Anacrusa
En música, el terme anacrusa (del grec ἀνάκρουσις [anákroːsis], «reculada») fa referència a la nota o grup de notes sense accent que precedixen al primer temps fort d'una frase i que, per lo tant, apareixen abans de la barra de compàs.[1][2] Pot aparéixer al començ de l'obra musical o durant la mateixa si el fraseo té eixa escritura.
Representació gràfica
Els estàndarts occidentals de notació musical solen incloure la recomanació de que, quan una obra musical escrita escomença en una anacrusa, el compositor, el copista, el tipógrafo o l'editor deu eliminar el número de polsos corresponent de l'últim compàs de la partitura per a que el número total de polsos de la peça siga un número entero.[3] El compàs en el que apareix la anacrusa igual que l'últim compàs no solen completar-se en silencis, sino que es representen incomplets (vore figura 2).
Usos i efectes
El terme musical anacrusa implica el començ d'una peça o frase musical abans del primer temps fort del compàs en el que estiga escrita. De la mateixa manera, es pot utilisar esta paraula parlant del compàs que conté la nota o el conjunt de les mateixes que precedixen a la barra de compàs.[3]
En una analogia en l'idioma castellà, si la paraula "anaCRUsa» fora usada com a lletra d'una cançó, la seua sílaba accentuada (la tercera) s'utilisaria en el primer temps d'un compàs. Conseqüentment, «a-na» resulta ser la «Anacrusa» de «a-na-CRU-sa». D'esta manera es forma anacrusa quan en un vers hi ha sílabes precedents a la primera tònica. Eixemple, en temps 4/4:
Ritme: 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 etc. Lletra: - - a na CRU sa a na CRU sa etc.
La anacrusa caracterisa uns dels tipos de començ de les melodias des del punt de vista rítmic:
- Tético: és un inici en un temps fort, és dir, coincidix en l'accent.
- Anacrúsico: és un inici en un temps dèbil.
En poesia anacrusis és el conjunt de sílabas que precedixen al primer peu complet d'un vers. És més freqüent en versos de pentàmetro yámbico, esta tècnica aplica una variació en el vers pentàmetro típic fent que aparega com troqueo a primera vista.[4]
Història i eixemples
El terme va ser utilisat per primera volta en 1816 per G. Hermann.[5] Alguns eixemples de incipit d'obres musicals en anacrusa:
- Loure de la Suite francesa núm. 5 en sol major, BWV 816, de Johann Sebastian Bach.
- Suite núm. 3 per a violonchelo sol en do major, BWV 1009, de Johann Sebastian Bach.
- El primer moviment de la Sonata per a piano op. 2 núm. 1, de Ludwig van Beethoven.
- L'inici de "Dies Bildnis ist bezaubernd schön", la célebre ària de Tamino en la meua bemol major de La flauta màgica, de Wolfgang Amadeus Mozart.
Vore també
Referències
Notes
- ↑ Randel, Don Michael (ed.): Harvard Dictionary of Music. Cambridge, Mass.: Belknap Press, 2003, 42
- ↑ Vaig Candar, R.: Nou diccionari de la música. Grasindo, 2002, I, p. 34.
- ↑ 3,0 3,1 Baxter, Harry & Baxter, Michael: Cóm llegir música. Robinbook, 2007, 104-105.
- ↑ Tomachevski, Boris: Teoria de la lliteratura. Madrit: Akal, 1982, 149.
- ↑ Pérez Gutiérrez, M.: Diccionari de la música i els músics. Barcelona: Akal, 1985, I, p. 54.
Bibliografia
- De Vaig Candar, Roland: Nou diccionari de la música vol. I i II. Grasindo, 2002.
- De Pedro, Dionisio: Teoria completa de la música. Real musical, 1990.
- Grabner, Hermann: Teoria general de la música. Akal, 2001.
- Michels, Ulrich: Atles de música. Aliança, 2009 [1985].
- Pérez Gutiérrez, Mariano: Diccionari de la música i els músics vol. 1 2 i 3. Akal, 1985.
- Randel, Don Michael: The Harvard Dictionary of Music. Harvard University Press, 2003.
- Zamacois, Joaquín: Teoria de la música. Idea, 2002 [1949].
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anacrusa.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anacrusa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.