El Picarcho

El Picarcho és el nom que rep el jaciment arqueològic situat en la Serra de Mira, 2 km al nort de Camporrobles (Valéncia). Es tracta d'un menut assentament de l'Edat del Bronze d'a penes 500 m², emplaçat a 1124 m s. n. m. i alguna cosa al nort del jaciment prerromano i andalusí d'El Molón. Va ser objecte en 1981 d'una excavació d'urgència realisada pel Servici d'Investigació Prehistòrica, que va dirigir M. Gil-Mascarell.

Història

Els treballs en el terrat superior varen proporcionar una interessant estratigrafia de més de 2 m, en la que es varen detectar dos nivells d'ocupació, en una fase d'abandó entre abdós. Les dos fases semblen associar-se a una diferent funcionalitat de l'espai: àrea d'almagasén en la capa superior i zona de femer la capa inferior. El final de l'ocupació sembla relacionar-se en una destrucció violenta, possiblement un incendi, a jujar per la descripció del nivell superior, de terra negra en carbons, fragments d'atobó i terra cuita.

Troballes

la ceràmica permet adscriure el jaciment al Bronze Ple, en una tipologia similar a la d'atres poblats conquenses, turolenses i, en menor mida, valencians. Predominen els contenidors de tamany mig destinats a l'almagasenament de líquits i sòlits, ademés d'alguna escudilla, bols i gots carenats, gorcs i orzas, i un got carenat profunt. Atres materials són: un botó de marfil de perforació en V, localisat en la base de l'estratigrafia, i un punzón metàlic, un idolillo de pedra i un silbato de ceràmica trobats en la superfície o en els voltants del cerro.

Els restants de fauna mostren el predomini dels ovicápridos, utilisats per la seua carn, front als bóvidos i suidos que resulten marginals. L'aparició d'un cánido es vincula al recapte dels raberas o a la seua participació en activitats cinegéticas, i la presència d'animals selvats és també marginal, documentada per alguns conills i un cérvol caçats en edat adulta.