Alboraya

Alboraya
País :	Espanya
• Com. Autònoma:	Comunitat Valenciana
• Província:	Província de Valéncia
• Comarca:	Horta Nort
• Partit judicial:	Moncada
Ubicació:	39°30′2″N 0°21′2″O
• Altitut:	5 msnm
Superfície:	8,3 km²
Població:	25.149 hab. (2022)
• Densitat:	2.895,30 hab./km²
Gentilici:	Alborayense/sa
Predomini llingüístic:	Valencià
Còdic postal:	46120
Festes majors:	1º dumenge de juliol
Alcalde:	Miguel Chavarria Díaz (PSPV-PSOE)
Pàgina web:	Web Oficial d'Alboraya

Alboraya és un municipi de la província de Valéncia en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertany a la comarca de l'Horta Nort, que conserva tot el sabor típic dels pobles de l'Horta valenciana, de fet se la definix com "el portal de l'horta". És, despuix de Burjassot, la segona ciutat de la comarca de l'Horta Nort, per població.

Geografia

El terme municipal conserva àmplies zones d'horta, en cultius intensius que constituïxen la riquea fonamental que sempre ha tengut esta terra. A mida que passen els anys, l'extensió d'horta es va reduint, degut a la pressió urbana. La designació de la ciutat de Valéncia com a ciutat sèu de la Copa Amèrica 2007, supongué un desenroll important per als terrenys urbanisables del sector terciari en el municipi d'Alboraya, per la seua proximitat del camp de regates, la disponibilitat d'un port deportiu actiu i l'actual situació dels seus tres polígons industrials tingueren, com a conseqüència de que un percentage aproximat del 75% dels equips regatistes fixaren les seues bases d'operacions per a l'event deportiu en esta població.

No obstant, i perque hi han grans zones de regadiu, el terme es dividí en huit partides: Calvet, Desamparats, Mar, Massamarda, Masquefa, Milacre, Saboya i Vera.

Port Sa Plaja

Se pot accedir ad esta localitat a través de la llínea 3 de Metro Valéncia en dos estacions de la població, Palmaret i Alboraya, i en la llínea 70 de l'Empresa Municipal de Transports de Valéncia, EMT. En el barri de La Patacona arriba la Llínea 31 de l'EMT i, en un futur, arribarà el tramvia. Al barri de Port Sa Plaja arriben els autobusos grocs, per l'empresa AVSA que ixen de Valéncia.

L'Ajuntament oferix al poble un servici local d'autobús, que recorre els núcleus de població d'Alboraya, juntant el poble en la Patacona i Port Sa Plaja els sèt dies de la semana, en una freqüència d'una hora cada viage.

Localitats llimítrofes

Almàssera pel noroest, Meliana pel nort, Tavernes Blanques per l'oest i Valéncia pel sur. Totes de la província de Valéncia.

Història

Alqueria musulmana que el rei Jaume I otorgà al bisbe d'Osca, Vidal de Canelles. Teresa Gil de Vidaura, conseguí la propietat, a través d'una permuta de terres en el bisbe, en la qual engrossà el patrimoni de Jaume de Xérica, fill seu i del rei Jaume II. En l'any 1331, passà a mans de Gilabert de Sanoguera, qui fundà el senyoriu. Durant el sigle XV, passà a poder de la Corona. En el seu terme es troba el despoblat de Rafelterras.

L'iglésia fon construïda el sigle XV baix l'advocació de Santa Maria. Junt al barranc del Carraixet s'alçà una ermita dedicada a la Mare de Deu dels Desamparats; el seu primer edifici data de l'any 1414 i el manà construir el Consell General de Valéncia en l'any 1400, per tal de consagrar els cementeris a on eren sepultats els ajusticiats i els desamparats. L'edifici actual és de nova planta.

Horta de Alboraya

La principal activitat és l'agrícola, i el cultiu més important és el de la chufa, que ha fet famosa l'orchata d'Alboraya.

