Diòcesis de Britania

La diòcesis de Britania (dioecesis Britanniae) va ser una divisió administrativa del Imperi romà d'Occident. Va aplegar a agrupar un total de cinc províncies i a la seua volta, va formar part de la prefectura del pretori de les Galias.

Les diòcesis com a unitats administratives

Durant la tetrarquia de Diocleciano es va realisar una profunda reorganisació de l'Administració imperial en la que un dels aspectes més destacats va ser la creació d'un bon número de províncies per mig de la divisió de les existents. Sembla ser que l'objectiu d'esta reforma era l'aument del número de governadors i la reducció del seu àmbit d'actuació per a que esta es desenrollara més eficaçment. Per a fer possible el control del gran número de províncies des de l'Administració central, estes es varen agrupar, llavors, en vàries «diòcesis» que eren supervisades per un «vicari» (vices agens praefectorum praetorio) en representació del prefecto del pretori. Per a 297 es varen crear un total de dotze diòcesis: sis en occident, tres en la península balcànica i tres en orient.

Història

IV

Les províncies de Britania estaven incloses dins de la part de l'Imperi romà que va correspondre a Maximiano en 285 pero, al següent any 286, el seu oficial Carausio es va rebelar i va conseguir controlar-les per lo que varen quedar fòra de l'òrbita imperial durant dèu anys fins que Constancio I les va recuperar en 296. Es va aplicar, llavors, la mateixa política territorial que en el restant de l'imperi i les dos províncies —Britania Inferior i Superior— varen ser dividides en quatre. Este emperador va detindre en èxit unes incursions pictas en 305 pero va fallir, al poc, en Eboracum (York) a on el seu fill Constantino I va ser proclamat august per les tropes. La diòcesis va formar part del territori controlat per est durant les guerres civils que varen seguir a continuació, fins que va quedar com a governant de tot l'imperi en 324.

Despuix de la mort de Constantino en 337 la diòcesis junt al restant de la prefectura de les Galias va correspondre al seu fill Constantino II quí va morir en 340 en intentar arrebatar la prefectura d'Itàlia al seu germà Constant que va unificar, aixina, el govern de l'Imperi occidental en la seua persona. En Britania va fer front en èxit a una invasió combinada de l'illa per varis pobles bàrbars en 343 i va crear el cos dels arcani com a espies en la missió d'infiltrar-se en les tribus veïnes per a informar de possibles atacs ans que es produïren. Les incursions marítimes des de la mar del nort continuarien de manera esporàdica i varen obligar a establir un sistema de fortalees defensives en la costa oriental. En 350 Magnencio va usurpar el poder i va dur a l'imperi a una sanguinosa guerra civil contra Constancio II que no va afectar a Britania. Constancio II va conseguir véncer en 353 i va nomenar al seu cosí Juliano emperador occidental quí va lluitar en èxit contra els francs que obstaculisaven l'entrada del Rin per als barcos britanos.

La pau que va gojar Britania va tornar a interrompre's en 367 quan va sofrir la denominada «barbarica conspiratio» no tornant la normalitat a l'illa fins a 369 en que Teodosio el Vell va conseguir restablir l'autoritat imperial. En 383 els pictos i els escotos varen tornar a incursionar el territori romà pero varen ser rebujats en èxit per Magne Clemente Màxim quí va aprofitar la seua victòria per a proclamar-se emperador i controlar la prefectura de les Galias fins que Teodosio I va acabar en ell en 388.

Separació de l'imperi en el IV

Traçat de les calçades romanes en Britania segons el Itinerari de Antonino.

La separació de l'imperi va començar en l'any 406 com a conseqüència de la migració de pobles danubianos cap a la frontera del Rin. Estos varen aplegar en l'estiu d'eixe any al riu i davant l'amenaça que suponien i la falta de reacció del govern imperial, les tropes estacionades en Britania varen proclamar al seu propi emperador —Constantino de Britania— i varen passar al continent per a lluitar contra els invasores. Entre 406 i 418 l'Imperi occidental va sofrir una tremenda crisis en les invasions del Rin i dels godos ademés de la guerra civil entre Constantino i Honorio que va fer impossible recuperar el control de l'illa. Quan es va restablir la pau no es va intentar, tampoc, fer-ho i la diòcesis es va dividir en àrees controlades per caps locals.

Els nivells de vida varen sofrir una ràpida reculada en un ambient de repetides incursions realisades per pictos i escotos. Aecio no va poder atendre la petició d'ajuda militar en 446 immers, com estava, en rebujar l'invasió d'Atila i açò va dur que els caps locals recorregueren a mercenaris anglosaxons els qui —durant els sigles V i VI— finalment es varen fer en el control de l'illa llevat la part occidental. L'evolució de Britania despuix del periodo romà es considera el cas més extrem dins de la pèrdua de sofisticació i nivell econòmic que va sofrir el territori de l'Imperi occidental despuix de la seua desaparició ya que, en l'illa, les condicions varen tornar a ser, pràcticament, les que havien existit durant l'Edat del Bronze.

Vore també

• Anex:Províncies romanes

Bibliografia

1. (2007) el_lat%C3%ADn_a el_castellà Notitia Dignitatum. Relació de dignatarios.
2. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGoldsworthy2003">Goldsworthy, Adrian (2003). The Complete Roman Army (en anglés), Thames & Hudson. ISBN 9780500051245.
3. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJones1964a">Jones (1964a). The later Roman Empire 284-602. Volum 1 (en anglés), Basil Blackwell.
4. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJones1964c">Jones (1964c). The later Roman Empire 284-602. Volum 3 (en anglés), Basil Blackwell.
5. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFLo Cascio2005">Lo Cascio, Elio (2005). «The new state of Diocletian and Constantine: from the tetrarchy to the reunification of the empire», The Cambridge Ancient History (en anglés), Cambridge Univesity Press, pp. 170-183. ISBN 978-0-521-30199-2.

1. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFO.D.L.A.2018">O.D.L.A. (2018). The Oxford Dictionary of Clapix Antiquity (en anglés), Oxford Univesity Press. ISBN 978-0-192-56246-3.
2. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFUeda-Sarson2016">Ueda-Sarson (2016). Notitia Dignitatum (en anglés).
3. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFWard-Perkins2005">Ward-Perkins (2005). La caiguda de Roma i el fi de la civilisació, Espasa Calpe. ISBN 9788467023633.
4. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFWilkes2005">Wilkes (2005). «Provinces and frontiers (Appendices)», The Cambridge Ancient History (en anglés), Cambridge Univesity Press, pp. 704-767. ISBN 978-0-521-30199-2.