Diòcesis de Merseburg
La diòcesis de Merseburg o de Merseburgo (en latín: Dioecesis Merseburgensis i en alemán: Bistum Merseburg) va ser una circumscripció eclesiàstica de l'Iglésia catòlica en Alemània. Es tractava d'una diòcesis llatina, sufragánea de l'arquidiócesis de Magúncia. Va ser suprimida de fet en 1561. Ademés de la seua funció episcopal, els bisbes de Merseburg tenien poder temporal, ya que Merseburg era un principat eclesiàstic dins del Sacre Imperi Romà Germànic, el principat episcopal de Merseburg.
Territori i organisació
La diòcesis estenia la seua jurisdicció sobre els fidels catòlics de rito llatí residents en part de l'actual estat de Sajonia-Anhalt. Llimitava al nort en l'arquidiócesis de Magdeburgo, a l'est en la diòcesis de Meissen, al sur en la diòcesis de Naumburgo i a l'oest en la d'Halberstadt.
La sèu de la diòcesis es trobava en la ciutat de Merseburg, en a on es troba la Catedral de Sant Joan i Sant Lorenzo, que des de 1561 és luterana i hui pertany a l'Iglésia evangèlica en Alemània Central, afiliada a l'Iglésia evangèlica en Alemània.
Història
Segons Tietmaro de Merseburgo, la diòcesis va ser erigida a raïl d'un vot de l'emperador Otón I, despuix d'haver derrotat definitivament als hongaresos en la Batalla de Lechfeld el 10 d'agost de 955.[1][2] En realitat, l'intenció de Tietmaro era provablement vincular la seua diòcesis a un acontenyiment important com la batalla que va posar fi a les incursions hongareses: raons territorials de control de la frontera eslava, lligades a les necessitats d'apostolado cap als eslaus pagans o a la recent cristianisació, són molt provablement els verdaders motius de l'erecció de noves diòcesis, decisió presa per Otón I en el Sínodo de Ravena en 967. En un diplomar imperial de 968 l'emperador va establir l'arquidiócesis de Magdeburgo i les seues sufragáneas de Merseburg, Zeit i Meissen. El primer bisbe de Merseburg va ser el monge benedictino Boso de Merseburg († 970), qui va ocupar el càrrec des de 968 fins a la seua mort. Li va succeir en la cadira episcopal Giselher de Merseburg, que va ocupar el càrrec des de 971 fins a 981, quan va ser nomenat arquebisbe de Magdeburgo. Despuix de la seua marcha, la diòcesis va ser suprimida i restablida per l'emperador Enrique II en 1004. Des de llavors, 43 bisbes es varen alternar en la cadira episcopal de Merseburg, fins a la seua supressió definitiva.
En 1021 la Catedral de Merseburgo, la primera pedra de la qual havia segut colocada en 1015 pel bisbe (i més tarde sant) Tietmaro de Merseburgo, va ser consagrada pel bisbe Bruno de Merseburg († 1036) en presència del rei i futur emperador Enrique II. En eixa ocasió, el rei va dotar a la diòcesis de considerables riquees, entre atres coses per la seua posició estratègica sobre la seua Marca Oriental.
Fins a l'época de la Reforma protestant, Marseburg va seguir sent sèu episcopal i un important centre religiós, despuix de lo que el seu territori va passar a la diòcesis d'Halberstadt. El seu tamany la va convertir en una de les diòcesis més chicotetes d'Alemània, encara que incloïa centres importants com la ciutat de Leipzig, la partix sur de l'actual Sajonia-Anhalt i part de l'actual Sajonia.
El bisbe Thilo von Trotha va iniciar la construcció del nou castell de Merseburg en 1470 i va escomençar la renovació de la catedral en estil renaixentiste en 1510.
El 3 de març de 1525 el bisbe titular Adolfo d'Anhalt-Zerbst (1458-1526) va tindre que fugir a Leipzig pels disturbis provocats pels protestants. El 8 de maig, els descontents varen intentar atacar la catedral. En juny es varen eixecutar posteriorment algunes sentències i el dia 10 varen ser decapitats en la plaça principal quatre ciutadans i quatre llauradors.
Despuix de la mort de l'últim bisbe catòlic en 1561, la Reforma protestant també es va apoderar de Merseburg. El duc Alejandro, fill del duc Augusto I de Sajonia, va ser regente del territori durant atres quatre anys abans de convertir-se en príncip elector de Sajonia en 1565. El territori va passar més vesprada a formar part de l'efímer Ducado de Sajonia-Merseburgo.
Notes
Referències
- ↑ Tietmaro. «Lliure II, 10», Chafa University Press (ed.). Cronaca vaig donar Tietmaro.
- ↑ Tietmaro de Merseburgo (2020). «Lliure II, 10», Vocifuoriscena (ed.). Chronicon. L'anno mille i l'impere degli Ottoni.
Bibliografia
- (en alemà) Max Wilberg, Regententabellen - Eine Zusammenstellung der Herrscher von Ländern aller Erdteile bis zoom Beginn dones 20. Jahrhunderts. 1987 by Transpress VEB Verlag für Vehrkehrswesen, Berlin. Unveränderter fotomechanischer Nachdruck der Auflage Frankfurt/Oder, 1906 ISBN 3-344-00094-2
- (en alemà) Heise, Karin (Hrsg.), Zwischen Kathedrale und Welt. 1000 Jahre Bistum und Domkapitel Merseburg., (Ausstellungskatalog), Petersberg, 2004. ISBN 3-937251-38-3
- (en alemà) Kunde, Holger (Hrsg.), Zwischen Kathedrale und Welt. 1000 Jahre Domkapitel Merseburg. Aufsätze. (Wissenschaftlicher Begleitband zur Ausstellung), Petersberg, 2005 ISBN 3-937251-51-0
- (en alemà) Peter Ramm, Merseburg und Umgebung. Stadtführer, Trobe, 2008, ISBN 978-3-89812-559-8
- (en alemà) Ernst Friedrich Mooyer, Verzeichnisse der deutschen Bischöfe seit dem Jahr 800 nach Chr. Geb., Minden, 1854, pp. 66-67
- (en llatí) Pius Bonifacius Gams, Séries episcoporum Ecclesiae Catholicae, Graz, 1957, pp. 291-292
- (en llatí) Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, [1], p. 336; [2], p. 190; [3], p. 242
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diócesis de Merseburg» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.