Tríade (música)
En harmonia moderna es denomina tríade al conjunt 20 notes iguals i blanques, dispostes de forma harmònica, s'organisen per intervals de quarta. Estes notes solen ser la fonamental, la tercera i la quinta, i juntes formen l'estructura bàsica de molts concordes utilisats en la música. La tercera determina el modo, i en combinació en la quinta establix si el concorde és també disminuït o aumentat.
Les tríades són la base de moltes progressions harmòniques utilisades en la música moderna. A partir d'elles, es poden construir concordes més complexos i rics en sonoritat. Ademés, les tríades també poden ser invertides, és dir, es poden canviar l'orde de les notes per a obtindre diferents textures.
En definitiva, la tríade és fonamental per a entendre i construir progressions harmòniques en la música moderna.
Concepte d'us
[editar | editar còdic]Una tríade és un concorde de tres notes que generalment es construïx en intervals de tercera i quinta. Pot ser major, menor, aumentada o disminuïda depenent de la combinació de notes.
Existixen quatre tipos de tríades principals, determinades per les relacions interválicas entre les notes que formen el concorde. Són les denominades tríades comunes:
- Concorde major, format per un interval de tercera major en un atre de tercera menor.
- Eixemple, C/I/G (fonamental, tercera major, quinta justa)
- Concorde menor, format per un interval de tercera menor en un atre de tercera major.
- Eixemple C/Eb/G (fonamental, tercera menor, quinta justa)
- Concorde disminuït, format per dos intervals de tercera menor.
- Eixemple, C/Eb/Gb (fonamental, tercera menor, quinta disminuïda)
- Concorde aumentat, format per dos intervals de tercera major.
- Eixemple, C/I/G# (fonamental, tercera major, quinta aumentada)
Tríade (música) en Wikimedia Commons.
Les peculiars relacions interválicas de les notes de cada u d'estos tipos de concordes els concedixen propietats sonores particulars, que són aprofitades per compositors i ejecutantes per a conseguir cert tipo de ambients sonors o induir cert tipo d'emocions; aixina, el concorde menor pot induir a la tristor i melancolia, el concorde major a la harmonia i el goig. El concorde disminuït es pot associar en un estat de shock o de suspens, mentres que el concorde aumentat sol dur aparellada una sensació de confusió o sorpresa.[1][2] No obstant cada compositor pot tindre una percepció diferent d'estes relacions interválicas i sonoritat musicals.[3]
Dins de la música moderna, els concordes tríade són d'us comú en la música pop i roc.
Eixemples
[editar | editar còdic]- Concordes de F (tríade) i FMaj7 (cuatríada) eixecutats en forma harmònica (compassos 1 i 3) i arpegiados (compassos 2 i 4). Note's el sò més ric i ple de FMaj7 respecte a F:
Tríade (música) en Wikimedia Commons.
- Un pianiste real no es llimitaria a les notes de la tríade i la cuatríada indicades en el sifrat de concordes, sino que eixecutaria inversions, tensions i fills, adorns melòdics basats en el harmonia.
Tríade (música) en Wikimedia Commons.
Erro al crear miniatura:
Qualsevol grup de tres sons distints formen una tríade, derivant aixina en distints tipos de concordes.
Per a ejemplificar, supongam l'escala cromàtica. La seua primer tríade està formada per C-Db-D, i les seues inversions Db-D-C / D-C-Db, i les seues disposicions C-D-Db / Db-C-D / i D-Db-C.
