Anar al contingut

Depressió del Turán

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Depressió del Turán

La depressió del Turán, a voltes també cridada planura del Turán o, simplement, Turáni caguayuqui (en rus: Туранская низменность, Turanskaja nizmennosť); Plantilla:Lang-kk és una vasta depressió d'Àsia Central, banyada pels rius Amu Daria i Sir Daria.[1] El Amu Daria recorre en direcció surest-noroest a través d'estes terres baixes. Forma la major part del territori de Turkmenistan i comprén àrees significatives en Kazakhstan i Uzbekistan.

La depressió està ubicada a l'est del mar Caspio i el surest del mar d'Aral. És una de les més grans extensions d'arena del món. De mija, la regió rep menys de 381 mm de pluja per any. El desert de Karakum queda en la porció meridional de les terres baixes de Turán. Tres de les més grans ciutats en la depressió del Turán són: Donaşoguz en Turkmenistan, Nukus en Uzbekistan i Urgench, també en Uzbekistan. Akjagaýa, en Turkmenistan, aplega a 81 metros baix el nivell de la mar.[2][3][4][5]

Importància per a l'home

La Depressió de Turán, també coneguda com Conca de Turán o Planura Turania, és una característica geogràfica en Àsia Central. És una regió extensa i de baixa altitut que s'estén per parts de Kazakhstan, Turkmenistan i Uzbekistan.[6]

La Depressió de Turán es caracterisa per la seua baixa elevació i terreny pla, sent una característica geogràfica important en Àsia Central. Està vorejada pels monts Urals a l'oest i les montanyes Tien Shan i Pamir al surest. A lo llarc de l'història, la Depressió de Turán ha segut un corredor significatiu per a la migració humana i l'intercanvi cultural. Vàries tribus nómades, com els escitas, hunos i mongols, han travessat esta regió, influenciant l'història i la cultura d'Àsia Central i regions veïnes. La posició de la regió en l'encreuament de diferents civilisacions va facilitar el comerç i l'interacció cultural entre Orient i Occident. Ha segut testic del sorgiment i caiguda de varis imperis, inclós l'Imperi persa i varis kanatos turcs.[6]

La Depressió de Turán alberga numerosos llocs arqueològics que proporcionen informació sobre les antigues civilisacions que una volta varen habitar la regió. Estos inclouen assentaments de l'Edat de Bronze, aixina com restants de ciutats i llocs comercials de la Ruta de la Seda.[6]

A principis del XXI, la Depressió de Turán seguix sent important per a l'agricultura, especialment per les seues reserves de gas natural i petròleu trobades en la conca del mar Caspio i les àrees circumdants. Continua sent una regió d'interés geopolític pels seus recursos energètics i ubicació estratègica.

Arqueologia

La Depressió del Turán, alberga numerosos llocs arqueològics que proporcionen informació crucial sobre les antigues civilisacions que varen habitar la regió. Entre estos, es destaquen varis assentaments de l'Edat de Bronze i els vestigis d'importants ciutats i llocs comercials de la Ruta de la Seda. A continuació, es descriuen alguns dels principals llocs arqueològics descoberts en esta regió, que revelen el desenroll cultural, comercial i social de les antigues poblacions d'Àsia Central.

  • Arkaim (Kazakhstan i Rússia)

Un dels llocs més importants de l'Edat de Bronze en la Depressió del Turán és Arkaim, ubicat en el sur dels Urals, en la frontera entre Kazakhstan i Rússia.[7] Este assentament, que pertany a la cultura Andronovo, data d'al voltant del XVIII Arkaim ha segut descrit com una ciutat fortificada, dissenyada en un sistema de carrers circulares que es disponen en dos anells concèntrics. El lloc inclou restants de vivendes, temples i muralles, lo que sugerix que la comunitat que habitava en Arkaim tenia una estructura social complexa i una organisació política alvançada.

Els erudits han identificat l'estructura d'Arkaim com les ciutats construïdes «reproduint el model de l'univers» descrit en l'antiga lliteratura espiritual indoaria/iraní, els Vedas i l'Avesta.[8] L'estructura consta de tres anells concèntrics de murs i tres carrers radials, possiblement reflex de la ciutat del rei Yima descrita en el Rigveda.[9] Els murs dels fonaments i les vivendes del segon anell estan construïts segons lo que alguns investigadors han descrit com a patrons similars a una esvástica;[10] el mateix símbol es troba en varis artefactes del jaciment.[11]

S'han trobat artefactes relacionats en la metalúrgia del bronze, ceràmica decorada i objectes d'us quotidià, lo que proporciona informació sobre les habilitats artesanals dels habitants[7]. Arkaim és un clar eixemple de cóm les societats de l'Edat de Bronze en la Depressió del Turán eren capaços de crear assentaments urbans complexos i ben organisats.

