Diòcesis de Meissen
Plantilla:Ficha de circumscripció eclesiàstica
La diòcesis de Meissen o de Meißen (en latín: Dioecesis Misnensis i en alemán: Bistum Meißen) va ser una circumscripció eclesiàstica de l'Iglésia catòlica en Alemània. Es tractava d'una diòcesis llatina, immediatament subjecta a la Santa Sèu. Va ser suprimida de fet el 20 d'octubre de 1581 en renunciar el seu últim bisbe catòlic. Ademés de la seua funció episcopal, els bisbes de Meissen tenien poder temporal, ya que Meissen era un principat eclesiàstic dins del Sacre Imperi Romà Germànic, el principat episcopal de Meissen.
Territori i organisació
La diòcesis estenia la seua jurisdicció sobre els fidels catòlics de rito llatí residents en part de l'actual estat de Sajonia.
La sèu de la diòcesis es trobava en la ciutat de Meissen (o Meißen), en a on es troba la Catedral de Sant Joan i Sant Donato, que des de 1539 és luterana i hui pertany a l'Iglésia evangèlica luterana de Sajonia, afiliada a l'Iglésia evangèlica en Alemània. En Bautzen es trobava la colegiata de Sant Pedro, que des de 1530 és compartida per les iglésies catòlica i luterana.
Història
La fundació de la diòcesis de Meissen es deu a les peticions de l'emperador Otón I, despuix d'haver derrotat definitivament als hongaresos en la batalla de Lechfeld (10 d'agost de 955), i de la seua esposa Adelaida. La decisió final la va prendre el papa Juan XIII en el sínodo de Ravena en 967, a on també es varen erigir al mateix temps les diòcesis de Merseburgo i Zeitz, que junt en la de Meissen constituïen la província eclesiàstica de l'arquidiócesis de Magdeburgo.
El primer bisbe de Meissen va ser el benedictino i capellà del castell, Burcardo, monge de l'abadia de Sant Emerano de Ratisbona, consagrat per l'arquebisbe Adalberto de Magdeburgo en el castell de Meissen. La capella del castell es va convertir inicialment en la modesta catedral de la diòcesis.[1]
De la mateixa manera que els demés bisbat mencionats, Meissen va ser fundat pels emperadorsotonians com a missió en els països eslaus entre l'Elba, el Saale i l'Óder. Al mateix temps, la diòcesis devia servir per a consolidar el poder real en els territoris recent conquistats a l'est del Saale. No va ser casualitat que el castell de Meissen, des d'a on governaven els margraves reals, també es convertira en bisbat. L'alternança de cooperació i competència entre els margraves i els bisbes va tindre una influència decisiva en l'història de la diòcesis de Meissen.
En els sigles XII i XIII es varen fundar en la diòcesis 72 monasteris, sobretot cistercienses i franciscanos.
Entre les numeroses donacions que la diòcesis havia rebut dels reis i margraves de Sajonia i Alta Lusacia, les propietats en la zona de Wurzen i en la regió de Stolpen-Bischofswerda tenien una importància excepcional. En estos dos territoris, els bisbes i el cabildo catedralicio varen conseguir en el XIV consolidar els seus numerosos drets i possessions i tancar-els al món exterior fins a tal punt que es varen convertir en verdaders governants territorials (en el cridat principat episcopal de Meissen). No obstant, l'estatus d'inmediación imperial dels bisbes va ser sempre negat pels margraves de Meissen. De fet, els bisbes de Meissen només en rares ocasions varen ser representats com a príncips imperials espirituals en les Dietes Imperials.
En 1399 la diòcesis va ser declara pel papa Bonifacio IX com immediatament subjecta a la Santa Sèu, de modo que a partir de llavors ya no era sufragánea de la arquidiócesis de Magdeburgo. Des de la fundació de la diòcesis, els bisbes varen residir en el tossal del castell de Meissen, en la seua pròpia casa del castell junt al castell del Margrave, i des de principis del XV en el castell de Stolpen i en Wurzen.
En l'introducció de la Reforma protestant en 1539, començant en la catedral, la diòcesis va perdre gradualment el seu territori diocesà catòlic.[2] L'últim bisbe en comunió en la Santa Sèu va ser Johann von Haugwitz, que va dimitir en octubre de 1581. Ya en 1559 havia confiat el conte pastoral dels fidels que seguien sent catòlics a Johann Leisentrit, decà del capítul colegiat de Bautzen. Von Haugwitz va morir en la fe protestant el 26 de maig de 1595.
En 1567 la Santa Sèu va reconéixer les funcions de Leisentrit i va instituir la prefectura apostólica de Lusacia; la sèu del prefecto apostólico era la ciutat de Bautzen, a on es trobava la Catedral de Sant Pedro. Centres importants que varen permanéixer fidels al catolicisme varen ser les dos abadies cistercienses femenines de Marienthal i Marienstern. La jurisdicció dels prefectos apostólicos s'estenia també a les parròquies de Bohèmia que havien format part de la diòcesis de Meissen. Despuix de la dimissió de l'últim bisbe i l'elecció de l'elector sajón com a administrador i bisbe de Sajonia en 1581, l'antiga diòcesis de Meissen va aplegar al seu fi quan tot el cabildo de la Catedral de Meissen es va tornar luterano eixe any. L'últim preboste catòlic de Bautzen, Hieronymus von Komerstadt, es va convertir al luteranisme en 1559 i va renunciar al seu càrrec en 1567, açò va donar lloc a la situació històricament única d'un cabildo catedralicio catòlic en un preboste protestant, que va durar fins a 1921.
El 24 de juny de 1921 la prefectura apostólica va ser elevada al ranc de diòcesis i, incorporant el territori del suprimit vicariato apostólico de Sajonia, va assumir el nom de diòcesis de Meissen, pero el 15 de novembre de 1979 el seu nom va ser canviat a diòcesis de Dresde-Meissen.
Referències
- ↑ Jens Bulisch (2016). Dones Bistum Meißen in der Reformationszeit, p. 16.
- ↑ Enno Bünz (2017). Die Wettiner, die Reformation und dones Bistum Meißen (1485-1581), p. 268.
Bibliografia
- (en alemà) Willi Rittenbach, Siegfried Seifert: Geschichte der Bischöfe von Meissen 968-1581 (= Studien zur katholischen Bistums- und Klostergeschichte. 8). Leipzig 1965.
- (en alemà) Brigide Schwarz: Die Exemtion dones Bistums Meißen 1399. En: Savigny-Zeitschrift für Rechtsgeschichte, kanonistische Abteilung 88 (2002) S. 294-361.
- (en alemà) André Thieme: Die Gründung dones Bistums Meißen vor 1050 Jahren. en: Sächsische Heimatblätter, 64(2018)4, S. 374-376
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diócesis de Meissen» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.