Gran Conspiració
La Gran Conspiració és un terme que es dona a una guerra que va durar un any i va ocórrer en la Britania romana prop del final de l'ocupació romana de l'illa. El historiador Amiano Marcelino la va descriure com una barbarica conspiratio que es va acebar en una força militar reduïda en la província com a conseqüència de les pèrdues de Magnencio en la batalla de Mursa Major.
Rebelió i invasió concertada
[editar | editar còdic]En l'estiu de 367, la guarnició romana del mur d'Adriano es va rebelar i va permetre que els pictos de Caledònia entraren en Britania. Simultàneament, els attacotti, escotos d'Hibernia i sajones d'Alemània, varen prendre en ones coordinades i prèviament concertades, sobre les fronteres occidentals i del surorientales, respectivament. Els francs i els sajones també varen desembarcar en el nort de la Galia.
Estos grups varen conseguir superar a casi tots els llocs i assentaments romans lleals. Tota la zona occidental i septentrional de Britania varen ser superades, les ciutats saquejades i els civils romà-britànics assessinats, violats o esclavizados. Nectárido, el menges del llitoral sajón va ser assessinat i el Dux Britanniarum, Fullofaudes va ser sitiat o capturat, les unitats que quedaven del seu eixèrcit varen permanéixer acantonades en les guarnicions dins de les ciutats surorientales.[1] Els areani o mariners locals als que els romans pagaven per a proporcionar informació sobre els moviments dels bàrbars semblen haver traïcionat a els qui pagaven els seus soborns, fent que els atacs anaren totalment inesperats. Els soldats desertor i esclaus fugitius varen vagar pel camp i es varen dedicar al robo per a sostindre's. Encara que el caos era ampli i inicialment concertat, el propòsit dels rebels era solament l'enriquiment personal i varen treballar més com a chicotetes bandes que com a grans eixèrcits.
La reacció imperial
[editar | editar còdic]L'emperador Valentiniano I estava en campanya contra els alamanes en eixa época i va ser incapaç de respondre personalment. Es varen elegir a una série de comandants per a que actuaren en el seu lloc, pero en seguida eren reemplaçats. El primer va ser Sever, el menges domesticorum de l'emperador, pronte reemplaçat per Flavio Jovino,[1] el magister equitum; rumors de desastres els acossaven, no obstant, i els va dur casi 15 mesos ans que s'enviara una tongada capaç.
En la primavera de l'any 368, una força de refresc comandada pel Comte Teodosio[2] va aplegar a Britania des de la Galia. Va dur en si quatre unitats, batavios, hérulos, jovios i victores aixina com al seu fill, el posterior emperador Teodosio. Va marchar des de Richborough a Londinium i va escomençar a tractar en els bàrbars. Es va prometre una amnistia als desertors lo que va permetre a Teodosio tornar a dotar de guarnicions als forts abandonats. Es va nomenar un nou Dux Britanniarum, Dulcitio, en Civilis nomenat vicarius per a encapçalar la nova administració civil.
A finals de l'any, els bàrbars havien segut rebujats fins a les seues terres d'orige; els amotinats havien segut eixecutats; el Mur d'Adriano va ser pres de nou; i l'orde va retornar a la província. Es va portar a terme en Britania una considerable reorganisació, incloent la creació d'una nova província anomenada Valentia, provablement per a millorar el tractament de l'estat del lluntà nort. Claudiano sugerix que va haver activitat naval en el nort de Britania. És possible que Teodosio montara expedicions punitivas contra els bàrbars. La Notitia Dignitatum més vesprada documenta quatre unitats de attacotti servint a Roma en el continent. Els areani varen ser descarregats d'obligacions i les fronteres es fortificaron de nou en la colaboració de tribus fronterices com els votadini, marcant la carrera de hòmens com Paternus.
Teodosio va retornar a Roma com a héroe, i se li va fer principal conseller militar de Valentiniano I, encara que posteriorment va caure en desgràcia i va ser eixecutat. Una década més vesprada, el seu fill es va convertir en emperador. Els romans varen acabar en la major part del caos, encara que varen seguir produint-se razias dels pobles anteriorment mencionats.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «The Roman History of Ammianus Marcellinus».
- ↑ Hughes, Ian (2013). Imperial Brothers: Valentinian, Valens and the Disaster at Adrianople, Pen & Sword Military. ISBN 978-1848844179.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gran Conspiración» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.