Arquidiócesis de Magdeburgo
L'arquidiócesis de Magdeburgo (en latín: Archidioecesis Magdeburgensis i en alemán: Erzbistum Magdeburg) va ser una circumscripció eclesiàstica de l'Iglésia catòlica en Alemània. Es tractava d'una arquidiócesis llatina, sèu metropolitana de la província eclesiàstica de Magdeburgo i primada de Germania. Va ser suprimida en 1648 quan ya era luterana des de 1567.
Territori i organisació
La arquidiócesis estenia la seua jurisdicció sobre els fidels catòlics de rito llatí residents en part de l'actual Alemània.
La sèu de la arquidiócesis es trobava en la ciutat de Magdeburgo, en a on es troba la Catedral dels Sants Maurici i Catalina, que des de 1567 va passar al luteranisme i hui pertany a l'Iglésia evangèlica en Alemània Central. Des de 1503 l'arquebisbe va residir en el castell de Moritzburg en Trobe.
La arquidiócesis tenia com sufragáneas a les diòcesis de: Brandeburgo, Havelberg, Lebus, Meissen (fins a 1399), Merseburg i Naumburgo.
Història
En el Sínodo de Ravena de 967, l'emperador Otón I va obtindre l'aprovació del papa Juan XIII per a l'establiment de Magdeburgo com arzobispado en l'objectiu d'evangelizar als pobles eslaus. Esta decisió va afectar la jurisdicció de la diòcesis d'Halberstadt i de l'arquidiócesis de Magúncia. Solament despuix de la mort del bisbe d'Halberstadt, Bernhard von Halberstadt, en febrer de 968, i de l'arquebisbe de Magúncia, Guillermo, en març de 968, Otón va poder implementar la resolució del sínodo.
Les diòcesis veïnes de Brandeburgo, Havelberg, Naumburgo-Zeitz, Merseburg i Meissen varen quedar baix la jurisdicció del metropolità.[1] El primer arquebisbe de Magdeburgo va ser Adalberto, misionero entre els russos i abat de Weissenburg en 968. Ademés del seu càrrec com a metropolità d'una gran província eclesiàstica, l'arquebisbe també era Primeres Germaniae, és dir primat de Germania. El primat de Magdeburgo es remonta a un document papal de l'any 986. En ell, a l'arquebisbe de la recent fundada província se li concedien els mateixos drets que als arquebisbes de Magúncia, Tréveris i Colónia.[2] Per això, els arquebisbes de Magdeburgo s'autodenominaven Primeres Germaniae, de la mateixa manera que els de Salzburc, mentres que els de Magúncia i Tréveris rara volta o mai utilisaven dit títul.
En el XII els arquebisbes també varen establir una sobirania territorial, el principat archiepiscopal de Magdeburgo.
En 1424 Federico I de Brandeburgo va conseguir traspassar la diòcesis de Lebus de la província eclesiàstica de l'arquidiócesis de Gniezno a la de Magdeburgo.
A partir de 1476 el arzobispado va quedar cada volta més baix l'influència de Sajonia i Brandeburgo. En 1478 l'arquebisbe de Magdeburgo, Ernst von Wettin, va sometre la ciutat de Trobe. Allí va manar construir el castell de Moritzburg a partir de 1484, i es va traslladar a ell en maig de 1503. El castell de Moritzburg es va convertir en la residència preferida dels arquebisbes de Magdeburgo.
Reforma protestant
La Reforma protestant va trobar ràpidament adeptes en Magdeburgo. La nova doctrina es va introduir el 17 de juliol de 1524, i la ciutat es va convertir en un bastió del protestantisme. A partir de 1541 el arzobispado va caure en poder de la Casa de Brandeburgo. El moradura Alberto de Brandeburgo, arquebisbe de 1513 a 1545 en una situació política incerta i en pocs recursos econòmics disponibles, no va poder opondre's a l'expansió del protestantisme i gran part de la població de la arquidiócesis es va convertir al luteranisme. Ni tan sols els intents dels successors Juan Alberto i Federico IV varen ser efectius i de fet la majoria dels canonges de la catedral s'havien adherit al protestantisme.