El reconte poblacional de l'any 1646 oferix un còmput de huitantahuit cases; Cavanilles sifra la població, l'any 1794, en cinccents xixanta veïns; a mitan sigle XIX Madoz apunta la cantitat de tresmil trescents un habitants; Sanchis Sivera, l'any 1922 dona noticia de 4.265.

Administració

Les eleccions de maig de 2003 donaren l'alcaldia per majoria absoluta al PP (9 regidors); obtingueren també representació el PSOE (3), SIA (Sí Alboraya, 2), UV (1), BLOC-EV (1) i l'Entesa (1).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Enrique Ruiz Peris	UCD
1983 - 1987	Joan Josep Barres Paulo	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Francisco Pastor Gimeno	UV
1991 - 1995	Joan Josep Barres Paulo	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Joan Josep Barres Paulo	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Manuel Álvaro Manzano	PPCV
2003 - 2007	Manuel Álvaro Manzano	PPCV
2007 - 2011	Manuel Álvaro Manzano	PPCV
2011 - 2015	Miguel Chavarria Díaz	PSPV-PSOE
2015 - 2019	Miguel Chavarria Díaz	PSPV-PSOE
2019 - 2023	Miguel Chavarria Díaz	PSPV-PSOE
2023	Miguel Chavarria Díaz	PSPV-PSOE

Demografia

La població ha creixcut molt en els darrers anys; aixina, en l'any 1986 vivien 11.267 persones, l'any 2002 la sifra havia pujat fins als 18.656, dels quals, el 58,84% declaraven en el cens de 2001 que sabien parlar valencià. Conta en una població de 25.149 habitants en l'any 2022 segons el INE.

Evolució demogràfica
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2006	2017	2022
4.700	4.807	5.712	6.124	6.749	6.885	8.073	9.126	10.727	11.687	16.943	20.514	21.263	24.031	25.149

Economia

L'activitat econòmica de la població es distribuïx de la següent manera (senyes de 1994): el 45,80% treballa en el sector servicis, el 33% en l'indústria, el 16,70% en l'agricultura i, finalment, el 3,60% en la construcció.

Patrimoni i Arquitectura

Port Saplaya

Plaja de la Patacona d'Alboraya

Iglésia de l'Assunció de Nostra Senyora, en Alboraya

Ermita del Milacre dels Peixets

Alboraya conserva encara el sabor típic dels pobles en una part important de la localitat, en la particularitat de presentar, ademés, un front coster de quasi quatre quilómetros de llargària, en dos núcleus residencials o barris separats per la desembocadura del Barranc del Carraixet: Port Sa Plaja i Patacona. El primer té un port deportiu que oferix la possibilitat de tindre la barca en la mateixa porta de casa, en un complex residencial i de passeig caracterisat pels càlits ocres i sienes, els blaus i els roses pàlits, usats tradicionalment en la pintura de les cases. El segon naixqué de l'espai que ocupava una antiga paperera a edificis i adossats de primera i segona residència, abdós barris en excelents plages.

Del seu patrimoni monumental destaca l'iglésia parroquial de l'Assunció de Nostra Senyora (sigle XVIII) d'estil barroc i d'orige migeval, que junt en la casa abadia formen una illa de cases. La frontera és de mamposteria, en la torre a la dreta. En l'interior trobem tres naus en capelles laterals; la nau central presenta volta de mig canó, tenint la casa abadia darrere a l'esquerra. El poble d'Alboraya, conta en atres ermites, com la del Santíssim Crist de les Ànimes, en la desapareguda masia de Vilanova. Cal destacar el seu trasllat en via crucis al Temple Parroquial el Dilluns Sant; l'ermita del Sagrat Cor de Jesús (Rectoret), en la masia del Retor, sense cult; l'ermita de Santa Bàrbera (recentment restaurada), en el barri del mateix nom; l'ermita de Sant Cristòfol pròxima al polígon industrial, i en la desembocadura del Barranc del Carraixet l'ermita dels Peixets, d'estil neogòtic, mostra frontera dividida en tres cossos, en finestrals ogivals i teulada a dos aigües, en el costat dret se pot observar un panel ceràmic en l'alusió al milacre supostament ocorregut en juliol de l'any 1348 en eixe mateix lloc. Totes elles mantenen un important patrimoni històric artístic, ric en escultures, pintures, retaules, ceràmiques.

