Banda de conducció
En semiconductors i aïllants, la banda de conducció és l'interval d'energies electróiques que, estant per damunt de la banda de valència, permet als electrons sofrir acceleració per la presència d'un camp elèctric extern i, per tant, permet la presència de corrents elèctriques. Els electrons d'un semiconductor poden alcançar esta banda quan reben suficient energia, generalment per l'excitació tèrmica.[1][2][3]
.svg)
Estructura de bandes en un semiconductor
Vore conducció elèctrica i semiconductor per a una descripció més detallada de l'estructura de bandes.
Referències
- ↑ Paul A. Tipler (març de 2005). Física per a la ciència i la tecnologia: Electricitat i magnetisme, llum, física moderna, Reverte, pp. 1158–. ISBN 9788429144123.
- ↑ Santiago Burbano de Ercilla (2003). Física general, Editorial Tebar, pp. 710–. ISBN 9788495447821.
- ↑ William D. Callister (octubre de 1996). Introducció a la ciència i ingenieria dels materials, Reverte, pp. 616–. ISBN 9788429172546.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Banda de conducción» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.