Inglés afroestadounidense vernàcul

Categoría:Wikipedia:Traducciones para mejorar

El Inglés Afroestadounidense Vernàcul (IAV) (AAVE per la seua sigla en anglés), també cridat Inglés Afroestadounidense (AAE per la seua sigla en anglés), o de forma més imprecisa Inglés Negre, Vernàcul Negre, Inglés Negre Vernàcul (BEV per la seua sigla en anglés) o Inglés Vernàcul Negre (BVE per la seua sigla en anglés), és una varietat (dialecte, etnolecto i sociolecto) del anglés nortamericà parlat pels afroestadounidenses de classe obrera urbana i de classe mija (en gran part bidialectal). A voltes se li dona coloquialment el nom de ebonics, terme que els llingüistes eviten usar per ser portador d'atres connotacions.^[1]

Compartix en els dialectes rurals del sur d'Estats Units gran part de la seua gramàtica i fonologia,Plantilla:Sfnp especialment en l'anglés sudestadounidense antic.^[2] Varis estudiosos del fenomen de les llengües criollas, com William Stewart, John Dillard i John Rickford, sostenen que el IAV compartix tantes característiques en les llengües criollas que es parlen per tot lo món que el propi IAV podria ser una llengua criolla distinta de l'anglés encara que basada en el mateix;^[3]Plantilla:Sfnp no obstant, llingüistes convencionals mantenen que no existixen paralelismes significatius,Plantilla:Sfnp Plantilla:Sfnp Plantilla:Sfnp i que es pot demostrar que el IAV és una varietat de la llengua anglesa,^[4]Plantilla:Sfnp en característiques que es remonten a l'anglés britànic no estàndar dels primers colonizadores del sur dels Estats Units.Plantilla:Sfnp

Com ocorre en atres varietats llingüístiques, el seu us ve marcat per l'edat, l'estatus, el tema i la situació. Existixen numerosos usos lliteraris de el IAV, particularment en la lliteratura afroestadounidense.

Antecedents generals

El IAV compartix vàries característiques en formes d'anglés criollo parlades en tot lo món. Té pronunciació, estructures gramaticals i vocabulari en comú en diverses llengües d'Àfrica Occidental.^[5]

Moltes característiques de el IAV les compartix este en dialectes de l'anglés que es parlen en el sur d'Estats Units. Encara que la majoria de les mateixes són regionalisme (és dir, són pròpies del dialecte parlat en una regió i no de l'etnicitat —color— del parlant), algunes d'elles —com la pèrdua de is— les ampren els parlants negres en molta més freqüència, sugerint que tenen el seu orige en el parla dels negres.Plantilla:Sfnp Entre les traces que distinguixen a el IAV del General American i atres varietats de l'anglés nortamericans estan els següents:

aspectes fonològics presents en llengües criollas i dialectes d'atres poblacions d'Àfrica Occidental que també es troben en dialectes de l'anglés sense influència plausible per part de les llengües d'Àfrica Occidental, com el cas del anglés de Terranova.
un vocabulari distintiu
un us distintiu del temps i l'aspecte verbals
l'us de la doble negació (concordancia negativa)

El IAV va contribuir en els seus principis a l'anglés nortamericà comú en algunes paraules d'orige africà com gumbo 'ocra',^[6] goober 'maní',^[7] yam 'boniato' i banjo. El IAV també ha aportat expressions de gerga gallipontera com cool i hip.Plantilla:Sfnp

L'us de el IAV ha segut estigmatizado per prejuïns i idees equivocades que han segut i continuen sent comunes. Un d'estos mits sosté que la gramàtica de el IAV és pura simpleza o frut del descuit. Un atre mit apunta a que el IAV és el dialecte natiu (o inclús, afondant en l'inexactitud, una moda llingüística) que usen tots els afroestadounidenses. Wheeler (1999) advertix que «no deu considerar-se que el IAV és la llengua dels nortamericans negres. Molts afroestadounidenses no ho parlen ni tenen molta idea sobre el mateix».Plantilla:Sfnp

Orige

Encara que està molt clara la relació entre el IAV i els dialectes del sur d'Estats Units, les característiques úniques de el IAV no es comprenen en la seua totalitat i el seu orige seguix sent objecte de debat..

Una teoria sosté que el IAV es va formar a partir d'una o més llengües criollas d'esclaus sorgides durant el comercie esclavista trasatlántico per la necessitat dels captius africans de comunicar-se entre sí i en els seus captores.Plantilla:Sfnp Segons esta teoria, dits captius varen desenrollar lo que cridem pidgin, mescles simplificades de dos o més llengües. Com els pidgins es formen a partir del contacte propenc entre membres de distintes comunitats llingüístiques, la tracta d'esclaus podria haver constituït precisament una situació d'eixe tipo. Dillard cita a William Smith, capità d'un barco negrero:Plantilla:Sfnp

Les llengües de Gàmbia són tantes i tan diferents que els natius d'abdós riberes del riu no poden entendre's uns a uns atres... La forma més segura és tractar en les distintes nacions d'abdós riberes i, tenint en el barco a alguns [esclaus] de cada tipo, no hi haurà més possibilitat de que tinguen èxit en un tumult que que terminen de construir la torre de Babel.

