Diòcesis de Kiev-Zhitómir
.jpg){kind=link}
La diòcesis de Kiev-Zhitómir (en latín: Dioecesis Kioviensis-Zytomeriensis i ) és una circumscripció eclesiàstica de l'Iglésia catòlica en Ucrània. Es tracta d'una diòcesis llatina, sufragánea de l'arquidiócesis de Leópolis. Des del 30 d'abril de 2017 el seu bisbe és Vitalij Kryvyc'kyj, de la Pía Societat de Sant Francisco de Sals.
Territori i organisació
[editar | editar còdic]La diòcesis té 110 700 km² i estén la seua jurisdicció sobre els fidels catòlics de rito llatí residents en les óblasts de Cherkasy, Cherníhiv, Kiev i Zhitómir.
La sèu de la diòcesis es troba en la ciutat de Zhitómir, en a on es troba la Concatedral de Santa Sofia. En Kiev es troba la Catedral de Sant Alejandro, que va ser concatedral fins al 6 de juny de 2021,[1] i l'iglésia de Sant Nicolás. En Berdýchiv es troba la basílica de La nostra Senyora del Sant Escapulario.
_06.jpg)
En 2023 en la diòcesis existien 147 parròquies.
Història
[editar | editar còdic]Antecedents
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Diòcesis de Kiev.
La presència de bisbes llatins misionero en Kiev està atestada des del X, pero la diòcesis de Kiev va ser erigida en 1397 com sufragánea de l'arquidiócesis de Leópolis pels reis polacs.
En 1657 Kiev va ser anexada al Zarato rus i la diòcesis es va llimitar a les àrees de la regió de Kiev en el costat dret del riu Dnieper.
El bisbe Samuel Jan Ożga va traslladar definitivament la sèu a Zhitómir en 1724, i en 1726 el cabildo catedralicio, per ad açò va rebre la confirmació de la Santa Sèu el 15 de setembre de 1743. Ożga va construir en fusta la concatedral de Santa Sofia en Zhitómir i, quan es va incendiar, va començar la construcció d'una iglésia de rajola (en el mateix nom), que va ser consagrada en 1745.[2] Ożga va reorganisar el colege de canonges, que a partir de llavors va aplegar a incloure setze clercs (inclosos nou prelats), i va obtindre privilegis especials per a ell en Roma. Va fundar també un colege de vicaris en la concatedral i, per últim, va reorganisar les estructures administratives de la diòcesis: va dividir el seu territori dins de les fronteres de la Mancomunidad de Polònia-Lituània en tres decanat (Fastów, Owruch, Zhitómir) i va multiplicar el número de parròquies, a les que també els va designar llímits permanents. En 1773, despuix de la primera partició de Polònia, la diòcesis es va trobar dividida en dos. En 1778 l'àrea va ser anexada per Rússia i la diòcesis de Kiev va ser abolida de fet. Despuix de la tercera partició de Polònia, en 1795, va terminar la Confederació Polac-Lituana i des d'esta data tota la diòcesis es va trobar en l'Imperi rus.[3]
Diòcesis de Lutsk i Zhitómir
[editar | editar còdic]Per mig de la bula Maximis undique pressi del 16 d'octubre[nota 1] de 1798, el papa Pío VI va reorganisar les antigues diòcesis polaques llavors en territori rus, pero a petició de les autoritats russes, la sèu es va transferir a Zhitómir per a evitar que un bisbe catòlic disputara la sèu de Kiev al bisbe ortodox.[4][5] El restant de la diòcesis, en sèu en Zhitómir, es va unir aeque principaliter a la diòcesis de Lutsk; al mateix temps, es va suprimir el títul Kioven(sis), reemplaçat pel de Zytomerien(sis), i les dos diòcesis unides: la diòcesis de Lutsk i Zhitómir, es varen fer sufragáneas de la arquidiócesis de Maguilov.[6]
Despuix del concordato estipulat entre la Santa Sèu i el govern rus en 1847,[7] el 3 d'agost de 1848, per mig de la bula Universalis Ecclesiae del papa Pío IX, es varen revisar els llímits de les diòcesis russes per a adaptar-les a les governacions imperials. La diòcesis unides de Lutsk i Zhitómir incloïen les governacions de Volinia i Kiev respectivament.[8] Kiev va tornar aixina a formar part de la diòcesis de Zhitómir.[9]
Despuix de la derrota del alçament polac de 1861-1864, el sar Alejandro I va decidir abolir la diòcesis de Kamianets per decret de 5 de juny de 1866 i formar la diòcesis de Lutsk, Zhitómir i Kamianets-Podilskyi. Des de llavors i fins a 1918 els bisbes de Lutsk i Zhitómir varen tindre l'administració de la diòcesis de Kamianets.
En 1910 la diòcesis de Zhitómir incloïa 8 decanat i 68 parròquies.[10]
Al final de la Primera Guerra Mundial, el Tractat de Versalles i despuix de la Pau de Riga en 1921, les sèus de Lutsk i Zhitómir varen quedar dividides per la nova frontera estatal, la primera en la nació polaca restaurada i la segona en l'Unió Soviètica. Per mig de la bula Vixdum Poloniae del 28 d'octubre de 1925 el papa Pío XI va dissoldre l'unió entre les dos diòcesis.[11] Tres decanat de la diòcesis de Lutsk varen permanéixer en territori soviètic i es varen unir a la diòcesis de Zhitómir.[12] El 22 de setembre de 1918 la diòcesis de Lutsk, Zhitómir i Kamianets-Podilskyi es va dividir en dos parts recreant la diòcesis de Kamianets-Podilskyi. La diòcesis de Zhitómir va ser després somesa a repressió. Teofil Skalsky, que havia estat eixercitant les funcions d'administrador apostólico de Zhitómir des de 1926, va ser arrestat en 1930 i exiliat a Polònia dos anys més vesprada, despuix de lo que la diòcesis de Zhitómir va deixar d'existir de fet en Unió Soviètica i fins a 1991 ya no va ser possible nomenar un bisbe.
