Catedral de Meissen

La catedral de Meissen (en alemán: Dom zu Meissen), dedicada a sant Juan i sant Donato, és el principal edifici religiós de la ciutat de Meissen, en Alemània. Construït en el tossal que domina el riu Elba, és en el castell d'Albrechtsburg el punt culminant de la ciutat.

Història

La catedral es va construir a partir de 1250 en l'emplaçament d'una antiga catedral que datava de finals del X en el moment del regnat d'Otón I del Sacre Imperi Romà. Primer va haver una chicoteta iglésia, després una basílica romànica en quatre torres, construïda entre 1006 i 1073. La catedral actual va ser construïda segons una planta d'iglésia de saló en estil gòtic. El cor i el claustre estaven llests en 1268. Les finestres del cor es varen colocar al voltant de 1270. La capella de Santa María Magdalena es va completar en l'est en 1280,^[1] la de Sant Joan Evangelista, de forma octogonal, en 1291, i la majestuosa sala capitular, en 1297. No va ser fins a 1410 quan es va completar la nau.

En 1413 un raig va destruir les dos torres del costat oest erigides en 1315. Durant varis sigles, l'única torre que va quedar va ser la costat oriental (renovada en 1909). Les dos torres actuals en el costat oest, d'estil neogótico, daten de 1903-1909 i són obra de l'arquitecte imperial Carl Schäfer, sent les obres dirigides per Joseph Schäffler.

La catedral va ser transferida a la Reforma Protestant en 1581. Per lo tant, la comunitat catòlica de Meissen pas a dependre de la catedral de Dresde, ya que la diòcesis catòlica es va reorganisar en 1980.

Hi ha un gran crucifix de porcelana de Meissen i candelabros, obra de Johann Joachim Kändler en 1760.

La capella dels príncips

La capella dels príncips (Fürstenkapelle) va ser encarregada per Federico el Pendenciero (r.1381-1428, des de 1423 com Príncip Elector de Sajonia) per a ser, a partir de 1425, el lloc de sepeli dels Wettin que havien segut sepultats prèviament, des de 1190, en l'abadia de Altzelle. Està construïda en el costat de la frontera oest. El portal oest de la catedral es va convertir en el portal principal. Destaquen les voltes ricament decorades entre 1443 i 1446. La tomba de bronze de Federico el Belicoso és obra dels tallers de Peter Vischer el Vell. Cent sesenta y cuatro tombes es distribuïxen en l'interior de la catedral.

Estan enterrats en la capella dels príncips:

Federico I de Sajonia, el Pendenciero;
Catalina de Brunswick-Lüneburg, esposa de l'anterior;
Federico II de Sajonia
Ernesto de Sajonia
Alberto III de Sajonia-Meissen
Sidonia de Poděbrady, esposa de l'anterior;
Jorge de Sajonia (el Barbudo)
Bàrbara Jagellón, esposa de l'anterior;
John, príncip hereu de Sajonia

El claustre i la capella de Sant Jorge

El claustre és de 1470-1471, i la sacristia de 1504. La capella de Sant Jorge (1530), d'estil gòtic tardà, és el lloc de descans final del duc Jorge el Barbudo i de la seua esposa Barbara Jagellon. Wolf Caspar von Klengel va decorar el sostre d'estuc en 1677.

Interior de l'iglésia
Nau de la catedral
Vista del jubé i de l'altar modern
Interior en el púlpit, sostre del púlpit i, en el fondo, el pis superior cap a l'oest
Portal interior de la capella dels Príncips
Vista picada de l'orgue (que data de 1972) i del jubé (que data de 1260)