Dixie (cançó)
«Dixie», també coneguda com «Dixie's Land», «I Wish I Was in Dixie» (Ixcà estiguera en Dixie), i atres títuls, és una cançó popular en el sur dels Estats Units. És un dels productes musicals més distintius del sur nortamericà d'el XIX[1] i, provablement, la cançó més coneguda que haja eixit del blackface minstrel.[2] Al principi no va ser una cançó popular, pero progressivament ha entrat en el folclore vernàcul nortamericà. La cançó provablement va cimentar la paraula "dixie" en el vocabulari nortamericà com un renom per al sur d'Estats Units.
La majoria de les fonts acrediten com a autor a Daniel Decatur Emmett, naixcut en Ohio, encara que atres persones han reclamat crèdit, inclús durant la vida d'Emmett. Per a agravar el problema, estan els propis contes confusos d'Emmett sobre la seua escritura i el seu retart en el registre dels seus drets d'autor. L'últim desafiu es va realisar en nom de la Snowden Family Band del comtat de Knox (Ohio), que pot haver colaborat en Emmett per a escriure «Dixie».
«Dixie» es va originar en els espectàculs de juglares de la década de 1850 i ràpidament es va fer popular en tot Estats Units. Durant la Guerra de Secessió, va ser adoptat com l'himne nacional de facto dels Estats Confederados d'Amèrica. Varen aparéixer noves versions en este moment que varen vincular més explícitament la cançó en els events de la Guerra Civil.
La cançó era la favorita del president Abraham Lincoln; va ser interpretada en alguns dels seus mítins polítics i en l'anunci de la rendició del general Robert I. Llig.[3][4] La primera gravació coneguda d'esta cançó va ser realisada per Billy Murray, en un duo en Ada Jones, en 1916.
Estructura
[editar | editar còdic]«Dixie» s'estructura en un grup de compàs de cinc i dos, alternant versos i estribillos, seguint un patró d'AABC.[5] Com es va realisar originalment, un soliste o un menut grup s'alvança i canta els versos, i tota la companyia respon en diferents moments; la llínea repetida "¡mira a lo llunt!" (look away!) va ser provablement una part cantada al unísono tal com està. A mida que la cançó es va fer popular, el públic provablement es va unir a la companyia per a cantar el cor.[6] Tradicionalment, atres huit mides de joc de violí no acompanyat varen seguir, aplegant a un tancament parcial en el mig; des de 1936, esta part rara volta s'ha imprés en la partitura.[7]
La cançó es tocava tradicionalment a un ritme més llent que el que es toca en l'actualitat. Rítmicamente, la música es "caracterisa per un puntal pesat, despreocupado, poc elegant"[8] i està en dos metros, lo que ho fa adequat per a ballar i marchar. «Dixie» ampra un sol motiu rítmic (dos pastilles d'una setzena nota seguides d'una nota més llarga), que s'integra en frases melòdiques llargues. El contingut melòdic consistix principalment en arpegiaciones de la tríade tònica, establint fermament la tonalitat principal. La melodia del cor emula les inflexions naturals de la veu (particularment en la paraula "away"), i pot explicar part de la popularitat de la cançó.[9]
Segons el musicólogo Hans Nathan, «Dixie» s'assembla a un atre material que Donen Emmett va escriure per a ''Bryant's Minstrels'' , i en escriure-ho, el compositor va dibuixar una série d'obres anteriors. La primera part de la cançó és anticipada per atres composicions d'Emmett, inclosa " De Wild Goose-Nation " (1844), derivada de " Gumbo Chaff " (1830) i, en última instància, una cançó anglesa d'el XVIII anomenada " Bow Wow Wow ".. La segona part provablement estiga relacionada en material encara més antic, provablement cançons populars escoceses.[10] El cor seguix parts de " Johnny Roach ", una peça d'Emmett de principis de 1859.[11]
