Attacotti

Archiu:Roman.Britain.northern.topo.with.walls.jpg

Bretanya romana.

El terme Attacotti, latinizado del gaèlic irlandés athach tuatha que significa tribus o gent paga rendes en contraposició a hòmens lliures, o també deletreado de moltes distintes maneres com Atticoti, Attacoti, Atecotti, Atticotti, Ategutti s'utilisa per a designar als ascendents dels Fir Bolg, sirvientes esclaus i de classe baixa. El terme fa referència a les tribus que es varen rebelar contra els Gael, poble gobernant d'Irlanda en 364. La seua existència com a poble diferenciat es veu refrendada per dos referències incidentales trobades en els escrits de Sant Jerónimo, segons els quals eren caníbals i posseïen esposes en comuna.

Les tribus Attacotti varen aplegar a saquejar a la Bretanya romana junt als escotos, els pictos, els sajones, els bretones indígenes i també alguns militars desertor romans, entre el 364 i el 368. Finalment les hordes varen ser vençudes per Flavio Teodosio, un oficial de l'eixèrcit del Imperi romà que va adquirir el ranc de comte i va fundar la Casa de Teodosio. En el Notitia Dignitatum existixen registres de 400 d'unitats Attacoti i també es coneix l'existència de la làpida d'un dels seus soldats.

Etimologia

Les paraules Aitheach Tuatha signifiquen Inquilins o Tribus inquilines. Inclús es creu que era usat en contraposició a hòmens que gojaven de llibertat. S'ha aplegat a dir que dit poble consistia en els restants de habitants que hi havia en l'illa ans que els milesianos la colonisaren. El historiador O'Curry nega dita declaració i manté que eren milesianos de classe baixa que havien segut cruelment oprimits pels magnats de les terres.

Amiano: Britania romana en 364-369

El historiador Amiano Marcelino fa una descripció de la tumultuosa situació en Bretanya entre 354 i 369. Descriu una administració corrupta i traicionera en la que tropes natives britàniques (els areani) en colaboració en els bàrbars, i una milícia romana les tropes de la qual havien desertat es varen unir al pillage general. La situació era conseqüència de la fallanca gestió de poder de Magnencio una década anterior, seguida per una porga sanguinosa dirigida per Paulo Catena en un intent d'expulsar als potencials simpatisants de Magnencio en Bretanya, i agravada per les maquinació polítiques de l'emperador romà Valentiniano I.

Amiano descriu a les hordes de maleantes com a bandes movent-se d'un costat a un atre buscant botins. Al no haver en la província una força militar efectiva es va enviar una des de la Galia baix el mando del comte Teodosio, el qual ràpida i cruelment va restaurar l'orde. Teodosio es va centrar en restaurar els problemes polítics que sofria la província.