  • Merv (Turkmenistan)

L'antiga ciutat de Merv, situada en l'actual Turkmenistan, va ser un dels grans centres urbans a lo llarc de la Ruta de la Seda. La seua importància va créixer a partir del IV i va alcançar el seu apogeu durant el periodo islàmic, encara que els seus orígens es remonten a molt abans.[12] Merv va estar conectada en les rutes comercials que travessaven Àsia Central, i la seua ubicació estratègica la va convertir en un important punt d'intercanvi entre les cultures de Pèrsia, China, Índia i el món mediterràneu.

A lo llarc de la seua història, Merv va ser capital de vàries polis. A principis del IX, Merv va ser la sèu del califa al-Ma'mun i la capital de tot l'Islàmic al-Ma'mun i capital de tot el califato islàmic.[13] Més tart va servir com a sèu dels governadors Tahirí de Jorasán.[14] En els sigles XI-XII, Merv va ser la capital del Gran Imperi Selyúcida i va seguir sent-ho fins a la caiguda definitiva d'este.[15] [16] Els selyúcidas establirien un poderós imperi que s'estendria fins al Mediterràneu, en Merv com a capital. En esta época, Merv es va convertir en un important centre de ciència islàmica i cultura islàmica, atraent i produint poetes, músics, meges, matemàtics i astrònoms de renom. El gran polímata persa Omar Khayyam Omar Khayyam, entre uns atres, va passar varis anys treballant en l'observatori de Merv. El geógrafo i viager persa al-Istakhri va escriure sobre Merv: «De tots els països del Iran, este poble destacava pel seu talent i educació». El geógrafo àrap Yaqut al-Hamawi va contar fins a 10 biblioteques jagantes en Merv, inclosa una dins d'una mesquita important que contenia 12.000 volums. [17]

Les excavacions en Merv han revelat una impressionant série de monuments arquitectònics, inclosos restants de muralles, portes fortificades, mesquitas, madrazas i mausoleus, que oferixen una visió de la magnitut i riquea de la ciutat[12]. Entre les troballes més destacades es troben frescs, ceràmica, monedes i utensilis de lux, que atesten la vitalitat del comerç i les interaccions culturals que varen tindre lloc en la ciutat a lo llarc dels sigles.

Merv en 1913.
  • Afrasiab (Samarcanda, Uzbekistan)

El lloc d'Afrasiab, situat prop de l'actual Samarcanda, és un atre de les troballes més rellevants en la Depressió del Turán. Afrasiab va ser una ciutat que va florir entre els sigles VI a. C. i VII d. C. i va eixercitar un paper clau en la Ruta de la Seda, actuant com un centre comercial i cultural en la regió.[18] Durant les excavacions, s'han descobert magnífiques fresca que mostren escenes de la vida quotidiana, figures mitològiques i representacions de les interaccions entre diverses cultures, com la persa, la grega i l'índia. També s'han trobat fragments de ceràmica, monedes i objectes de lux que evidencien l'importància d'Afrasiab com un punt de trobada de diferents civilisacions[18]. La ciutat va ser, en el seu moment, una de les principals en Àsia Central i va anar especialment coneguda per la seua influència durant el periodo sasánida i més vesprada baix el domini islàmic.

  • Bujará (Uzbekistan)

La ciutat de Bujará, un atre lloc fonamental en la Ruta de la Seda, ha segut un cresol de cultures des de l'antiguetat. Encara que és més coneguda pel seu auge durant l'época islàmica, Bujará té un llegat molt més antic, que es remonta a l'Edat de Bronze. Durant el periodo de la Ruta de la Seda, Bujará es va destacar com un centre d'intercanvi comercial i cultural entre el món islàmic, Índia, China i l'Imperi romà.[19] Els restants d'esta antiga ciutat inclouen estructures arquitectòniques significatives, com madrazas, mesquites i caravansarays, que són testics del floriment de la ciutat com un lloc clau per a les caravanes comercials. Les troballes arqueològiques en Bujará inclouen ceràmica, textils, ferramentes i artefactes de lux que indiquen un alt nivell de sofisticació i una pròspera economia basada en el comerç de bens com a seda, espècies i metals preciosos.[19]

