Dona cape

Figura 1. Dona cape.

En la notació musical, dona cape (del italià, dona cape ‘des del principi’) és una expressió, abreviada generalment com D. C., empleada pel compositor o pel editor per a indicar-li al intérpret que repetixca la música prèvia a l'aparició d'este símbol en la partitura. Este tipo d'indicacions de repetició se solen utilisar en notació per a aforrar espai d'escritura, per qüestions històriques i d'escritura.

Descripció

L'indicació dona cape en chicotetes peces musicals ve a ser lo mateix que un signe de repetició, no obstant en les grans composicions pot aparéixer despuix d'una o més repeticions de seccions menors, la qual cosa supondria una tornada al principi del tot.

Figura 2. L'interpretació d'estos quatre compassos seria: 1-2-3-4-1-2-3-4.

Per lo general, l'estructura resultant de la peça en aplicar-li esta indicació és la forma ternaria. En ocasions el compositor senyala la part que ha de repetir-se, per eixemple, minueto dona cape. En l'òpera, un ària que presenta esta forma es denomina ària dona cape, la secció que es repetix a sovint s'interpreta adornada en notes de gràcia.

Aixina mateix, els directors d'orquesta o cors solen amprar de manera coloquial l'expressió dona cape durant els ensajos per a donar a entendre als músics o cantants que cal tornar al principi de l'obra que estan interpretant.

Tipos

Les variacions d'esta indicació són les següents:

Dona cape al fine

Dona cape al fine, abreviat com D. C. al fine, indica al músic que deu repetir la peça des del principi fins al final (vore figura 2), o be fins que aparega la paraula «fine». (vore figura 3) que normalment se situa al final de la peça, moviment, etc.

Figura 3. Dona cape al fine. L'interpretació d'estos quatre compassos seria en este orde: 1-2-3-4-1-2.

Dona cape a la coda

Dona cape a la coda, abreviat com D.C. al coda, significa lliteralment ‘del cap a la coa’. Indica al intérpret que deu repetir la peça des del principi, continuar tocant fins a aplegar al primer símbol de coda. Despuix deu passar directament fins a a on estiga el segon símbol de coda i continuar tocant des d'ahí fins al final. El fragment que va des de la segona coda fins al final a sovint és denominat la «coda» de la peça o lliteralment «final».

Figura 4. Dona cape al coda. L'interpretació d'estos quatre compassos seria en este orde: 1-2-3-4-1-4.

Vore també

• Història de la notació en la música occidental
• Notació musical
• Signes musicals
• Forma musical
• Coda
• Dal segno

Bibliografia

• De Vaig Candar, Roland. Nou diccionari de la música vol. I i II. Grasindo, 2002.
• Grabner, Hermann. Teoria general de la música. Akal, 2001.
• Michels, Ulrich. Atles de música. Aliança, 2009 [1985].
• Pérez Gutiérrez, Mariano. Diccionari de la música i els músics vol. 1 2 i 3. Akal, 1985.

• Randel, Don Michael. The Harvard Dictionary of Music. Harvard University Press, 2003.