L'arquitectura civil d'Alboraya està representada per les modernistes cases urbanes de finals del sigle XIX i principis del sigle XX, aixina com per les alqueries morisques i cases d'horta, alqueries i barraques (Alqueria del Magistre, a on se troba el Museu de l'orchata i la chufa), testimoni d'un remot passat, esguitat de chicotets retaules ceràmics d'orige devocional. Destaca el denominat "Pont del Moro" de cinc metros d'ample per huit de llarc, que salvava la séquia de Vera, i que en l'actualitat se pot contemplar en els jardins del passeig d'Aragó, la Casa del Comte de Sanoguera, en plena plaça del poble.

Cultura

Persones célebres d'Alboraya

• En Joan Batiste Basset i Ramos (Alboraya, 1654 - Segòvia 1725). Militar que encapçalà la rebelió valenciana contra Felip V durant la guerra de successió al front dels "Maulets".

• Vicent Coret, clarinetiste, que arribà a ser director del Conservatori de Música de Ginebra.

• Cristòfol Coret i Peris fon Doctor en teologia i sacerdot (1682-1760). Ensenyà llatí en Valéncia i fon beneficiat de la parròquia de Sant Martí. Deixà obres com Diàlecs del Docte Lluís Vives, etc.

• Dominic Pare Lluís Navarro (1788-1846), fon professor de filosofia en el convent de Sant Onofre, fundà la Societat Ateneu Musical del Port, fon primer capellà retor de Nostra Senyora del Rosari. Durant l'invasió francesa fon desterrat per haver procurat alçar l'esperit nacional contra l'invasor.

• El pintor Cristòfol Valero, (? - 1789) Estudià filosofia, viajà a Roma per estudis, fon un dels fundadors de l'Acadèmia de Belles Arts de Valéncia, baix l'advocació de Santa Bàrbara, a on arribà a ser director. En l'any 1754 presentà la seua obra Mentor aconsellant a Telèmac abans de la seua lluita en Adrasto que es conserva en la Real Acadèmia de Sant Ferrando de Madrit i que constituïx una nota curiosa de l'amanerament de la pintura de l'época, en esta acadèmia de Sant Ferrando fon membre honorari i en l'any 1768 fon director de l'Acadèmia de Sant Carles de Valéncia.

• Julio Just Gimeno Alboraya ? - Port Vendres. (França) 1976. Diputat per Valéncia en 1931 pel Partit Republicà Radical i en 1936 per Esquerra Republicana. Durant la II República fon Ministre d'Obres Públiques (1936? - 1937), Ministre de Defensa i Interior (1947), Ministre de Governació (1947? - 1949), Ministre d'Acció en l'exili i interior (1951? - 1960), Vicepresident i Ministre d'Interior i d'Emigració (1960? - 1962) i Ministre d'Emigració i Interior (1962 - 1976). Exiliat en França durant l'ocupació alemana, va estar en presó i internat en un camp de concentració. Fon traductor en els organismes internacionals dependents de la ONU.

• Ferran Giner Gil, “el chufa” (Alboraya, 31 de decembre de 1964) Jugà de defensa i el seu primer equip fon l'Alboraya UD, formant-se en la pedrera del Valéncia CF debutant en el primer equip uns dies abans de complir els díhuit anys (el 5 de decembre de 1982, en la temporada 1994-1995 Giner acabà recalant en el Real Sporting de Xixó a on jugà dos discretes temporades). Una volta finalisat el seu compromís en el club asturià i ya en 33 anys acceptà una oferta de l'Hèrcules CF de segona divisió a on tampoc oferí un bon rendiment, finalment fichà pel Llevant UD de Segona divisió B. Allí es retirà com a jugador passant a formar part del cos tècnic, i internacional en la selecció espanyola en onze ocasions.