  • Chach (Tashkent, Uzbekistan)

El lloc de Chach, situat en l'actual Taskent, va anar un atre important assentament en la Depressió del Turán, especialment rellevant durant l'era de la Ruta de la Seda.[20] Este lloc mostra una continuïtat d'ocupació des de l'Edat de Bronze fins a l'Edat Mija, lo que subralla l'importància de la regió com a punt de trànsit comercial. Les excavacions en Chach han revelat una varietat d'artefactes, inclosos fragments de ceràmica, monedes i objectes de metal, que indiquen que la ciutat estava conectada en les principals rutes comercials d'Àsia Central.

Clima

El clima de la part septentrional de la conca del Turán de Kazakhstan és molt continental. L'hivern és fret i gelat, la capa de neu és constant i la seua gruixa és de 15-25 cm. Són freqüents els vents forts. La seua mija anual és de 5,5 - 6,5 m/s. La precipitació mija anual és de 150-300 mm.

La temperatura de l'aire en giner és de -17°С, en juliol -24°С. El clima del sur de la planura és continental. L'hivern ací és prou càlit. La gruixa de la capa de neu. 10-15 cm, en l'extrem sur no hi ha mant de neu permanent. La temperatura de l'aire en giner és de -5 a -11 °C, els mesos d'estiu són molt calorosos i secs. La temperatura mija anual de l'aire en juliol és de 26-29°С. En estiu, la superfície de l'arena es calfa fins a 80 °C. Cantitat mija anual de precipitacions. Entre 70 i 180 mm.

En esta part meridional i suroccidental de la planura (regió del Syr Darya i regió occidental de la cresta de Karatauthe) les precipitacions en primavera i autumne creen condicions favorables per al creiximent de les plantes efímeres i efemérides. En canvi, en la partix nort i noreste, pel contrari, les precipitacions són menors en primavera i majors en estiu, aixina com el ajenjo, el mangle, etc., adequats per al creiximent de les famílies de cereals. La temperatura total de l'aire per damunt dels 10 °C en la zona nort és de 32-37 °C, mentres que en les zones desérticas del sur alcança 46 °C. La cantitat d'evaporament de la superfície de l'aigua aumenta de nort a sur (de 800 a 2000 mm). Ya que la major part de la conca del Turán es troba en el cinturó desértico i en el desert, la major part de la coberta del sol està formada per sols grisos, grisos salinos, grisos pàlits i grisos arenencs. Només el sol de l'extrem nort és marró, marró pàlit. En les parts rocoses de les regions desérticas es troben yermos i oasis.

Llímits

  • en el nort - replanell de Turgai
  • en el noreste - chicotets tossals kazakhs
  • en l'est, separat dels deserts de la conca Balk#- Alakol per l'elevada vora oriental del desert de Betpak-Dona-la i les montanyes Chu-Ili
  • en el surest: les montanyes Tien Shan i Pamir-Alai
  • en el sur: Kopetdag i les estribaciones de Paropamiz
  • en l'oest, la costa oriental del Mar Caspio
  • en el noroest: estribaciones jóvens i el peu oriental de Mugodzhar

Geografia

En el Plioceno i el Pleistoceno, el territori de les modernes terres baixes de Turanian era el fondo de l'enorme mar de Turanian, que en certs periodos va estar conectat en les mars de Siberia Occidental, Negre i Severodvinsk. La divisió de la mar de Turan en les modernes mars Caspio i Aral va ocórrer haceunos 2000 a 3000 anys.

En la planura de Turan no hi ha rius que fluïxquen permanentment, els rius que partixen de les montanyes (Amu Darya, Syrdaryo, Zarafshan, Ili, Chu, Murgob, Tajan, etc.) apleguen a la planura. Hi ha llac tectònics, antropogénicos (Arol, Balk#, Sarikamish, Aydarkol, Dengizkol, etc.). La planura de Turan és rica en aigües subterrànees, pero la major part és salina. En la base de la placa de Turan i en alguns massiços d'arena hi havia aigua dolça subterrànea. En els rius que discorren pel seu territori es varen construir embassaments (Tuyamoin, Tajan, Sariyoz, Hovuzkhan, Yolotan) i canals ( Karakum, Amu-Bujará, etc.).

