Cultura afroboliviana
La cultura afroboliviana comprén les diverses manifestacions i aportes culturals dels bolivians descendents d'africans, entre ells la dansa, la música, la gastronomia i les tradicions i costums. Les seues raïls es remonten als pobles africans que varen ser duts durant l'época colonial i varen conseguir preservar i transmetre les seues tradicions, essència i valors.[1][2][3]
Gastronomia
[editar | editar còdic]Els africans que varen aplegar al continent americà varen contribuir en una valiosa herència culinària, aportant coneiximents, aderezos i adop que varen enriquir la preparació de diversos plats.[1]
Des de l'época colonial, l'estructura social del país impedia que les persones afrodescendientes tingueren accés a la carn i a atres aliments de calitat. Davant esta llimitació, aprofitaven les vísceres i atres restants, en els quals varen desenrollar ingenioses receptes, guanyant-se el reconeiximent com a excelents cuiners, lo que a la seua volta els garantisava un millor tracte.[1]
Begudes tradicionals
[editar | editar còdic]Les begudes típiques del poble afroboliviano constituïxen una part fonamental de la seua tradició culinària. Entre elles destaca el guarapo, una beguda ancestral que apareix mencionada en escrits d'el XIX i el seu procés d'elaboració ha permaneixcut a través dels anys. S'elabora a partir del suc fermentat de la canya de sucre, obtingut tradicionalment dels residus del suc de canya. Existixen dos varietats principals: el guarapo dolç (no macerado) i el achichado (macerado). Utilisant una ferramenta coneguda com chucana o un embut artesanal fabricat en pals i fulls de banana que posseïx un filtre en la seua part més prima i permet la destilació del suc de canya mesclat en aigua i diverses espècies. Una volta completada la destilació, el líquit s'aboca en tinajas d'argila per a la seua fermentació, la qual dura aproximadament tres dies.[1]
Atres begudes rellevants complementen l'oferta tradicional afroboliviana. El yungueño, per eixemple, es prepara combinant cítrics, canya de sucre i alcohol. Aixina mateix, el tomba negre s'elabora principalment en canya de sucre i alcohol, mentres que el culipi és una mescla més senzilla d'alcohol en aigua natural. Ademés d'estes begudes alcohòliques i fermentades, la tradició inclou opcions com l'infusió de sultana, el café destilat i el chocolate calent, que també formen part integral de la cultura gastronòmica afroboliviana.[1][4]
Menjars tradicionals
[editar | editar còdic]La gastronomia tradicional comprén diversos menjars. Entre estes preparacions destaca el mondongo, un plat elaborat per a ocasions especials, que consistix en carn de porc cuita en ají colorat i acompanyada en malnom de dacsa blanc. Este plat seria reconegut per tindre un orige afroboliviano, ya que investigacions sugerixen que el terme mondongo prové del grup ètnic africà Kimbundu (o Kumbundu), a on significa "adefesio" o "adorn ridícul". Històricament, durant l'época de l'esclavización, els africans varen associar esta paraula a la cuina, ya que se'ls proporcionaven vísceres o desperdicis per a la seua alimentació. A pesar de la falta de proves documentals definitives, el poble afroboliviano reconeix les raïls afrodescendientes del mondongo i d'atres plats.[1][4]
Existixen atres plats distintiu que constituïxen la tradició culinària. La patasca és un caldo reconfortant que es prepara utilisant cap de porc trossejada, la qual se servix en ceba verda i malnom. l'anticucho s'elabora en cors de res cuinats a la brasa, servits tradicionalment en papa i salsa de maní. Un atre plat popular és el chicharrón de porc, que consistix en carn de porc sazonada en diferents espècies, i s'acompanya en papes, malnom blanc i, ocasionalment, banana cuit. També es mencionen l'ají de racacha - que inclou racacha sancochada i especiada, servida en arròs blanc, chulla de porc i banana - i la sopa d'ispi, un caldo que du arròs i peix sec.[1]
Estes preparacions es realisen freqüentment en forns de fanc i foguers per a ocasions festives o quan es rep una visita. Entre els acompanyament es troba el puti de banana, que pot ser verda o madur, cuit en aigua i considerat un complement ideal per a diversos plats. Atres menjars inclouen el caldo de chalona, una sopa reconstituent feta en charque d'ovella i arròs; el pa’pi de pejerrey, que és peixcat cuit i secat sobre pedra; els fregits de sardina, que són sardines reboçades en ou i servides en yuca i arròs blanc i les empanades de formage. Per a completar els menjars, s'utilisa la llajua, una salsa tradicional d'ají mòlt en tomata. [1][4]
Vestimenta
[editar | editar còdic]La vestimenta actual dels afrobolivianos ha perdut gran part de les seues traces africanes pel procés de dominació i al contacte prolongat en la població aimara. Les dònes majors de les comunitats rurals encara conserven elements tradicionals, fusionant influències andinas i espanyoles. Usen polleras llargues, bruses de mànega llarga, mantes, capells de bombín, sabates de charol o comprens de goma. Els hòmens, per la seua banda, visten camises de mànega llarga, pantalons, pañoleta, capells i comprens. Les generacions jóvens, en canvi, han adoptat la moda occidental, influenciades per la seua estreta relació en la vida urbana i la classe mija. [1]
Trenes
[editar | editar còdic]Les dònes afrobolivianas s'han destacat com a verdaderes artistes del pentinat, una pràctica que en gran mida té les seues raïls africanes.[5]
L'art estètic de les trenes, predominantment usat per les dònes majors es caracterisa per presentar trenes subjectades en fils blancs. En les agrupacions de saya pot observar-se que les dònes majors solen dur trenes tradicionals, mentres que les més jóvens opten per trenes o seques d'estil africà, unes més primes i de trenat regular.[5]
El pentinat femení, especialment en events culturals, era cuidadosadament elaborat, reflectint una concepció autèntica de bellea que destacava el valor de l'identitat afroboliviana.[5]
Comprens
[editar | editar còdic]En un principi, la saya es ballava descalça. No obstant, en el temps i per l'influència aimara, es va incorporar l'us de les comprens. Este canvi reflectix les relacions interculturals constants en la regió yungueña, a on els afrobolivianos varen adoptar elements culturals d'atres pobles.[5]
Ponchos i pañoletas
[editar | editar còdic]Els ponchos, adoptats dels aimaras, varen ser incorporats pels afrodescendientes pels intercanvis comercials i la participació conjunta en danses i activitats culturals.
