriu millor com un interval de número real, en oposició a un espectre discret, un conjunt de valors alcanzables que són discrets en el sentit matemàtic, a on hi ha una brecha positiva entre cada valor i el següent.

L'eixemple clàssic d'un espectre continu, del com es deriva el nom, és la part del espectre de la llum emesa pels àtoms excitats d'hidrogen que es deu a que els electrons lliures s'unixen a un ion d'hidrogen i emeten fotons, que s'estenen suaument en un ampli ranc de llongituts d'ona, en contrast en les llínees discretes degut a que els electrons cauen d'algun estat quàntic unit a un estat de menor energia.

Com en eixe eixemple clàssic, el terme s'usa en major freqüència quan el ranc de valors d'una cantitat física pot tindre tant una part contínua com una part discreta, ya siga al mateix temps o en diferents situacions. En els sistemes quàntics, els espectres continus (com en bremsstrahlung i radiació tèrmica) generalment s'associen en partícules lliures, com a àtoms en un gas, electrons en un fes d'electrons o electrons en banda de conducció en un metal. En particular, la posició i el moment d'una partícula lliure té un espectre continu, pero quan la partícula es llimita a un espai llimitat, el seu espectre es torna discret.

A sovint, un espectre continu pot ser solament un model convenient per a un espectre discret els valors del qual estan massa prop per a distinguir-se, com en els fonones en un cristal.

Els espectres continus i discrets dels sistemes físics poden modelar-se en l'anàlisis funcional com a diferents parts en la descomposició de l'espectre d'un operador llineal que actua sobre un espai funcional, com l'operador hamiltoniano.

Vore també

• Espectroscopía astronòmica (eixemples d'espectres continus)
  • Radiació sincrotrónica
  • Dispersió inversa de Compton
• Espectres discrets (llínea)
  • Espectre d'emissió
  • Espectre d'absorció