El Cerrito (Querétaro)
El Cerrito és un jaciment arqueològic que es troba en el municipi de Corregidora, a 7 km del centre de la ciutat de Santiago de Querétaro, en l'Estat de Querétaro, en el centre de Mèxic.[1][2][3]
El lloc
El lloc prehispánico ha tingut varis noms en la seua història. En el XVIII se li va cridar El Cerro Pelón. El seu actual nom, prové de l'identificació que es fa del lloc en la seua estructura principal que és un gran basamento piramidal que a la distància sembla una formació natural, és dir un cerro.[4]
Estes característiques es deuen a solsides i a la deterioració que els seus murs han sofrit per l'erosió natural que implica l'exposició als elements (erosió); el creiximent de maleza sobre ella també va contribuir a la deterioració ya que acumulava humitat i permetia que, esta s'estajara en el material original de construcció. Se li coneix ademés com la piràmide del Pueblito, per trobar-se pròxima a la població del mateix nom la demografia del qual en creiximent ha rodejat al lloc.[4]
El Cerrito va ser un important centre polític i religiós, que va operar com a regulador de la població regional.[4]
Com a lloc de cult, va ser venerat per les cultures locals (Chupícuaro), i per teotihuacanos, tolteques, chichimeques, otomíes i tarascos, en époques tan tardanes com 1632.[5]
Les estructuras que formen el conjunt prehispánico del Cerrito varen ser construïdes sobre sols poc profunts en afloraments de roca.[4]
En les afores existixen sols profunts, de textura fina i color obscur, en matèria orgànica. Estes característiques de fertilitat, les condicions climàtiques i la disponibilitat d'aigua, varen permetre en l'antiguetat, agricultura intensiva, per al sustente de la població regional.
En ells creix flora selvada que perdura fins als nostres dies en espècies com mezquite, huizache, xixiote, nopal, orgue, garambullo, granjeno, tullidora, sangregado, sávila i diverses pastures.[4]
Encara que anteriorment lluïa un abandó considerable per part del INAH (Institut Nacional d'Antropologia i Història) en acumulació extrema de maleza de mont en les seues quatre cares, ara en 2023 lluïx prou millorat en el seu entorn i frontera principal, encara que en les restants solament es manté en un recuperació parcial, en la finalitat de preservar l'aspecte de "cerrito" i evitar la deterioració que ocasiona la matèria orgànica i l'humitat.
cal destacar que partix del programa de millorament de la zona arqueològica, ya està obert totalment el museu de Lloc, algunes de les peces que mostren són els incensaris i els coronamientos de les construccions que es troben en molt bon estat de conservació. Com a recomanació, sempre és convenient contractar un guia per a que nos expliquen els recorreguts.
Antecedents
Els treballs arqueològics en l'àrea de Querétaro són insuficients, sistemàticament solament varen iniciar fa uns vinticinc anys. No obstant, la riquea arqueològica de l'estat és singular, per tractar-se d'una zona que va formar part de la fluctuante i irregular frontera entre els pobles agrícoles mesoamericàs i els grups de recolectors-caçadors, genèricament coneguts pels habitants de l'altiplà com "chichimeques".[6]
El riu el Pueblito manté importància per a l'estudi d'una habitació humana permanent en els últims 2.500 anys en la vall de Querétaro. Existixen vestigis d'assentaments humàs en una fase molt primerenca de la civilisació mesoamericana. Estos vestigis es troben des del naiximent del riu, en el cerro de Neverías, en territori del municipi actual de Huimilpan, fins a l'estat de Guanajuato, com "El Molinito i La Negreta", en una extensió de més de 3 km.[7]
Els primers assentaments en Querétaro es relació en la cultura Chupícuaro, la qual es va originar en les màrgens del riu Lerma, en l'actual Acámbaro, Guanajuato. Esta presència és més notòria i primerenca en Sant Joan del Riu i en Querétaro. La cultura Chupícuaro va tindre una arquitectura senzilla de plataformes baixes, feta de roques grogues, de ritos funeraris molt elaborats i particularment per una ceràmica molt elaborada en la seua decoració. Evidències materials d'esta cultura han segut registrades en llocs localisats en les faldes del Cerro Cimatario, en les màrgens del riu Pueblito.[5]
Allí s'han trobat figures antropomorfes tipo Chac Mol, atlantes, relleus diversos i ceràmica, clarament de filiació tolteca.[7]
"La Magdalena" cap a l'oest i "La Grega", cap a l'orient són atres mostres d'esta cultura en la Vall de Querétaro. Els primers assentaments humans en Querétaro, varen ser afins i contemporàneus a la cultura de Chupícuaro, en el Periodo Preclàssic mesoamericà superior de la civilisació mesoamericana. A partir de l'estructura social, política i territorial de Chupícuaro, els habitants de la regió de Querétaro varen desenrollar expressions culturals pròpies dins del context de la civilisació mesoamericana.[7]
Investigacions del Lloc
- Es descobrixen alguns murs principals de la piràmide. Arqueòlec Carlos Margain (1941).[7]
- S'efectua un mapage, mostreig i pous, determinant la zona arqueològica del Cerrito. Arqueòloga Ana Ma. Crespo (1984).[7]
- Recuperació de terrenys i algunes excavacions d'este centre ceremonial (1995).[7]
- Es declara monument arqueològic al Cerrito (9 de novembre del 2000).[7]
Vore també
Referències
- ↑ http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=320830
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 22 de juliol de 2011. Consultat el 25 de maig de 2011.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 25 de maig de 2011.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «El Cerrito, pàgina oficial».Consultat el Sept. 2010.
- ↑ 5,0 5,1 «Santuari prehispánico del Valle de Querétaro».Consultat el Novembre de 2010.
- ↑ «Llocs Arqueològics en Querétaro» (en és-mx). TuriMexico. Consultat el Sept. 2010.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 «El Santuari Prehispánico del Cerrito.».Consultat el Sept. 2010.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «El Cerrito (Querétaro)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.