• Remeis Ros Frechina ha segut una figura important del teatre alborayer. En un llibre explica les seues vivències de l'Alboraya de principis i mitat del sigle XX.

• Els germans Josep i Enric Gimeno, fundaren la primera orchateria d'Alboraya, la Chocolateria Gimeno, en el carrer Cabanyal, hui desapareguda.

• Enric Mestre (1936 - ) és un artiste modern de reconeiximent mundial, i membre de l'International Academy of Ceramics, en sèu en Ginebra, Suïssa. En el seu estudi, en mig de l'horta d'Alboraya, Valéncia, construïx escultures ceràmiques de forma ininterrompuda des de fa molts anys.

• La triple Clarita Panach se dedicà al teatre líric en gran èxit.

• Josep Peris i Aragó, fon un excelent pintor i dibuixant. Naixqué en Alboraya el 21 d'agost de 1907 - 2003, estudià en l'Escola d'Arts i Oficis i en l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia, a on obtingué diversos premis acadèmics, en 1982 en Sogorp feu una exposició, la ciutat li feu un homenage i li dedicà un carrer, en 1993 el Círcul de Belles Arts li concedí la Medalla al Mèrit per sa vida entregada a l'art, en 1994 l'Ajuntament d'Alboraya el declara Fill Predilecte, la Casa de Cultura d'Alboraya porta el seu nom.

• El poeta Cristòfol Aguilar Hurtado.

• Daniel Tortajada "l'orchater" fon el president del Gremi d'orchaters i un impulsor de l'orchata com a beguda típica d'Alboraya, faltà tràgicament en l'any 2001, l'Ajuntament li dedicà una Avinguda a on no hi ha cap vivenda ni baix comercial que reba correspondència i un monolit a la seua memòria, declarant-lo fill predilecte en l'any 2002, esta avinguda està prop de la Ciutat del Deport. Obrí la seua primera botiga en l'any 1960 en sa casa en el carrer Milacre, ajudat per la seua dòna Carme per a despuix obrir l'actual en l'any 1979, en 1982 junt en atres orchaters creen la Denominació d'Orige Chufa de Valéncia i afins per a la chufa, orchata i fartons, aixina com el Gremi d'Orchaters i Fartons Polo, ideà i creà la figura de la patrona dels Orchaters, la Verge de l'Horta i del dia de l'Orchata en les Festes Patronals, a on a les 12 del migdia es repartix orchata als passejants, sense voler-lo se convertí en una persona emblemàtica dins del món de l'orchata, el compositor valencià Manolo Berna li dedicà un passodoble.

• Encara que no siga alborayer de naiximent, ho és d'adopció. El catedràtic d'Història del Dret i President del Tribunal Constitucional Francesc Tomas i Valiente, (Valéncia 8/12/1932 -14/2/1996 (assessinat per ETA en l'Avinguda Blasco Ibáñez de Valéncia per enfront de Maternitat, hi ha una columna en el seu nom) mantingué una estreta relació en Alboraya des de 1957, convertint-se en un vàlit embaixador del poble, al qual amava. La seua simplea i humanitat, el seu talent dialogant, la disposició a escoltar i la seua càrrega intelectual, li valgueren el respecte i consideració del seus veïns, per això, al produir-se el seu assessinat, els alborayers, en el Consistori a la capçalera, li dedicaren un lloc especial en el poble com a homenage permanent a la seua memòria: la plaça, que presidida per un monolit, porta el seu nom: Francesc Tomas i Valiente. Llicenciat en Dret en 1955, dos anys despuix defengué en ahí la seua Tesis Doctoral, obtenint la calificació de Excepcional Cum Laude i el Premi Extraordinari de Doctorat, en 1964 guanyà per oposició la Càtedra d'Història de Dret de l'Universitat de La Laguna, traslladant-se en octubre d'eixe mateix any a l'Universitat de Salamanca, a on estigué fins a Novembre de 1980, en que passà a formar part de l'Universitat Autònoma de Madrit, a començaments de 1980 havia entrat en la situació d'excedència especial com a professor, al ser nomenat Magistrat del Tribunal Constitucional, huit anys abans, en 1972, havia ingressat com a membre de l'Institut Internacional d'Història del Dret Indià (hispanoamericà), fon Premi Nacional d'Història en 1991 pel llibre "L'era isabelina i el sexeni revolucionari", Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de l'Història des de 1985, i Doctor Honoris Causa per l'Universitat de Salamanca en 1995.