Ya en 1715 este pidgin africà havia fet la seua aparició en les noveles de Daniel Defoe, en particular en The Life of Colonel Jacque ('La vida del coronel Jacque'). En 1721 Cotton Mather va portar a terme el primer intent de registrar el parla dels esclaus en les seues entrevistes sobre la pràctica d'inoculació de la pigota.Plantilla:Sfnp

Ya en l'época de la Guerra d'Independència d'Estats Units, les distintes varietats de parles criollas d'esclaus no tenien molta inteligibilitat mútua. Dillard cita una recopilació de "llengua d'esclaus" cap a finals del sigle XVIII:Plantilla:Sfnp

Kay, massa, you just leave em, em sit here, great fish jump up into dona canoe, here he be, massa, fine fish, massa; em donen very grad; donen em sit very still, until another great fish jump into de canoe; but em fall asleep, massa, and no wake 'til you menja...

No va ser sino a partir de la Guerra de Secessió Nortamericana que la llengua dels esclaus va escomençar a ser coneguda entre un gran número de blancs ilustrats. Les publicacions abolicionistes anteriors a la guerra constituïxen un ric corpus d'eixemples de la llengua criolla de les plantacions. En Army Life in a Black Regiment 'La vida castrense en un regiment de hòmens negres' (1870), Thomas Wentworth Higginson va detallar moltes característiques de la llengua dels seus soldats.

A principis dels anys 2000, Shana Poplack va presentar proves documentalsPlantilla:Sfnp Plantilla:Sfnp —extretes d'un corpus d'escrits— procedents d'enclavaments aïllats de Samaná i Nova Escòcia, poblada per descendents de la migració d'antics grups IAV-parlants (vore anglés de Samaná), que sugerixen que la gramàtica de el IAV antic estava més propenca a la dels dialectes britànics de la seua época de lo que l'actual IAV està dels dialectes nortamericans moderns, sugerint que la llengua moderna és producte de la divergència de varietats generals més que el resultat de la descriollizaació d'una llengua criolla nortamericana estesa.^[8]

El llingüiste John McWhorter sosté que la contribució de les llengües d'Àfrica Occidental a el IAV és mínima. En una entrevista radiofònica per al programa Talk of the Nation de la NPR, el Dr. McWhorter va caracterisar a el IAV com un «híbrit de dialectes regionals de Gran Bretanya al que els esclaus d'Estats Units varen estar exposts perque a sovint treballaven junt a persones someses a servitut gratuïta que parlaven eixos dialectes...». Segons McWhorter, pràcticament tots els llingüistes que han estudiat a fondo els orígens de el IAV «coincidixen que la conexió en Àfrica Occidental és molt menor».^[9]

Vore també

Referències

↑ Per a una revisió de les raons per les que els llingüistes eviten el nom 'ebonics', vore Plantilla:Harvcoltxt.
↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
↑ Plantilla:Harvcoltxt and Plantilla:Harvcoltxt, both citing Plantilla:Harvcoltxt,Plantilla:Harvcoltxt,Plantilla:Harvcoltxt, and Plantilla:Harvcoltxt.
↑ The Oakland school board's resolution "was about a perfectly ordinary variety of English spoken by a large and diverse population of Americans of African descent.
↑ See Plantilla:Harvcoltxt for more information
↑ Shorter OED, 5th edition, cf Bantu kingumbo
↑ Shorter OED, 5th edition, Kikongo nguba
↑ William Labov, in the Foreword to Plantilla:Harvcoltxt, says "I would like to think that this clear demonstration of the similarities among the three diaspora dialects and the White benchmark dialects, combined with their differences from creole grammars, would close at least one chapter in the history of the creole controversies."
↑ Ludden, Jennifer (September 6, 2010).

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Inglés afroestadounidense vernáculo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Per a una revisió de les raons per les que els llingüistes eviten el nom 'ebonics', vore Plantilla:Harvcoltxt.

[2] Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».

[3] Plantilla:Harvcoltxt and Plantilla:Harvcoltxt, both citing Plantilla:Harvcoltxt,Plantilla:Harvcoltxt,Plantilla:Harvcoltxt, and Plantilla:Harvcoltxt.

[4] The Oakland school board's resolution "was about a perfectly ordinary variety of English spoken by a large and diverse population of Americans of African descent.

[5] See Plantilla:Harvcoltxt for more information

[6] Shorter OED, 5th edition, cf Bantu kingumbo

[7] Shorter OED, 5th edition, Kikongo nguba

[8] William Labov, in the Foreword to Plantilla:Harvcoltxt, says "I would like to think that this clear demonstration of the similarities among the three diaspora dialects and the White benchmark dialects, combined with their differences from creole grammars, would close at least one chapter in the history of the creole controversies."

[9] Ludden, Jennifer (September 6, 2010).

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]