Anar al contingut

Tríade (música)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En harmonia moderna es denomina tríade al conjunt 20 notes iguals i blanques, dispostes de forma harmònica, s'organisen per intervals de quarta. Estes notes solen ser la fonamental, la tercera i la quinta, i juntes formen l'estructura bàsica de molts concordes utilisats en la música. La tercera determina el modo, i en combinació en la quinta establix si el concorde és també disminuït o aumentat.

Les tríades són la base de moltes progressions harmòniques utilisades en la música moderna. A partir d'elles, es poden construir concordes més complexos i rics en sonoritat. Ademés, les tríades també poden ser invertides, és dir, es poden canviar l'orde de les notes per a obtindre diferents textures.

En definitiva, la tríade és fonamental per a entendre i construir progressions harmòniques en la música moderna.

Concepte d'us

[editar | editar còdic]

Una tríade és un concorde de tres notes que generalment es construïx en intervals de tercera i quinta. Pot ser major, menor, aumentada o disminuïda depenent de la combinació de notes.

Existixen quatre tipos de tríades principals, determinades per les relacions interválicas entre les notes que formen el concorde. Són les denominades tríades comunes:

Tríade (música) en Wikimedia Commons.

Les peculiars relacions interválicas de les notes de cada u d'estos tipos de concordes els concedixen propietats sonores particulars, que són aprofitades per compositors i ejecutantes per a conseguir cert tipo de ambients sonors o induir cert tipo d'emocions; aixina, el concorde menor pot induir a la tristor i melancolia, el concorde major a la harmonia i el goig. El concorde disminuït es pot associar en un estat de shock o de suspens, mentres que el concorde aumentat sol dur aparellada una sensació de confusió o sorpresa.[1][2] No obstant cada compositor pot tindre una percepció diferent d'estes relacions interválicas i sonoritat musicals.[3]

Dins de la música moderna, els concordes tríade són d'us comú en la música pop i roc.

Eixemples

[editar | editar còdic]
  • Concordes de F (tríade) i FMaj7 (cuatríada) eixecutats en forma harmònica (compassos 1 i 3) i arpegiados (compassos 2 i 4). Note's el sò més ric i ple de FMaj7 respecte a F:

Tríade (música) en Wikimedia Commons.

  • Un pianiste real no es llimitaria a les notes de la tríade i la cuatríada indicades en el sifrat de concordes, sino que eixecutaria inversions, tensions i fills, adorns melòdics basats en el harmonia.

Tríade (música) en Wikimedia Commons. Erro al crear miniatura:

Qualsevol grup de tres sons distints formen una tríade, derivant aixina en distints tipos de concordes.

Per a ejemplificar, supongam l'escala cromàtica. La seua primer tríade està formada per C-Db-D, i les seues inversions Db-D-C / D-C-Db, i les seues disposicions C-D-Db / Db-C-D / i D-Db-C.

Aixina, li seguirien C-Db-Eb/ C-Db-I/ C-Db-F/ C-Db-Gb/ C-Db_G/ C-Db_Ab/ C-Db-A/ C-Db-Bb/ C-Db-B