Festes locals

Les festes d'Alboraya són conegudes en tota la comarca i ad elles acodixen moltíssimes persones de tots els pobles pròxims. Escomencen la primera fi de semana de juliol i s'estenen a lo llarc de tota la semana següent, celebrant-se diverses activitats de gran interés religiós, cultural i lúdic.

Per privilegi especial (dispensa Papal), Alboraya celebra la festivitat del Corpus Christi fòra de l'Octava, concretament el dumenge anterior al 10 de juliol, festivitat de San Cristòfol, patró de la localitat.

Entorn a les festes majors s'organisa una gran fira, en la presencia dels grups culturals de la població.

Pero això és a soles el principi. El calendari festiu d'Alboraya és un dels més complets de la comarca de l'Horta Nort. Són coneguts i admirats per tota la comarca les Processons de Semana Santa com la Processó de les Palmes del dumenge de Rams, els actes oficials del Dijous i Divendres Sant, el Via Crucis de l'Horta, el Dilluns Sant, portant el Crist de les Ànimes des de la seua Ermita en plena Horta fins al Temple Parroquial i el Sant Encontre del Dumenge de Resurrecció.

Els carrers, barris i ermites aporten les seues especials celebracions festives dedicades a les seues particulars devocions, destacant entre elles la "Passa de Sant Cristòfol" el primer dumenge de maig, i la romeria el dilluns de Pentecostés en l'ermita del "Milacre dels Peixets”.

Les Fogueres de Sant Joan inicien el cicle festiu de l'estiu i preparen el camí cap a les Festes Majors d'Alboraya, que té lloc vora el 10 de juliol, en honor al patró Sant Cristòfol i al Corpus Christi.

Estes festes estivals són el resultat de la concentració de diverses festes locals en una semana lúdica i festiva, a on els actes religiosos, processons del Corpus Christi, Sant Roc (en la bendició del rollo i el ciri), Verge de l'Assunció, Sant Cristòfol (bendició de coches), festa a Sant Isidre Llaurador (en bendició d'animals), conviuen en actes civils com el dia dedicat als majors, concerts, fires d'atraccions, competicions deportives, tradicional "Trofeu de Galocha", "vaquetes" i bou embolat; dia de l'orchata, desfilades de moros i cristians, exposicions, activitats culturals i tradicions populars. Els festejos del barri mariner de Port Sa Plaja a Nostra Senyora del Monte Carmel i la devoció al Crist de la Providència el 6 d'agost tanca el cicle estival.

El darrer dumenge d'octubre es celebra per part del Gremi d'Orchaters el dia de la seua Patrona, La Verge de l'Horta, en una missa en la parròquia i repartiment d'orchata, des de 2006, eixa darrera fi de semana d'octubre, l'Ajuntament celebra el Dia internacional de l'Orchata en dos dies de Mercat Valencià (migeval), actes de carrer i culturals.

Les festes de l'autumne, com les del barri plager de La Patacona, "quints" en Sant Miquel, Santa Cecília, La Miraculosa, entre d'atres, reòbrin el calendari festiu, que com tots els anys, arriba a la seua fi en la semana nadalenca i el canvi d'any.

