Anar al contingut

El Molón

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El Molón

El Molón és el nom que rep el jaciment arqueològic situat en la Serra de Mira, a 1,5 km al nort de Camporrobles (Valéncia).[1] El nom li ve pel cerro sobre el que s'assenta, una gran molga cretácica de 1124 msnm. Presenta forma allargada i es troba estructurada en vàries plataformes. La central, més àmplia, va ser l'elegida com a lloc d'assentament puix resulta molt apta per al desenroll urbanístic, a l'hora que presenta unes condicions defensives immillorables, en quedar delimitada en bona mida per abruptes escarpes.[1]

Història

El jaciment presenta un gran interés per la seua estratègica localisació geogràfica, en la zona de transició de la Replanell, les Serranías Ibèriques i el llitoral mediterràneu. Per tant, la molga va tindre una ocupació contínua des del final de l'Edat del Bronze o inicis de l'Edat del Ferro, estenent-se fins a la segona mitat del I[1] Es va abandonar en época romana en passar els assentaments a la planura, encara que el lloc seguiria visitant-se durant eixa época, donada la presència esporàdica de materials dels primers sigles de la nostra era. El poblat es recuperaria novament en un moment indeterminat de la segona mitat del VIII, per a abandonar-se definitivament cap al X com a lloc d'hàbitat.[1] Es reocupó com a observatori militar de l'aeròdrom propenc durant la Guerra Civil i com a camp de cultiu durant la década de 1940.[1]

Nivells

Prerromano

Del nivell prerromano es conserva principalment el sistema defensiu, fins al punt de convertir-ho en un dels grans eixemples de la poliorcética ibèrica i celtibérica.[1] Les troballes més espectaculars s'han centrat en el poblat de l'Edat del Ferro, la superfície del qual de 2,65 hectàreas, que seria major donada l'existència de barris extramuros, fan que puga ser considerat com un oppidum de chicotet tamany.[1]

La gran defensa natural del lloc es va completar, a lo llarc d'un centenar de metros, en una muralla llongitudinal molt ben conservada pel nort i l'oest, les zones més accessibles, mentres que un gran torreón rectangular d'uns 40 m², un antemural o torre alvançada i un fos d'uns 20 m de llongitut i casi 5 d'ample, en el que es relaciona una poterna magníficament conservada, defenen l'istme situat en el costat este, el més vulnerable. Sengles torres, de les que en l'actualitat no queden pràcticament restants, flanquejarien la porta principal d'accés al poblat, a la que s'aplegaria per un camí tallat en la roca, que conserva les profundes regates produïdes per les rodes dels carros.[1]

El poblat va estar dotat de vàries cisternes tallades en la roca, dos en l'interior de l'hàbitat, i una atra, de més de 20 metros de profunditat, a l'exterior del recint, junt al camí que es dirigia cap a l'accés principal. En els voltants del poblat es documenta la necròpolis, d'incineració en urna, llamentablement destruïda casi en la seua totalitat. Destaca aixina mateix l'existència d'una cova-manantial situada als peus de l'ala suroccidental, interpretable com un santuari.[1]

Andalusí

Del nivell andalusí es conserva la planta completa de l'assentament, que sembla correspondre a un hisn o lloc fortificat en altura de certa envergadura. El conjunt presenta l'interés d'haver conservat la planta completa de l'assentament, d'alguna cosa menys d'1 hectàrea, rodejat per una muralla que recorre el seu perímetro de forma completa, individualisant-se en el seu interior dos zones.[1] La primera és el poblat pròpiament dit, a on trobem la mesquita i atres edificis anexos, aixina com conjunts d'estàncies, articulades per espais oberts; en la seua part més elevada es localisen els restants d'una chicoteta torre vigía. La segona zona és un recint lliure de construccions conectat en les atres àrees per dos accessos i que s'interpreta com interpretat com un albacar.[1] Per lo que es referix a les unitats habitacionals, es tracta de grans espais rectangulars, en la seua majoria sense compartimentació interna, en murs de traçat irregular, construïdes en general sobre els restants d'atres anteriors, pertanyents a la fase ibèrica del poblat. Extramuros d'este nivell quedaven les defenses prerromanas, convertides en un espai de servicis en el que s'ha documentat un edifici de grans dimensions.[1]

  • Mesquita: Localisada en la part més oriental de la zona alta, és la troballa més important. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, en el que la predeterminada orientació del mur sur o qibla, al que queda adossat una caseta rectangular o mihrab, nos duen a la seua clara identificació. L'edifici queda integrat per una gran estància, al sur, en la que s'individualisen sengles sales comunicades entre sí, que contarien possiblement cada una d'elles en un caseta, aixina com una chicoteta antesala que donaria pas a lo que s'ha interpretat com un pati, situat al nort. La presència d'este edifici en este assentament destaca la seua singularitat en revelar l'ideologia i cultura dels seus pobladors, possiblement bereberes.[1]

Referències

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 (2009) «El Molón», Gran Enciclopèdia Temàtica de la Comunitat Valenciana (vol. Història), Editorial Prensa Valenciana.

Enllaços externs