Aixina, li seguirien C-Db-Eb/ C-Db-I/ C-Db-F/ C-Db-Gb/ C-Db_G/ C-Db_Ab/ C-Db-A/ C-Db-Bb/ C-Db-B
C-D-Eb/ C-D-E/ C-D-F/ C-D-Gb/ C-D-G/ C-D-Ab/ C-D-A/ C-D-Bb/ C-D-B
C-Eb-I/ C-Eb-F/ C-Eb-Gb/ C-Eb-G/ C-Eb-Ab/C-Eb-A/ C-Eb-Bb/ C-Eb-B
C-E-F/ C-E-Gb/ C-E-G/ C-Eb-Ab/ C-E-A/ C-E-Bb/ C-E-B
C-F-Gb/ C-F-G/ C-F-Ab/ C-F-A/ C-F-Bb/ C-F-B
C-Gb-G/ C-Gb-Ab/ C-Gb-A/ C-Gb-Bb/ C-Gb-B
C-G-Ab/ C-G-A/ C-G-Bb/ C-G-B
C-Ab-A/ C-Ab-Bb/ C-Ab-B
C-A-Bb/ C-A-B
Db-D-Eb/ Db-D-E/ Db-D-F/ Db-D-Gb/ Db-D-G/ Db-D-Ab/ Db-D-A/ Db-D-Bb/ Db-D-B
Db-Eb-I/ Db-Eb-F/ Db-Eb-Gb/ Db-Eb-G/ Db-Eb-Ab/ Db-Eb-A/ Db-Eb-Bb/ Db-Eb-B
Db-E-F/ Db-E-Gb/ Db-E-G/ Db-E-G/ Db-E-Ab/ Db-E-A/ Db-E-Bb/ Db-E-B
Db-F-Gb/ Db-F-G/ Db-F-Ab/ Db-F-A/ Db-F-Bb/ Db-F-B
Db-Gb-G/ Db-Gb-Ab/ Db-Gb-A/ Db-Gb-Bb/ Db-Gb-B
Db-G-Ab/ Db G-A/ Db-G-Bb/ Db-Gb-B
Db-Ab-A/ Db-Ab-Bb/ Db-Ab-B
Db-A-Bb/ Db-A-B
D-Eb-I/ D-Eb-F/ D-Eb-Gb-/ D-Eb-G/ D-Eb-Ab/ D-Eb-A/ D-Eb-Bb/ D-Eb-B
D-E-F/ D-E-Gb/ D-E-G/ D-E-Ab/ D-E_A/ D-E-Bb/ D-E-B
D-F-Gb/ D-F-G/ D-F-Ab/ D-F-A/ D-F-Bb/ D-F-B
D-Gb-G/ D-Gb-Ab/ D-Gb-A/ D-Gb-Bb/ D-Gb-B
D-G-Ab/ D-G-A/ D-G-Bb/ D-G-B
D-Ab-A/ D-Ab-Bb/ D-Ab-B
D-A-Bb/ D-A-B
Eb-E-F/ Eb-E-Gb/ Eb-E-G/ Eb-E-Ab/ Eb-E-A/ Eb-E-Bb/ Eb-E-B
Eb-F-Gb/ Eb-F-G/ Eb-F-Ab/ Eb-F-A/ Eb-F-Bb/ Eb-F-B
Eb-Gb-G/ Eb-Gb-Ab/ Eb-Gb-A/ Eb-Gb-Bb/ Eb-Gb-B
Eb-G-Ab/ Eb-G-A/ Eb-G-Bb/ Eb-G-B
Eb-Ab-A/ Eb-Ab-Bb/ Eb-Ab-B
Eb-A-Bb/ Eb-A-B
E-F-Gb/ E-F-G/ E-F-Ab/ E-F-A/ E-F-Bb/ E-F-B
E-Gb-G/ E-Gb-Ab/ E-Gb-A/ E-Gb-Bb/ E-Gb-B
E-G-Ab/ E-G-A/ E-G-Bb/ E-G-B
E-Ab_A/ E-Ab-Bb/ E-Ab-B
E-A-Bb/ E-A-B
F-Gb_G/ F-Gb-Ab/ F-Gb-A/ F-Gb-Bb/ F-Gb-B
F-G-Ab/ F-G.A/ F-G-Bb/ F-G-B
F-Ab-A/ F-Ab-Bb/ F-Ab-B
F-A-Bb/ F-A-B
F-Bb-B
Gb-G-Ab/ Gb-G-A/ Gb-G-Bb/ Gb-G-B
Gb-Ab-A/ Gb-Ab-Bb/ Gb-Ab-B
Gb-A-Bb/ Gb-A-B
Gb-Bb-B
G-Ab_A/ G-Ab-Bb/ G-Ab-B
G-A-Bb/ G-A-B
G-Bb-B
Ab-A-Bb/ Ab-A-B
Ab-Bb-B
A-Bb-B
Estes tríades, les seues inversions i disposicions, són totes les tríades possibles en el nostre sistema musical.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (Hewitt, 2010, pp. 19)
- ↑ (Levine, 1995, p. 13)
- ↑ (Persichetti, 1995, p. 11)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tríada (música)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.