Efecte trans
En química inorgànica, el efecte trans és la labilidad (fer més reactiu) de lligants que són trans a certs atres ligandos, que per lo tant poden considerar-se com ligandos transdireccionadores. S'atribuïx als efectes electrònics i és més notable en els complexos pla-quadrats, encara que també es pot observar en els complexos octaèdrics.[1] l'efecte cis s'observa en major freqüència en complexos de metals de transició octaèdrics.
Ademés d'este efecte trans cinètic, els ligandos trans també influïxen en l'estat fonamental de la molècula, els més notables són les llongituts d'enllaç i l'estabilitat. Alguns autors preferixen el terme influencia trans per a distinguir-ho de l'efecte cinètic,[2] mentres que uns atres usen térmens més específics com a efecte trans estructural o efecte trans termodinàmic.[1]
Efecte trans cinètic
L'intensitat de l'efecte trans (mida per l'aument en la taxa de substitució del lligant trans) seguix esta seqüència:
- F−, H2O, OH− < NH3 < py < Cl− < Br− < I−, SCN−, NO2−, SC(NH2)2, Ph− < SO32− < PR3, AsR3, SR2, CH3− < H−, NO, CO, CN−, C2H4
L'eixemple clàssic de l'efecte trans és la síntesis de cisplatino i el seu isòmer trans.[3] A partir del PtCl42−, el primer lligant NH3 s'agrega a qualsevol de les quatre posicions equivalents a l'encert. No obstant, ya que el Cl− té un major efecte trans que el NH3, el segon NH3 es adiciona trans al Cl− i, per lo tant, cis al primer NH3:
.svg){kind=spacer}
Si, per un atre costat, un comença en Pt(NH3)42+, el producte trans s'obté en el seu lloc:
.svg){kind=spacer}
Efecte trans termodinàmic
En química de coordinació, es denomina efecte trans termodinàmic o estructural o influència trans, a l'efecte d'un lligant sobre les propietats de l'estat fonamental (llongitut d'enllaç, espectre IR...) sobre un lligant que està en posició trans sobre ell. "L'influència trans es definix com la mida en que un lligant debilita un enllaç trans en l'estat d'equilibri".
L'efecte estructural trans pot quantificar-se experimentalment per mig de cristalografia de rajos X, i s'observa en forma d'allargament de l'enllaç entre el metal i el lligant ubicat en la posició trans d'un lligant que induïx un efecte trans. S'observa un allargament de fins a 20 μm en els ligandos que induïxen l'efecte trans més fort, com el ion hidrur. També es pot observar una influència cis, pero és menys sensible que l'influència trans. L'importància relativa de les influències cis i trans depén de la configuració electrònica de metal. S'han propost models a partir dels seus orbitales atòmics.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Coe, B. J.; Glenwright, S. J. Trans-effects in octahedral transition metal complexes. Coordination Chemistry Reviews 2000, 203, 5-80.
- ↑ Robert H. Crabtree (2005). The Organometallic Chemistry of the Transition Metals, 4th edició, New Jersey: Wiley-Interscience. ISBN 0-471-66256-9.
- ↑ “cis- and trans-Dichlorodiammineplatinum(II)” (1963). Inorg. Synth. 7: 239–245. doi:.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Efecto trans» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.