Echinocereus viridiflorus
Echinocereus viridiflorus és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinocereus, dins de la família Cactaceae. És endèmica d'Estats Units, específicament dels estats d'Arizona, Colorat, Kansas, Nebraska, Nou Mèxic, Oklahoma, Dakota del Sur, Texas i Wyoming.
Descripció
[editar | editar còdic]Echinocereus viridiflorus és una espècie de cactus que creix de forma solitària o en grups menuts. Presenta un talle globoso o llaugerament columnar, de 2,5 a 12,5 cm d'altura i 2,5 a 5 cm de diàmetro. La epidermis mostra colors que van de vert a vert obscur. La raïl és fibrosa i ramificada.[1]
El talle té de 10 a 14 costelles, en casos que apleguen a 15. Estes costelles apareixen llaugerament tuberculadas, medixen de 5 a 12 mm d'ample i de 3 a 5 mm d'alt, i se separen entre sí per 8 a 15 mm. Sobre elles es disponen areolas ovalades de 3 a 5 mm de llarc i de 2 a 3 mm d'ample, en distàncies de fins a 5 mm entre una i una atra. Cada areola presenta d'11 a 18 espines radials (ocasionalment fins a 20), medixen de 2 a 8 mm i mostren colors que van del blanc al rojós o castanyer. Es disponen adpresas o palesos, rígides, rectes o alguna cosa curvades i en secció redonejada. També posseïx de 0 a 2 espines centrals, en casos que apleguen a 4, de fins a 15 mm de llongitut. Presenten la mateixa coloració, s'orienten de forma divergent i són rígides, rectes i redonejades. La superfície de les espines és plana, en estrías llongitudinals. Les areolas tenen llana en els tallos jóvens i les espines solen mostrar colors intensos. En les plántulas, la espinación és curta, pectinada i adpresa al cos.[2]
Les flors es formen a partir d'un botó floral roig que despuix mostra color vert. El botó és redonejat i llaugerament espinós. Les flors tenen forma d'embut curt, alcancen fins a 3 cm de llongitut i 3 cm de diàmetro, i mostren colors que van del groc verdoso al vert.[3] El tubo floral medix fins a 5 mm de llongitut i de 5 a 8 mm de diàmetro i mostra color vert en tons parduscos.
El pericarpelo medix de 5 a 8 mm de llarc i d'ample i presenta color vert obscur. El tubo floral sosté de 5 a 10 espines blanques de 3 a 10 mm. Els pétals medixen d'1 a 2 cm de llarc i de 2 a 4 mm d'ample. La cambra nectarífera medix fins a 2 mm de llarc i d'ample. Els estams medixen de 5 a 10 mm i presenten color blanc; les anteres i el polen són grocs. El estil medix d'1,2 a 2 cm de llongitut i d'1 a 2 mm de gruixa, és blanc i mostra un àpiç verdoso. El estigma presenta de 7 a 10 lòbuls de 3 a 5 mm i color vert clar a vert. Les flors s'òbrin per complet i tenen aroma a llima.
Els fruts són ovalats i requerixen uns 2 mesos per a madurar. Medixen d'1 a 1,5 cm de llongitut i fins a 1 cm de diàmetro, en colors que van del vert al to albargina. La polpa és escassa o absent i apareix blanca i seca. El frut es deseca en madurar i a voltes s'obri.
Les llavors medixen d'1,1 a 1,4 mm de llongitut i d'1 a 1,4 mm d'ample, són negres i presenten una testa perforada en barrugues marcades. Les barrugues són convexas i la coberta apical permaneix completament tancada.[2]
És una espècie diploide, en un número cromosòmic de 2n =22.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie es localisa en Estats Units, específicament dels estats d'Arizona, Colorat, Kansas, Nebraska, Nou Mèxic, Oklahoma, Dakota del Sur, Texas i Wyoming.[4]
Es desenrolla principalment en el bioma templat, a altituts que oscilen entre els 900 i 2700 metros sobre el nivell de l'mar. Creix tant en praderies com en xara oberta, sobre sols arcillosos i arenencs.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Echinocereus viridiflorus va ser descrita pel botànic alemà George Engelmann i publicada per primera volta en el llibre Memoir of a Tour to Northern Mexico: connected with Col. Doniphan's Expedition: 91 en 1848.[4]
- Echinocereus: nom genèric format a partir de les paraules llatines ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i cereus (que es traduïx com 'vés-la' o 'ciri'), en alusió als tallos curts, columnars i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[5]
- viridiflorus: epítet específic format a partir de les paraules llatines vĭrĭdis (que significa 'verda') i flōrus (que significa 'en flors'), en alusió al color vert de les flors de l'espècie.[6]
Subespecies
[editar | editar còdic]Actualment es distinguixen dos subespecies:
| Image | Subespecie | Descripció | Distribució |
|---|---|---|---|
| Echinocereus viridiflorus subsp. correllii
(L.D.Benson) W.Blum & Mich.Lange |
Té tallos de 7,5 a 13 cm d'alt. Presenten de 12 a 16 costelles i tenen de 19 a 28 espines radials i de 0 a 2 espines centrals. Les flors són de color vert groguenc en nervaduras centrals marrons.[7] | Suroest de Texas | |
| Echinocereus viridiflorus subsp. viridiflorus | Té tallos de 2,5 a 12,5 cm d'alt. Presenten de 10 a 15 costelles i tenen d'11 a 20 espines radials i de 0 a 4 espines centrals. Les flors mostren colors que van del groc verdoso al vert. | Arizona, Colorat, Kansas, Nebraska, Nou Mèxic, Oklahoma, Dakota del Sur, Texas i Wyoming. |
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)” i no es coneixen amenaces importants.[8]
Usos
[editar | editar còdic]Echinocereus viridiflorus es cultiva principalment com planta ornamental i es pot propagar per mig de llavors o esquejes. No sol presentar problemes i florix en regularitat, produint menudes flors verdes quan dispon d'un periodo adequat de repòs hivernal.
És sensible a l'excés de rec i requerix un substrat en bon drenage, ya que resulta propens a la pudrición. Durant l'hivern convé mantindre-ho en un lloc fresc i sec. Necessita exposició a ple sol i mostra una elevada resistència a la fredor, soportant temperatures de fins a –20 °C o inferiors durant periodos breus.[9]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Planta en el seu hàbitat -
Porte de la planta
-
Planta en floració
-
Planta en fruts en formació
-
Planta creixent en grup
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «viridiflorus». www.echinocereus.com. Consultat el 2025-11-22.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Blum; Felix, Dieter; Bauer, {{{nom3}}} (2012). , Jubiläums-Sonderausgabe edició (en alemà), Arbeitsgruppe Echinocereus der Deutschen Kakteen-Gesellschaft, pp. 56-73. ISBN 978-3-00-039563-5.
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, pp. 211-212. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 4,0 4,1 «Echinocereus viridiflorus Engelm. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-11-22.
- ↑ «Echinocereus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-06-08.
- ↑ «Echinocereus viridiflorus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-11-22.
- ↑ «corellii». www.echinocereus.com. Consultat el 2025-11-22.
- ↑ «Echinocereus viridiflorus: Heil, K., Terry, M. & Corral-Díaz, R.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152032A121455315».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152032a121455315.en.Consultat el 2025-11-22.
- ↑ «Echinocereus viridiflorus». www.llifle.net. Archivat des d'el original, el 2025-08-15. Consultat el 2025-11-22.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Echinocereus viridiflorus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.