Les pañoletas blanques són un element tradicional que es remonta a l'época colonial. De la mateixa manera que en la cueca, les dònes les utilisaven durant el ball, mentres que els hòmens s'encarregaven d'interpretar la saya.[5]
Faixes
[editar | editar còdic]S'utilisa la faixa tipo aguayo, d'aproximadament huit centímetros d'ample i un metro de llarc, en flocs en els extrems. Esta faixa complix una doble funció: subjecta el pantaló i servix com a adorn pels seus colors cridaners.[5]
Els afrobolivianos preferixen faixes en fondo roig, acompanyades de tons blancs, blaus, negres i ploms. De la mateixa manera que els ponchos, estes faixes s'obtenien dels aimaras per mig de compra o intercanvi comercial. Antigament predominaven les faixes merinas, considerades de millor calitat, elaborades en llana de camélidos i ovins.[5]
Camisa, pollera i aguayo
[editar | editar còdic]Es confeccionaven dos tipos de camises, una per al matrimoni i una atra per a l'us diari. Les teles més comunes eren tocuyo torçut, bramante i franela, generalment en color blanc. La camisa duya brodats en el pit, coll i mànegues en encaix.[6]
La pollera, depenent de l'ocasió, es confeccionava en bayeta o gavardina (una tela lluenta actualment coneguda com a pell de llop), adornada en piquillos de tres colors.
l'aguayo és una penyora teixida en diversos colors que les dònes utilisaven per a carregar als seus bebés.[6][7][2]
Vestimenta de la saya
[editar | editar còdic]Sobre els trages de ball, les robes afrobolivianas es caracterisen pel seu color blanc, decorades en cintes multicolors. En el passat el ball de la saya es realisava en roba d'us diari. Els sayeros ballaven en les penyores que tenien a mà, confeccionades generalment de manera artesanal en tocuyo i bayeta, els colors de la qual mostraven l'estat civil de la persona, i tant hòmens com a dònes usaven bruses, mantes i faldellines amples.[1]
La bayeta era una tela asprosa de color blanc utilisada originalment per a empaques de sucre o arròs. En el temps, algunes dònes teñir la bayeta en colors com a crema, rosat, blau o vert. Antigament, la vestimenta no era uniforme, ya que cada persona es vestia en lo que tenia al seu alcanç.[1]
Quan els afrodescendientes que habitaven en la Vila Imperial de Potosí varen ser traslladats a regions més càlides, varen substituir estos materials per teles de cotó, encara que varen mantindre influències espanyoles i indígenes en el disseny.
Actualment en la pràctica de la saya afroboliviana, es té un trage propi que simbolisa l'identitat del Poble Afroboliviano i els seus colors posseïxen un profunt simbolisme. El roig representa l'esperit alegre, el bon cor, el corage i la valentia, aixina com la sanc derramada pels seus antepassats; el vert, simbolisa el paisage dels Yungas; el groc representa la força i la resistència i el blanc, que és el color predominant en els trages, simbolisa la purea i el valor de l'home i la dòna afrobolivianos.[1][7]
En algunes comunitats encara es conserven particularitats pròpies de la vestimenta ancestral. No obstant, l'influència de la població mestiza i aimara ha fet que les penyores actuals —bruses, camises, polleras i pantalons— no seguixquen un disseny específic pero seguixca com un símbol diferenciador de la seua identitat regional.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 «El Poble Afroboliviano, Història, Cultura i Economia». Consultat el 2025-09-29.
- ↑ 2,0 2,1 «Afrobolivianos».
- ↑ «Cadenes trencades, llegat viu».
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «[2. https://www.funproeibandes.org/wp-content/uploads/2024/07/Afrobolivianos-popular.pdf Història, cultura i economia del poble afroboliviano]». Consultat el 2025-10-01.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 «LA SAYA AFROBOLIVIANA: UN ESPAI COMUNITARI AFROCENTRICO I INTERCULTURAL D'ENSENYANÇA I APRENENTAGE CONEIXENT “DES DE CASA ADINS I CASA FÒRA” NOSTRA HISTORIOGRAFIA I SABERS ANCESTRALS». Consultat el 2025-09-29.
- ↑ 6,0 6,1 «Eyus parla aixina». Consultat el 2025-09-29.
- ↑ 7,0 7,1 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura afroboliviana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.