Gastronomia

Alboraya: "El breçol de l'orchata", "Manal d'orchata"

Alboraya és coneguda en qualsevol part del món per ser la població a on s'elabora la millor orchata de chufes de tot lo món.

Cyperus esculentus, nomenada comunament junça avellanada, és una planta herbàcea que produïx el tubèrcul comestible conegut com a chufa, del qual, despuix de ser triturat i escorregut, s'obté el líquit blanc conegut com a orchata.

Se té de resenyar la paella o l'arròs en fesols i naps o el famós arròs al forn, l'arròs en bledes aixina com la paella de fege de bou o els famosos caragols coents nomenats avellanencs. Per a lo referent als dolços, tenim els fartons, les tortes cristines o escudellaes, les pilotes de nadal dolç tipic d'Alboraya que es prepara a soles els dies de nadal, porta sagí, armela, pa rallat i ou.

Destaca, ademés, la coca de pebre roig, que és una especilitat fornera en forma rectangular i en pimentó, aixina com la corona, especialitat fornera, en forma de circunferencia (corona), elaborada en fines capes de bescuit, en una crema d'armela entrellaçada entre les distintes capes i recoberta de clara d'ou batuda (merengue), per a acabar, se decora en la seua part superior en fruites confitades, se prenen com a postres en el café.

Accessos

Esta localitat està pràcticament unida a Valéncia. S'accedix a la mateixa a través del carrer Emili Baró continuant per l'Avinguda de l'Orchata. També conta en dos estacions de ferrocarril (llínea 3 de Metro) de FGV.

Deports

Fútbol

Alboraya conta en una escola de fútbol. Actualment l'escola conta en un total de trenta equips estant fins a la categoria de cadet al màxim nivell.

L'Alboraya UD sol aportar jugadors a la Selecció Valenciana tots els anys i fins alguns d'ells han tingut l'oportunitat de fichar per equips de primera divisió com el RCD Espanyol de Barcelona, Vilarreal CF i Valéncia CF.

Per atra banda, conta en unes instalacions de calitat en un camp de fútbol 11 i d'atres dos de fútbol 7, tots ells d'herba artificial.

El primer equip disputa els seus encontres en la Regional Preferent Grup II de la Comunitat Valenciana. Est equip està entrenat per Carles Roman i té com a objectiu superar l'octava posició que alcançà la passada temporada. L'equip jovenil, entrenat per Pep Hurtado, ha conseguit recentment el campeonat i l'ascens a Lliga Nacional Jovenil.

Escacs

L'Escola Deportiva Municipal d'Escacs d'Alboraya (regida pel Club d'Escacs Rafa Bayarri d'Alboraya) és una de les més prestigioses a nivell autonòmic.

Fútbol Sala

El Club Fútbol Sala Alboraya és un dels clubs deportius del poble en major seguiment. Els majors èxits se centren en la temporada 2004, a on el primer equip fon sub-campeó de Nacional A, a una sola posició de conseguir l'ascens a la divisió de Plata. L'entrenador era Josep Escrich.

Per atra banda, eixe mateix any, el jovenil dirigit per Ricart Iñiguez Calabuig fon tercer classificat en lliga Nacional Jovenil. Conseguí ser el millor equip valencià de l'any.

A l'any següent, les dificultats econòmiques motivades per l'escàs recolzament de l'Ajuntament ad este deport feren que desaparegueren els dos equips més representatius: el primer equip descendí a Provincial B i el Jovenil a primera Provincial.

Vore també

• Anex:Municipis de la província de Valéncia

Referències

• Pàgina de l'Ajuntament d'Alboraya
• Diputació provincial de Valéncia
• Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
• INE. Població d'Alboraya
• Instituto Valenciano de Estadística

Bibliografia

• Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
• Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
• Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
• Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
• Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alboraya.

• Web no oficial sobre Alboraya
• Pàgina oficial de la parròquia d'Alboraya
• Web del Museu de la Chufa i de l'Orchata