C-D-Eb/ C-D-E/ C-D-F/ C-D-Gb/ C-D-G/ C-D-Ab/ C-D-A/ C-D-Bb/ C-D-B

                 C-Eb-I/ C-Eb-F/ C-Eb-Gb/ C-Eb-G/ C-Eb-Ab/C-Eb-A/ C-Eb-Bb/ C-Eb-B
                 C-E-F/ C-E-Gb/ C-E-G/ C-Eb-Ab/ C-E-A/ C-E-Bb/ C-E-B
                 C-F-Gb/ C-F-G/ C-F-Ab/ C-F-A/ C-F-Bb/ C-F-B
                 C-Gb-G/ C-Gb-Ab/ C-Gb-A/ C-Gb-Bb/ C-Gb-B
                 C-G-Ab/ C-G-A/ C-G-Bb/ C-G-B
                 C-Ab-A/ C-Ab-Bb/ C-Ab-B
                 C-A-Bb/ C-A-B
                 Db-D-Eb/ Db-D-E/ Db-D-F/ Db-D-Gb/ Db-D-G/ Db-D-Ab/ Db-D-A/ Db-D-Bb/ Db-D-B
                 Db-Eb-I/ Db-Eb-F/ Db-Eb-Gb/ Db-Eb-G/ Db-Eb-Ab/ Db-Eb-A/ Db-Eb-Bb/ Db-Eb-B
                 Db-E-F/ Db-E-Gb/ Db-E-G/ Db-E-G/ Db-E-Ab/ Db-E-A/ Db-E-Bb/ Db-E-B
                 Db-F-Gb/ Db-F-G/ Db-F-Ab/ Db-F-A/ Db-F-Bb/ Db-F-B
                 Db-Gb-G/ Db-Gb-Ab/ Db-Gb-A/ Db-Gb-Bb/ Db-Gb-B
                 Db-G-Ab/ Db G-A/ Db-G-Bb/ Db-Gb-B
                 Db-Ab-A/ Db-Ab-Bb/ Db-Ab-B
                 Db-A-Bb/ Db-A-B
                 D-Eb-I/ D-Eb-F/ D-Eb-Gb-/ D-Eb-G/ D-Eb-Ab/ D-Eb-A/ D-Eb-Bb/ D-Eb-B
                 D-E-F/ D-E-Gb/ D-E-G/ D-E-Ab/ D-E_A/ D-E-Bb/ D-E-B
                 D-F-Gb/ D-F-G/ D-F-Ab/ D-F-A/ D-F-Bb/ D-F-B
                 D-Gb-G/ D-Gb-Ab/ D-Gb-A/ D-Gb-Bb/ D-Gb-B
                 D-G-Ab/ D-G-A/ D-G-Bb/ D-G-B
                 D-Ab-A/ D-Ab-Bb/ D-Ab-B
                 D-A-Bb/ D-A-B
                 Eb-E-F/ Eb-E-Gb/ Eb-E-G/ Eb-E-Ab/ Eb-E-A/ Eb-E-Bb/ Eb-E-B
                 Eb-F-Gb/ Eb-F-G/ Eb-F-Ab/ Eb-F-A/ Eb-F-Bb/ Eb-F-B
                 Eb-Gb-G/ Eb-Gb-Ab/ Eb-Gb-A/ Eb-Gb-Bb/ Eb-Gb-B
                 Eb-G-Ab/ Eb-G-A/ Eb-G-Bb/ Eb-G-B
                 Eb-Ab-A/ Eb-Ab-Bb/ Eb-Ab-B
                 Eb-A-Bb/ Eb-A-B
                 E-F-Gb/ E-F-G/ E-F-Ab/ E-F-A/ E-F-Bb/ E-F-B
                 E-Gb-G/ E-Gb-Ab/ E-Gb-A/ E-Gb-Bb/ E-Gb-B
                 E-G-Ab/ E-G-A/ E-G-Bb/ E-G-B
                 E-Ab_A/ E-Ab-Bb/ E-Ab-B
                 E-A-Bb/ E-A-B
                 F-Gb_G/ F-Gb-Ab/ F-Gb-A/ F-Gb-Bb/ F-Gb-B
                 F-G-Ab/ F-G.A/ F-G-Bb/ F-G-B
                 F-Ab-A/ F-Ab-Bb/ F-Ab-B
                 F-A-Bb/ F-A-B
                 F-Bb-B
                 Gb-G-Ab/ Gb-G-A/ Gb-G-Bb/ Gb-G-B
                 Gb-Ab-A/ Gb-Ab-Bb/ Gb-Ab-B

Gb-A-Bb/ Gb-A-B

                 Gb-Bb-B
                 G-Ab_A/ G-Ab-Bb/ G-Ab-B
                 G-A-Bb/ G-A-B
                 G-Bb-B
                 Ab-A-Bb/ Ab-A-B
                 Ab-Bb-B
                 A-Bb-B 
                 

Estes tríades, les seues inversions i disposicions, són totes les tríades possibles en el nostre sistema musical.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (Hewitt, 2010, pp. 19)
  2. (Levine, 1995, p. 13)
  3. (Persichetti, 1995, p. 11)


Referències

[editar | editar còdic]