Anar al contingut

Echinocereus fasciculatus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Echinocereus (Echinocereus fasciculatus)


Echinocereus fasciculatus, coneguda comunament com alicoche de manojos ú rgano chicotet de manojos,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinocereus, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx en el suroest d'Estats Units, especialment en els estats d'Arizona i Nou Mèxic, i en el noroest de Mèxic, a on habita en els estats de Sonora, Sinaloa i Chihuahua.

Descripció

Echinocereus fasciculatus és una espècie de cactus que forma grups solts d'entre 5 i 20 brots. Els brots van de cilíndrics a allargats, són de color vert, i medixen de 16 a 45 cm de llarc i de 4 a 7,5 cm de gruixa. La superfície dels brots no està completament coberta per espines, lo que els dona un aspecte menys dens que atres espècies del gènero.

La planta presenta de 8 a 18 costelles sense tubèrculs clarament marcats. Sobre elles es disponen areolas en 2 a 4 espines centrals, de les quals una destaca per la seua llongitut. Estes espines són de color clar en la punta més obscura, rectes i de 2,5 a 7,5 cm de llarc. Ademés, cada areola posseïx d'11 a 13 espines radials blanquecinas o grisàcees, rectes i esteses, que medixen d'1,2 a 2 cm de llongitut.

Les flors apareixen en la mitat superior del brot i presenten forma àmpliament acampanada. Alcancen de 5 a 6,2 cm de llarc i diàmetro i mostren una coloració que va del magenta al púrpura rojós.

Els fruts són esfèrics i carnosos, de color vert al principi i que es tornen rojos en madurar. Tenen la polpa blanca i les llavors són de color negre.[2]

Distribució i hàbitat

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén el suroest d'Estats Units, especialment en els estats d'Arizona i Nou Mèxic, i en el noroest de Mèxic, a on habita en els estats de Sonora, Sinaloa i Chihuahua.[3]

Es desenrolla principalment en el bioma desértico o de xara seca, a altituts que oscilen entre els 750 i 1500 metros sobre el nivell del mar. Creix en sols calizos i de roca volcànica.[4]

Taxonomia

La primera descripció d'esta espècie va ser com Mammillaria fasciculata, publicada en 1895 pels botànics George Engelmann i Benjamin Daydon Jackson en Index Kewensis, 2: 157.[5]

Més tart, el botànic nortamericà Lyman David Benson va traslladar l'espècie al gènero Echinocereus, per lo que va passar a cridar-se Echinocereus fasciculatus. Va registrar estos canvis en el llibre The Cacti of Arizona ed. 3: 21, publicat en 1969.[6][3]

Etimologia


  • Echinocereus: nom genèric format a partir de les paraules llatines ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i cereus (que es traduïx com 'vés-la' o 'ciri'), en alusió als brots curts, columnars i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[7]
  • fasciculatus: epítet específic format a partir de la paraules llatina fascĭcŭlāles teues (que significa 'agrupat', 'en heces'), en alusió als brots d'esta espècie, que creixen en grups.[8][9]

Varietats

Actualment es distinguixen dos varietats:

Image Varietat Descripció Distribució
Echinocereus fasciculatus var. boyce-thompsonii

(Orcutt) L.D.Benson

Presenta espines centrals de color pajizo (groc-marró), més llargues i que apunten cap a avall, de 2 a 10 cm de llongitut. Les flors són d'un color púrpura molt intens. Centre d'Arizona
Echinocereus fasciculatus var. fasciculatus Presenta espines centrals de color clar en la punta més obscura, rectes i de 2,5 a 7,5 cm de llongitut. Mostren una coloració que va del magenta al púrpura rojós. Arizona, Nou Mèxic i Mèxic (Sonora, Sinaloa, Chihuahua)
Sinonímia

Estat de conservació

En la LlistaRoja d'Espècies Amenaçades de l'UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”. El canvi en l'us del sol representa una amenaça per a esta espècie, encara que el seu impacte és llimitat. En Estats Units, l'urbanisació és el principal factor que provoca la transformació de l'hàbitat i afecta a algunes subpoblaciones. En Mèxic, la ganaderia agroindustrial i activitats associades, com la deforestació, són les principals causes d'este canvi. A pesar d'això, la majoria de les subpoblaciones creixen en sols pobres i rocosos, poc adequats per a l'agricultura o la ganaderia.[4]

Importància econòmica i cultural

Echinocereus fasciculatus es cultiva principalment com planta ornamental. La seua propagació pot realisar-se per llavors o per esqueixos, ya que tendix a ramificarse des de la base. Creix en llentitut i és sensible a l'excés de rec, lo que pot provocar pudrición. Requerix un drenage excelent, encara que necessita més humitat que atres cactus del desert per a desenrollar-se i florir. Durant l'hivern és recomanable mantindre-la seca i en un ambient fresc.

Esta espècie necessita ple sol i pot resistir temperatures de fins a –10 °C, o inclús alguna cosa menors durant periodos breus. És adequada per a jardins rocosos o per a cultiu en test, i combina be en agaves, yucas i plantes de floració baixa. Solament florix si passa per un periodo de repòs hivernal apropiat.[4][10]

Galeria

Referències

  1. ↑ «(Echinocereus engelmannii subsp. fasciculatus)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-11-08.
  2. ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 197. ISBN 978-3-8001-4573-7.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Echinocereus fasciculatus (Engelm. ex B.D.Jacks.) L.D.Benson | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-11-08.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Echinocereus fasciculatus: Butterworth, C. & Baker, M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T151819A121444783».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t151819a121444783.en.Consultat el 2025-11-08.
  5. ↑ «Mammillaria fasciculata Engelm. ex B.D.Jacks. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-11-08.
  6. ↑ «Tropicos» (en en). www.tropicos.org. Archivat des d'el original, el 2025-01-26. Consultat el 2025-11-08.
  7. ↑ «Echinocereus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-06-08.
  8. ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 81. ISBN 978-3-642-05597-3.
  9. ↑ «Echinocereus fasciculatus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-11-08.
  10. ↑ «Echinocereus fasciculatus». www.llifle.net. Consultat el 2025-11-08.