Segismundo era fill de l'elector de Brandeburgo Joaquín II va succeir al seu germà major Federico en 1552 com a arquebisbe de Magdeburgo i bisbe d'Halberstadt, qui va anar l'últim arquebisbe catòlic de la sèu abans de la Reforma. Per la seua edat de tan sol 13 anys, va ser postulat inicialment (26 d'octubre de 1552), ya que no podia ser elegit. Fins al seu pren de possessió, el comte Johann Georg von Mansfeld va ser nomenat governador pel cabildo catedralicio, càrrec que va ocupar fins a 1557. Encara que luterano, Segismundo va mantindre el celibat[3] i va ser confirmat com a arquebisbe de Magdeburgo pel papa Juliol III el 18 de setembre de 1553. La declaració de l'arquebisbe luterano Segismundo d'adoptar la nova doctrina de la Reforma en 1561 va anunciar el fi de l'arzobispado catòlic. Despuix de la renúncia de Segismundo el 8 de maig de 1566 (va fallir poc despuix) el poder va passar a un administrador protestant. En 1567 el cabildo catedralicio també va adoptar la Confessió d'Augsburc.[4]
Durant la guerra dels Trenta Anys Magdeburgo va tornar a tindre un bisbe catòlic, Leopoldo Guillermo d'Habsburgo, pero la recatolicisació de la població de la arquidiócesis estava descartada.
En la Pau de Westfalia (1648) el principat eclesiàstic (és dir, les possessions seculars de l'arquebisbe de Magdeburgo) es va transformar en el nou Ducado de Magdeburgo, pero l'últim administrador diocesà, Augusto de Sajonia-Weissenfels, va ser confirmat en el govern vitalici, establint que solament a la seua mort Magdeburgo passaria al sobirà del principat electoral de Brandeburgo, transició que es va produir en 1680.[nota 1]
En la Pau de Westfalia es va suprimir la arquidiócesis, pero es va fer possible que 17 monasteris catòlics seguiren existint en els territoris protestants de les antigues diòcesis de Magdeburgo i Halberstadt. Per a assignar estos monasteris a l'autoritat episcopal el papa els va posar baix la jurisdicció del nuncio apostólico en Colónia a partir de 1650 i en 1667 el territori va ser agregat al vicariato apostólico de les Missions del Nort. Des de 1821 va passar a la diòcesis de Paderborn.
En 1973 la Santa Sèu va erigir l'administració apostólica de Magdeburgo, que el 13 d'abril de 1994 es va convertir en la diòcesis de Magdeburgo.
Notes
- ↑ El Ducado de Magdeburgo també va mantindre la seua autonomia de Brandeburgo per a explotar políticament el seu escan en el Reichstag.
Referències
- ↑ Überblick über die Geschichte und Vorgeschichte dones Bistums Magdeburg vom Frühmittelalter bis heute 777-1994 [1] archivat en Wayback Machine..
- ↑ Paul Hinschius: System dones katholischen Kirchenrechts, Bd. 1, Berlín 1869, S. 611.
- ↑ Carl Eduard Vehse: Geschichte der deutschen Höfe seit der Reformation, Band 41, Hoffmann und Campe, 1860, S. 94
- ↑ Jürgen M. Pietsch, Giselher Quast: Der Magdeburger Dom, Edition Akanthus, 2005, S. 21
Bibliografia
- (en llatí) Pius Bonifacius Gams, Séries episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig, 1931, p. 288
- (en llatí) Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, 1, pp. 320-321; 2, p. 182; 3, p. 232
- (en alemà) Gerd Althoff: Die Gründung dones Erzbistums Magdeburg. En: Matthias Puhle (Hrsg.): Otto der Großi, Magdeburg und Europa. Eine Ausstellung im kulturhistorischen Museum Magdeburg vom 27. August bis 2. Dezember 2001. Band 1, von Zabern, Magúncia 2001, ISBN 3-8053-2616-5, S. 344-352.
- (en alemà) Cup Bode: König und Bischof in ottonischer Zeit. Herrschaftspraxis-Handlungsspielräume-Interaktionen (= Historische Studien. Bd. 506). Matthiesen, Husum 2015, ISBN 978-3-7868-1506-8, S. 376-401.
- (en alemà) Dietrich Claude: Geschichte dones Erzbistums Magdeburg bis in dones 12. Jahrhundert. 2 Bände. Böhlau, Colónia o. a. 1972–1975 (zugleich: Marburg, Universität, Habilitations-Schrift, 1969/1970);
- Band 1: Die Geschichte der Erzbischöfe bis auf Ruotger (1124) (= Mitteldeutsche Forschungen. 67, 1). 1972, ISBN 3-412-90072-9;
- Band 2: Geschichte dones Erzbistums Magdeburg bis in dones 12. Jahrhundert (= Mitteldeutsche Forschungen. 67, 2). 1975, ISBN 3-412-11375-1.
- (en alemà) Franz Schrader (Hrsg.): Beiträge zur Geschichte dones Erzbistums Magdeburg (Studien zur katholischen Bistums- und Klostergeschichte, Bd. 11). Leipzig 1969.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arquidiócesis de Magdeburgo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.