Els sols terrenys de color marró grisáceo, grisos, arenencs, àrits, de praderia, salats, de regadiu agrícola. La majoria són salats i poc rics en humus. La Planura de Turan posseïx diversos recursos naturals (minerals, forraje per al ganado, terra). Els minerals inclouen petròleu, gas, or, fosforita i materials de construcció.

Flora i fauna

La coberta vegetal és escassa, l'ajenjo, el shora, el juzgun, l'acacia arenenca, l'efímera i atres plantes cultivades comunes es cultiven en oasis adaptats a la composició del substrat en condicions de sequia.

El món animal és divers, animals adaptats a viure en condicions àrides. S'han creat vàries reserves naturals (Amudaryo, Badaytokai, Bokhiz, Borsakelmas, Hasankoli, Repetek, Ustyurt, Kyzylkum, Kaplonqir).

El bosc de Saxaul (Haloxylon persicum i Haloxylon ammodendron(syn. H. aphyllum)) és un dels ecosistemas més característics i significatius de les fredor desertes hivernals de Turán. Estes dos úniques espècies del gènero Haloxylon, endèmic d'Àsia Central, formen una vegetació leñosa a gran escala en zones arenenques, en tota la regió turaniana, des de Turkmenistan, Uzbekistan fins a Kazakhstan. Segons Rachkovskaya (2003), l'àrea de distribució natural d'abdós espècies és d'uns 500.000 km². El bosc de Saxaul és l'eixemple més significatiu de seqüestre i almagasenament de carbono en ecosistemes desérticos.

Referències

  1. ↑ "Turán", vol 19 de la Gran Enciclopèdia Ilustrada, Edicions Danae, S. A. ISBN 84-7505-292-4.
  2. ↑ (1980) Natural Wonders of the World, United States of America: Reader's Digest Association, Inc, pp. 199. ISBN 0-89577-087-3.
  3. ↑ «Karakum Desert | Map & Facts | Britannica» (en en).
  4. ↑ «Aral Siga». International Fund on the Aral Siga (2000).
  5. ↑ «World of Change: Shrinking Aral Siga». National Aeronautics and Space Administration.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Golden, Peter B. "The World of the Turkic Nomads: Ancient and Medieval Nomadic Cultures in Eurasia." Taylor & Francis, 2018.
  7. ↑ 7,0 7,1 Olga Zvelebil. Arkaim: An Early Bronze Age Settlement in the Southern Ural Mountains (2006) Cambridge University Press 250 pag. ISBN: 978-0521851624
  8. ↑ Shnirelman, 1998, p. 35.
  9. ↑ Jones-Bley y Zdanovich, 2002, p. 45.
  10. ↑ Jones-Bley y Zdanovich, 2002, p. 163.
  11. ↑ Jones-Bley y Zdanovich, 2002, p. 324.
  12. ↑ 12,0 12,1 David H. French. Merv: A Historical Guide (2007) Oxford University Press 310 pag. ISBN: 978-0199245687
  13. ↑ «Al-Maʾmūn, califa abbasí». «Al-Maʾmūn, convertit en califa de tot l'imperi ʿAbbāsid, va decidir seguir residint en Merv, assistit pel seu fidel visir iraní al-Faḍl.»
  14. ↑ Herrmann, 1999, p. 33.
  15. ↑ L'Ilustració perduda. Central Àsia's Golden Age from the Arab Conquest to Tamerlane, Princeton University Press, p. 425. «La capital de Sanjar en Merv no era l'antic centre entorn al ErkKala sino un ...»
  16. ↑ 3000 anys de creiximent urbà, Elsevier Science, p. 232. «D'ahí menys de 125 000 i provablement menys de 100 000-ya que Merv va créixer molt ràpit com a capital selyúcida»
  17. ↑ «Lost cities #5: how the magnificent city of Merv was razed – and never recovered».
  18. ↑ 18,0 18,1 Igor M. Diakonoff. The History of the Ancient Civilizations of Central Àsia: Volume 1, The Bronze and Iron Ages (1993) Cambridge University Press 350 pag. ISBN: 978-0521422075
  19. ↑ 19,0 19,1 Richard Nelson Frye. The Heritage of Pèrsia (1963) Mazda Publishers 250 pag. ISBN: 978-1568590497
  20. ↑ Bruce P. D. D. O’Toole. The Archaeology of Chach: Tashkent and the Surrounding Regions (2011) Central Asian Archaeological Review 180 pag, ISBN: 978-0992256710


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Depressió_del_Turán&oldid=1506978»