Distribució de Maxwell-Boltzmann

La distribució de Boltzmann o distribució de Maxwell-Boltzmann és una distribució de provabilitat de les velocitats d'un gas associada a l'estadística de Maxwell-Boltzmann para dit sistema. Va ser formulada originalment pels físics J. C. Maxwell i L. Boltzmann.

Davant la pregunta de «¿Quin és la distribució de velocitats en un gas a una temperatura donada?» apareix una resposta presentada com la distribució de Maxwell-Boltzmann, la qual nos mostra cóm estan distribuïdes les velocitats de les molècules en un gas ideal.

Tècnicament, el terme distribució de Boltzman es reserva per a la funció de provabilitat de l'energia de les partícules, mentres que el terme distribució de Maxwell-Boltzmann es reserva per a la distribució de provabilitat de la velocitat de les partícules (existix una relació matemàtica fixa entre abdós).

Distribució de Maxwell-Boltzmann

editar
 
Distribució de velocitats d'un conjunt d'1.000.000 molècules d'oxigen (0.032 kg/mol) a tres temperatures diferents: -100 °C; 20 °C i 600 °C. A major temperatura el màxim del histograma es desplaça a majors velocitats.


Matemàticament, la distribució de Maxwell-Boltzmann és la distribució d'una variable aleatòria escalar X=X12+X22+X32 combinació d'atres tres variables aleatòries Xi cada una de les quals es distribuïx segons una distribució normal XiN(0,a2).

Físicament el mòdul de la velocitat d'una molècula v és igual a la raïl de la suma dels quadrats de les velocitats coordenades de la partícula v=vx2+vy2+vz2, i com cada una d'elles seguixen distribucions gaussianas llavors v deu seguir una distribució de Maxwell-Boltzmann explícitament:

a on m és la massa de la partícula i kT ve donada pel producte de la constant de Boltzmann i la temperatura absoluta.

Paràmetros estadístics

editar

És habitual obtindre certs paràmetros estadístics d'esta distribució, com són:

  • La velocitat més provable, vp, que ve dau pel màxim de la funció de distribució de Maxwell, també cridada en estadística, la moda. Per a trobar-la solament cal calcular:
df(v)dv=0

lo que nos du a:

vp=2kTm=2RTmNA,

a on R és la constant dels gasos, NA el número de Avogadro i m és la massa de les partícules del gas.

Per eixemple, per al nitrogen molecular (N2) a temperatura ambiente (300 K), açò resulta vp = 422 m/s.

  • La velocitat mija o valor esperat de la distribució de velocitats és:
v=0vf(v)dv=8kTπm=8RTπmNA=2πvp
  • La velocitat quadràtica mija, que és el moment de segon orde de la velocitat:
v2=(0v2f(v)dv)1/2=3kTm=3RTmNA=32vp

Com pot vore's, estes tres velocitats estan sempre relacionades per:

0,886v=vp<v<v2=1.085v.


Referències

editar