Anar al contingut

Ària da capo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El ària da capo és un tipo d'ària de la música barroca que es caracterisa per la seua forma ternaria, és dir, en tres parts. Com la majoria de les àries, també són interpretades per un soliste acompanyat per instruments, normalment en una orquesta menuda. Els compositors varen trobar esta forma no solament útil sino fonamental durant prop d'un sigle.

La primera secció de les àries dona cape és una entitat musical completa, que termina en la tònica, i que en principi podia ser cantada sola. La segona secció contrasta en la primera en la seua textura musical, ànim o tempo. La tercera secció normalment no està escrita en les partitures. El compositor es llimitava a indicar que es repetira la primera part en les paraules «dona cape» (que en italià significa ‘des del principi’). En esta tercera part el cantant devia eixecutar tota série de variacions i adorns que considerara apropiats per al seu lucimiento.

Com a eixemple de les àries dona cape es poden citar algunes d'Händel (incloses en la seua Messiah de 1742): «Rejoice Greatly» (per a soprano), «He Was Despised» (per a alt) i «The Trumpet Shall Sound» (per a baix); o la primera ària de la cantata Jauchzet Gott in allen Landen (BWV 51, 1730) de Johann Sebastian Bach, per a soprano, trompeta solista i cordes.

El text d'un ària da capo del tipo que apareix en els texts d'Apostolo Zeno i Pietro Metastasio era casi sempre un poema en dos estrofes, cada una en entre tres i sis versos. Independentment de l'esquema rítmic i mètric, l'últim vers de l'estrofa terminava normalment en una sílaba accentuada i els versos finals dels dos esquemes rimaban entre sí. La primera estrofa del poema era el text per a la primera secció del ària da capo. En les décades del 1720 i 1730, va sorgir un esquema típic per a la primera part:

Primera part (A). Un ritornelo instrumental; una exposició completa de la primera estrofa en un desplaçament harmònic de la tònica a la dominant, un ritornelo posterior a la dominant, una segona exposició completa de la primera estrofa que be comença en la tònica, be s'encamina ràpidament cap a ella, una exposició final del ritornelo en la tònica.

Segona part (B). La segona estrofa proporciona el text per a la secció central del ària da capo. En esta secció s'incorpora en contrast harmònic en evitar la tònica valent-se a sovint de la tonalitat relativa. Esta secció podria estar instrumentada en major llaugerea i presentava generalment l'estrofa completa solament una volta, encara que podien repetir-se parts internes del text.

Tercera part (A). A continuació aplegava una atra volta la primera estrofa en la seua música, una repetició en la que s'esperava que el cantant introduïra variacions en una ornamentació improvisada.

La forma general d'esta ària era A-B-A, a on: A és el tema principal en els seus ornaments; B és el tema secundari, generalment en la tonalitat relativa per a fer contrast; i A és la repetició del tema original pero en les variacions personals que li adiciona el cantant.