Forma ternaria

La forma ternaria és un mecanisme que li dona estructura a una peça musical.

És una estructura de tres parts. Les parts primera i tercera constituïxen una repetició, ya que són idèntiques o casi idèntiques entre sí, mentres que la segona és altament contrastante. Per esta raó, la forma ternaria és freqüentment representada com A-B-A. La secció contrastante B és usualment coneguda com 'Trio'.

A lo manco en peces escrites abans del XIX, la primera secció d'una peça ternaria no canvia de tonalitat, i termina en la mateixa en la que va escomençar (tònica). La secció mija està generalment en una tonalitat distinta, la majoria de les voltes en la dominant de la primera secció (una quinta justa ascendent). Té generalment un caràcter contrastante; per eixemple, en una marcha, l'altament rítmic i estrident caràcter de la marcha es contrasta usualment en un trio més líric i decorregut. És poc comú, pero el trio pot estar també en diferent indicació de compàs (contraponent 3/4 al 4/4 de la marcha, per eixemple).

La forma ternaria, ademés d'en les marches, es troba prou en àries operístiques barroques (les cridades àries dona cape), i en moltes formes de dansa, com les polkes escrites per la família Strauss. També en la forma minueto (o scherzo), que en el periodo clàssic es trobava en el tercer moviment de les simfonies, quartets de corda, sonates i obres similars.

Vore també

• Forma binaria
• Forma sonata
• Bar (forma musical)

Bibliografia

• Bas, Giulio. Tractat de la forma musical. Melos, 2010.
• Bennett, Roy. Forma i disseny. Akal, 1999.
• Blanquer, Amant. Anàlisis de la Forma musical. Piles, 1989.