Anar al contingut

Serra de Mira

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La serra de Mira és un sistema montanyós pertanyent al Sistema Ibèric, que comença en les elevació situades entre els térmens de Camporrobles i Mira, en el llímit de les províncies de Valéncia i Conca; seguix en direcció noreste a través dels térmens d'Aliaguilla, Garaballa i Talayuelas, per una llínea de crestes en altituts entre 1200 i 1430 m, i acaba en la vall del Turia, entre els térmens de Toixa i Llaures dels Olmos.

Característiques

És un massiç fonamentalment calizo, en afloraments d'areniscas. Les elevació més importants són el Cabero (1398 m s. n. m.), el Caballuelo (1403 m). Des d'este últim es poden observar la majoria de llocs d'interés de la zona.

Pel seu territori discorren vàries vies pecuàries, com la Cañada Real del Regne de Valéncia o la Cañada Real número dotze (o del Collado de Pedro Chova).

Flora

En la serra es pot apreciar una gran riquea i variabilitat sobre flora i vegetació, gràcies a reunir-se allí varis factors entre els que destaquen:[1][2]

  • Una situació geogràfica pont entre dos regions naturals, tan peculiars i diferenciades, com són el replanell ibèric i el llitoral llevantí.
  • Una gran variabilitat de substrats geològics, des de quarsita paleozoicas fins a planures quaternaries de torrentada passant per importants masses d'areniscas i conglomerats triàsics, calcàrees juràssicques i cretàcees i diverses roques sedimentàries terciarias.

Dins de les múltiples espècies que es presenten, algunes de les més representatives serien el Quercus pyrenaica, la Cytisus scoparius, la Viola riviniana o la Erica cinerea.

Fauna

En la serra es poden trobar certs mamífers com javalíns, cabirols, conills, llebres i, en menor mida, cervos. Les espècies protegides són la farda, l'ariçó comú, la garduña, el teixó, la jineta i el gat montés. També conta en una rica varietat entomològica.[3]

Espais Protegits

Al començament del XXI es varen declarar dos espais naturals protegits baix la denominació de Microrreserva:[4][5][6]

  • El Molón: En l'any 2000 el govern valencià va crear esta microrreserva per a protegir la Armeria filicaulis, la Phyllitis scolopendrium i la Pimpinella tragium.
  • El Pico del Pelat: Esta microrreserva va ser creada en el 2002 pel govern de Castella-la Mancha en l'objectiu fonamental de protegir l'espècie de flora, Erodium celtibericum, catalogada com a “vulnerable” i d'escassa representació en la regió. Es tracta d'un endemisme del Sistema Ibèric restringit a les crestes calcàrees més descarnades i expostes, preferint les orientacions més humides.[7]

Zones d'Interés

  • Font del Rebollo: Manantial natural situat en un parage completament de mont, de pins i xares, de vegetació autòctona, salvage. Hi ha habilitada un àrea recreativa i de descans.
  • Font del Buitre: Manantial natural.
  • Mina Santa Filomena: Esta mina, coneguda ya en el XVIII, va ser registrada per una societat conquense sobre 1850. Al començament del XX va ser novament demarcada en el nom de la Felicitat, establint-se algunes curtes a cel obert que varen fer desaparéixer el pou, del que ara és possible reconéixer solament un chicotet tram en una de les curtes. La solsida principal va ser convertit posteriorment en font, coneguda com la Font de la Mina, per mig d'una represa que reté l'aigua i que inunda tota la galeria.[8]
  • El Molón: Jaciment prerromano i andalusí situat en el terme municipal de Camporrobles.
  • El Molón II: Chicotet assentament fortificat prerromano situat en els contraforts de la Serra de Mira, que constituïx el principal accident geogràfic de la zona, clarament vinculat en el seu homònim valencià (El Molón).
  • La Plaça de Sobrarias: Jaciment prerromano localisat cap al noreste d'Aliaguilla.
  • El Picarcho: Jaciment arqueològic de l'Edat del Bronze situat al nort de Camporrobles.
  • Pico Ranera: Des del seu cim de 1430 m s'observen la majoria de llocs d'interés de la zona, com són l'embassament de Benaixeve, l'estany de Talayuelas, Talayuelas, Landete, Mira, Garaballa, el castell de Moya i la plaça de Sobraries d'Aliaguilla.

Curiositats

En el caixco antic de la vila de Vallecas són molt comunes els noms dels carrers en temàtica geogràfica: serres, monts, rius, llac, ports, etc. Molt prop de l'estació de Congosto es troba el carrer Serra de Mira.

Vore també

Referències

  1. ↑ Estudi sobre la flora i vegetació de les Serres de Mira i Talayuelas (1983). Publicat en la série de Monografies nº 34 del Servici de Publicacions Agràries del Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació, Institut Nacional per a la Conservació de la Naturalea, Madrit.
  2. ↑ ua.es/dspace/bitstream/10045/7022/1/Mediterranea_05_03. pdf Sobre l'influència atlàntica en la flora de la serra de Mira.
  3. ↑ [1] Àcars Oribátidos de la Serra de Mira.
  4. ↑ [2] Orde del 06/11/2000 Microrreserva de Flora - Conselleria de Mig ambient del govern Valencià.
  5. ↑ jccm.es/maydr/inap/archivos/enp_mapa. pdf
  6. ↑ archive.org/web/20100323090341/http://www.castillalamancha.es/medioambiente/SP/contenidos/EspaciosNaturals/PDF/espacios-cuenca.pdf Espais naturals protegits de Conca.
  7. ↑ jccm.es/maydr/inap/archivos/picopelado_enp_dec_1. pdf
  8. ↑ [3] Blog Mineralogia Topogràfica Ibèrica.