De la mateixa manera que en un atre material vinculat al blackface, les actuacions de «Dixie» varen ser acompanyades pel ball. La cançó és un recorregut, que originalment va començar en uns pocs juglares representant les lletres, solament per a que s'uniren el restant de la companyia (una dotzena d'individus per als Bryants).[12] Com ho mostra la partitura original (vore més avall), la melodia de ball utilisada en «Dixie» per Bryant's Minstrels, qui va introduir la cançó en l'escenari de Nova York, va ser "Albany Beef", un carret d'estil irlandés que després va incloure Donen Emmett en un llibre instructiu, va ser coautor en 1862.[13] Els ballarins provablement varen actuar entre versos,[6] i un sol ballarí va usar el sol de violí al final de la cançó per a "pavonearse, girar el seu bastó o bigot, i tal volta fer un guiny maliciós a una chica en la primera fila".[14]
Lletra
[editar | editar còdic]Existixen innumerables variants líriques de «Dixie», pero la versió atribuïda a Donen Emmett i les seues variacions són les més populars.[6] Les lletres d'Emmett, tal com estaven destinades originalment, reflectixen l'estat d'ànim dels Estats Units a fins de la década de 1850 cap al creixent sentiment abolicioniste. La cançó presentava el punt de vista, comuna al minstrely en el seu moment, de que l'esclavitut era en general una institució positiva. L'esclau s'havia utilisat en cançons de juglar des de principis de la década de 1850, incloent " I Ain't Got Clave to Tarry " d'Emmett i "Johnny Roach". El fet de que «Dixie» i els seus precursors siguen melodies de ball solament aclarix més el tema.[15] En resum, «Dixie» va fer el cas, en més força que qualsevol atra melodia anterior, de que els esclaus pertanyien a l'esclavitut.[16] Açò es va conseguir a través del protagoniste de la cançó, qui, en còmic dialecte negre, implica que a pesar de la seua llibertat, sent nostàlgia per la plantació del seu naiximent.[17]
Les lletres usen moltes frases comunes que es troben en les melodies del juglar del dia: "I wish I was in ..." (Ixcà estiguera en...) es remonta a lo manco a "Clare de Kitchen "(principis de la década de 1830), i "Away down south in ..." (Llunt al sur en...) apareix en moltes més cançons, incloent" I'm Gwine ober de Mountain "d'Emmett (1843). La segona estrofa clarament es fa eco de "Gumbo Chaff" de la década de 1830: "Donen Missus she did marry Big Bill de weaver / Soon she found out he was a gay deceiver" (Donen Missus, es va casar en Big Bill de weaver / Pronte va descobrir que era un libertino).[18] L'estrofa final reescriu parts de la pròpia "De Wild Goose-Nation" d'Emmett: "De tarapin he thot it was clave for to trabble / He screw aron his tail and begin to scratch grabble." (De tarapin ell no va aplegar el moment de travar / Enroscar la seua coa i començar a raspar l'agarre).[19] Inclús la frase "Dixie's land" (la terra de Dixie) es va usar en "Johnny Roach" d'Emmett i "I Ain't Got Clave to Tarry", abdós interpretades per primera volta a principis de 1859.
De la mateixa manera que en un atre material de minstrel, «Dixie» va entrar en circulació comuna entre els artistes de blackface, i molts d'ells varen agregar els seus propis versos o varen alterar la cançó d'atres maneres. El propi Emmett va adoptar la melodia d'un espiritual pseudoafricano en els anys 1870 o 1880. El cor va canviar a:
Abdós compositors de l'Unió i de la Confederació varen produir versions de guerra de la cançó durant la Guerra Civil Americana. Estes variants varen estandardisar l'ortografia i varen fer a la cançó més militant, reemplaçant l'escenari esclau en referències específiques al conflicte o a l'orgull del Nort o del Sur. Este vers confederado d'Albert Pike és representatiu:
Southrons! hear your country call you!
Up! lest worse than death befall you! ...
Hear the Northern thunders mutter! ...
Northern flags in South wind flutter; ...
Send them back your fierce defiance!
Stamp upon the cursed alliance![21]
Compara lletres de Frances J. Crosby's Union :
On! ye patriots to the battle,
Hear Fort Moultrie's cannon rattle!