En la finalitat del règim soviètic i el naiximent de la república independent d'Ucrània, el papa Juan Pablo II va decidir restaurar les diòcesis ubicades en Ucrània el 16 de giner de 1991. Va nomenar un nou bisbe per a la diòcesis de Zhitómir, Jan Purwinski. Els llímits de la diòcesis de Zhitómir es varen ampliar cap a l'est, per a incloure tots els territoris ucranians de la arquidiócesis de Maguilov, inclosa la ciutat de Kiev. Al mateix temps, la diòcesis va passar a formar part de la província eclesiàstica de la arquidiócesis de Leópolis.[nota 2]
Diòcesis de Kiev-Zhitómir
[editar | editar còdic]El 25 de novembre de 1998, dos sigles despuix de la seua supressió, es va restaurar el títul de Kioven(sis) i la diòcesis va prendre el seu nom actual.[13]
El 4 de maig de 2002 va cedir una part del seu territori per a l'erecció de la diòcesis de Járkov-Zaporiyia per mig de la bula Ad plenius prospiciendum del papa Juan Pablo II.[14]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Algunes fonts i texts lliteraris donen la data del 17 de novembre; en efecte, la bula Maximis undique pressi publicada per Angelo Mercati reporta la data del decimoseptimo kalendas Novembris, és dir el 16 d'octubre, mentres que la bula publicada en Annali delle scienze religiose en 1841 dona la data del quintodecimo kalendas Decembris, és dir el 17 de novembre.
- ↑ l'Anuari Pontifici de 1991 encara indica a Maguilov com a sèu metropolitana (p. 1102), mentres que l'Anuari Pontifici de 1993 mostra la sèu de Leópolis (p. 769).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ [1] Intercanvi dels títuls de catedral i concatedral entre Santa Sofia i Sant Alejandro [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Rzepnicki, Vitae praesulum..., p.138.
- ↑ (en alemà) „Erste Amtseinführung eines Bischofs in Kiew seit 1680 “, Domradio, 5. August 2011
- ↑ Augustin Theiner, Vicende della chiesa cattolica vaig donar amendue i riti nella Polònia i nella Russia dona Caterina II sino a' nostri vaig donar, Lugano, 1843, p. 12.
- ↑ (en llatí) Bula Maximis undique, en: Angelo Mercati, (editat per) Raccolta vaig donar concordati el seu materie ecclesiastiche tra la Santa Sèu i li autorità civili, Roma, 1919, pp. 538-559 (en particular les pp. 544-545 i 555)
- ↑ Eubel, Hierarchia catholica, vol. VI, p. 248, nota.
- ↑ Text del concordato en: Angelo Mercati, (editat per) Raccolta vaig donar concordati el seu materie ecclesiastiche tra la Santa Sèu i li autorità civili, Roma 1919, pp. 751-765.
- ↑ (en llatí) Bula Universalis Ecclesiae, Pii IX Pontificis Maximi Acta. Pars primera, vol. I, Roma, 1854, p. 137.
- ↑ (en polac) Witalij Rosowski, Akta wizytacyjne Diecezji Kamienieckiej i Łucko-Żytomierskiej (koniec XVIII-początek XX wieku) w zasobach archiwów na Ukrainie, Archiwa, Biblioteki i Muzea Kościelne, 2012, p. 333.
- ↑ (en polac) Bolsław Kumor, Granice metropolii i diecezji polskich (966-1939), Archiwa, Biblioteki i Muzea Kościelne, 22, 1971, p. 348.
- ↑ Bula Vixdum Poloniae, AAS 17 (1925), p. 526.
- ↑ (en polac) Kumor, Granice metropolii i diecezji polskich, Archiwa, Biblioteki i Muzea Kościelne, 22, 1971, pp. 349 i 351.
- ↑ Decret Cum intra fins, AAS 91 (1999), p. 237.
- ↑ «Bula Ad plenius prospiciendum» (en la).
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (en francés) Roger Aubert, Kiev, Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques, vol. XXVIII, París, 2003, col. 1501-1503
- (en francés) Informazioni storiche en Annuaire pontifical catholique 1917, p. 263
- (en llatí) Pius Bonifacius Gams, Séries episcoporum Ecclesiae Catholicae, Graz, 1957, pp. 348-349
- (en llatí) Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, [3], p. 290; [4], p. 127; [5], p. 165; [6], p. 149; [7], p. 232; [8], pp. 248-249
- (en llatí) Franciszek Rzepnicki, Vitae praesulum Poloniae magni ducatus Lithuaniae res praecipuae illorum temporibus gestae ad annum MDCCLX, volum III, Poznan, 1763, pp. 136-162
- (en polac) Hieronim Fokciński, Królewscy kandydaci na biskupstwo kijowskie obrządku łacińskiegow drugiej połowie XVI wieku, en «Wschodni Rocznik Humanistyczny», t. II, 2005, pp. 9-27
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diócesis de Kiev-Zhitómir» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.