Then away, then away, then away to the fight!
Go meet those Southern traitors,
With iron will.
And should your courage falter, boys,
Remember Búnquer Hill.
Hurrah! Hurrah! The Stars and Stripes forever!
Hurrah! Hurrah! Our Union shall not sever![22]
Una segona versió "no oficial" de l'Unió va ser popular entre les tropes de l'Unió, coneguda com Union Dixie :
Away down South in the land of traitors,
Rattlesnakes and alligators,
Right away, menja away, right away, menja away.
Where cotton's king and men llaure chattels,
Union boys will win the battles,
Right away, menja away, right away, menja away.
Then we'll all go down to Dixie,
Away, away,
Each Dixie boy must understand
That he must mind his Uncle Sam.[23]
"The New Dixie!: The True 'Dixie' per a Northern Singers" pren un enfocament diferent, donant tornada a la cançó original:
Donen I'm glad I'm not in Dixie
Hooray! Hooray!
In Yankee land I'll took my stand,
Nor lib no die in Dixie[24]
Els soldats d'abdós costats varen escriure interminables versions parodials de la cançó. A sovint, estos discutien les banalidades de la vida de campament: "Pork and cabbage in the pot, / It goes in cold and menges out hot," (Carn de porc i repollo en el gorc, / es gela i ix calent) o, "Vinegar put right on ret beet, / It makes them always fit to eat." (El vinagre es posa directament sobre la remolacha roja, / les fa sempre adequats per a menjar). Uns atres varen ser més absurts: "Way down South in the fields of cotton, / Vinegar shoes and paper stockings." (Cap al sur en els camps de cotó, / sabates de vinagre i miges de paper).[25] Aparte de la seua versió en anglés estàndar, el cor va ser l'única secció que no es va modificar regularment, inclús per a les paròdies.[26] El primer vers i el cor, en forma no dialectal, són les parts més conegudes de la cançó hui:[27]
I wish I was in the land of cotton, old claves there llaure not forgotten,
Look away, look away, look away, Dixie Land.
In Dixie Land where I was born in, early on a frosty mornin',
Look away, look away, look away, Dixie Land.
Then I wish I was in Dixie, hooray! hooray!
In Dixie Land I'll take my stand to live and die in Dixie,
Away, away, away down South in Dixie,
Away, away, away down South in Dixie.[28]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nathan 248.
- ↑ Sacks and Sacks 158.
- ↑ Herbert, David (1996). Lincoln, Simon and Schuster, p. 580.
- ↑ «[1]»(PDF).
- ↑ Crawford 266.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Warburton 230.
- ↑ Sacks and Sacks 194.
- ↑ Nathan 247.
- ↑ Nathan 249–50
- ↑ Nathan 259–60.
- ↑ Nathan 254.
- ↑ Nathan 260.
- ↑ "I Wish I Was in Dixie's Land, Written and Composed expressly for Bryant's Minstrels, arranged for the pianoforte by W. L. Hobbs," New York: Firth, Pond & Co., 1860, and New Orleans: P. P. Werlein, 1860. George B. Bruce and Donen Emmett, The Drummers and Fifers Guide (New York: Firth, Pond & Co., 1862). Nathan, op. cit., p. 260
- ↑ Wootton, Ada Bedell (1936). "Something New about Dixie." The Etude. Quoted in Sacks and Sacks 194.
- ↑ Spitzer and Walters 8.
- ↑ Nathan 245.
- ↑ Nathan 362–4.
- ↑ Nathan 260, 262.
- ↑ Nathan 262.
- ↑ Quoted in Nathan 252.
- ↑ Quoted in Abel 36.
- ↑ Quoted in Sacks and Sacks 156.
- ↑ Donen Emmett and the Rise of Early Negre Minstrelsy, Norman, OK: University of Oklahoma Press.
- ↑ Quoted in Abel 42.
- ↑ Quoted in Silber 51.
- ↑ Nathan 362–3.
- ↑ Cornelius 31.
- ↑ Quoted in Roland 218.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dixie (canción)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.