Anar al contingut

Cultius modificats genèticament

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sense data
U o més enciclopedistes estan treballant actualment en estendre est artícul.
És possible que, a causa d'això, n'hi hagen faltes de contingut o deficiències de format. Per favor, ans de realisar correccions majors o reescritures, contacta en ells en la seua pàgina d'usuari o en la pàgina de discussió de l'artícul per a poder coordinar la redacció.
No s'ha inclòs la data. Instruccions de la plantilla.


Els cultius modificats genèticament (cultius transgènics o cultius GM) són plantes utilisades en l'agricultura que el seu ADN ha segut modificat per mig d'ingenieria genètica. Els genomes de les plantes poden modificar-se per mig de métodos físics o utilisant Agrobacterium per a l'introducció de seqüències estajades en vectores binaris de ADN-T. En la majoria dels casos, l'objectiu és introduir en la planta un nou caràcter que no es presenta de forma natural en l'espècie. En cultius alimentaris, alguns eixemples inclouen la resistència a certes plagues, malalties i condicions ambientals, la reducció de la deterioració, la resistència a tractaments químics (per eixemple, a un herbicida) o la millora del perfil nutricional del cultiu. En cultius no alimentaris, alguns eixemples inclouen arbres transgènics per a silvicultura, la producció de fàrmacs, biocombustibles i atres bens d'utilitat industrial, aixina com per a biorremediació.[1]

Els agricultors han adoptat àmpliament la tecnologia GM. La superfície cultivada va aumentar d'1.7 millons d'hectàrees en 1996 a 185.1 millons d'hectàrees en 2016, lo que representa aproximadament el 12% de les terres cultivables mundials. A partir de 2016, els caràcters dels principals cultius (soja, dacsa, canola i cotó) consistixen en tolerància a herbicida (95.9 millons d'hectàrees), resistència a insectes (25.2 millons d'hectàrees) o abdós (58.5 millons d'hectàrees). En 2015, 53.6 millons d'hectàrees de dacsa transgènica estaven baix cultiu (casi 1/3 de la collita de dacsa). La dacsa transgènica va superar als seus predecessors: el rendiment va ser entre un 5.6 i un 24.5 % major en menys micotoxines (−28.8 %), fumonisina (−30.6 %) i tricoteceno (−36.5 %). Els organismes no objectiu no es varen vore afectats, llevat per poblacions més baixes d'algunes avespes parasitoides per la disminució de les poblacions del seu hoste plaga, el barrenador europeu de la dacsa; el barrenador europeu de la dacsa és un objectiu de la dacsa Bt actiu contra lepidòpters. Els paràmetros biogeoquímics, —com el contingut de lignina—, no varen variar, mentres que la descomposició de la biomassa va ser major.[2]

Un metaanálisis de 2014 va concloure que l'adopció de tecnologia transgènica havia reduït l'us de plaguicidas químics en un 37%, aumentat el rendiment dels cultius en un 22% i incrementat els guanys dels agricultors en un 68%. Esta reducció en l'us de plaguicidas ha segut beneficiosa des del punt de vista ecològic, pero els beneficis poden vore's disminuïts per l'us excessiu.[3] Els guanys en el rendiment i les reduccions en l'us de plaguicidas són majors en els cultius resistents a insectes que en els tolerants a herbicida.[4] L'increment en el rendiment i els guanys són majors en els països en desenroll que en els països desenrollats. Les intoxicacions per plaguicidas es varen reduir entre 2.4 i 9 millons de casos per any sol en l'Índia.[5] Un estudi de 2011 sobre la relació entre l'adopció del cotó Bt i els suïcidis d'agricultors en l'Índia, —per la seua incapacitat per a pagar préstams, en la seua majoria contrets en propietaris privats i bancs— va concloure que «les senyes disponibles no mostren evidència d'un resorgiment dels suïcidis d'agricultors» i que «la tecnologia del cotó Bt ha segut molt efectiva en general en l'Índia».[6] Durant el periodo d'introducció del cotó Bt en l'Índia, els suïcidis d'agricultors varen disminuir un 25%.[5]

Existix consens científic de que els aliments actualment disponibles derivats de cultius transgènics no representen un major risc per a la salut humana que els aliments convencionals, pero que cada aliment transgènic deu ser evaluat individualment abans de la seua introducció.[7][8][9][10][11][12][13][14][15][16] No obstant, és molt manco provable que el públic en general, en comparació als científics, perceba els aliments transgènics com a segurs. L'estatus llegal i regulatorio dels aliments transgènics varia segons el país, ya que algunes nacions els prohibixen o restringixen, i unes atres els permeten en diferents graus de regulació.[17][18][19][20]

Cap a 2026, han rebut aprovació regulatoria en un o més països 642 desenrolls d'ingenieria genètica, que involucren 42 caràcters diferents en 32 cultius o plantes.[21]

Història

AP

A partir de la domesticació, els humans han influït directament en la composició genètica de les plantes per a aumentar el seu valor com a cultiu. La primera evidència de domesticació de plantes prové del blat farro i el blat escanda trobats en llogarets del Neolític precerámico A en el suroest d'Àsia, datades entre 10500 i 10100 a.C.[22] El Creixent Fèrtil d'Àsia occidental, Egipte i Índia varen ser llocs a on es varen realisar les primeres sembres i collites planificades de plantes que prèviament s'havien recolectat en estat selvat. El desenroll independent de l'agricultura va tindre lloc en el nort i el sur de China, el Sahel africà, Nova Guinea i vàries regions d'Amèrica.[23] Els huit cultius fundadors del Neolític varen aparéixer al voltant del 7000 a.C. [24] Els mejoradores de cultius tradicionals han introduït germoplasma foràneu en els cultius per mig de la creació de nous creus. Un gra de cereal híbrit es va crear en 1875 per mig del creuament de blat i centeno. Des de llavors, s'han introduït d'eixa manera caràcters com a gens de nanisme i resistència a la roya.[25] El cultiu de teixits vegetals i les mutacions delliberades han permés als humans alterar la composició dels genomes de les plantes.[26][27]

Els alvanços moderns han permés alterar de forma més directa la genètica de les plantes. En 1970, el laboratori d'Hamilton O. Smith va descobrir enzimes de restricció que permetien tallar el ADN en llocs específics, lo que va possibilitar als científics aïllar gens del genoma d'un organisme.[28] Les ADN ligases que unixen el ADN trencat s'havien descobert anteriorment en 1967,[29] i en combinar abdós tecnologies, va ser possible "tallar i pegar" seqüències de ADN i crear ADN recombinante. Els plásmidos, descoberts en 1952,[30] es varen convertir en ferramentes importants per a transferir informació entre cèlules i replicar seqüències de ADN. En 1907 es va descobrir una bactèria que causava tumors en les plantes, Agrobacterium tumefaciens, i a principis de la década de 1970 es va descobrir que l'agent inductor de tumors era un plásmido de ADN cridat «plásmido Tu».[31] En eliminar els gens del plásmido que causaven el tumor i afegir nous gens, els investigadors varen poder infectar plantes en A. tumefaciens i permetre que les bactèries insertaren la seqüència de ADN elegida en els genomes de les plantes.[32] Com no totes les cèlules vegetals eren susceptibles a l'infecció per A. tumefaciens, es varen desenrollar atres métodos, com l'electroporación, la microinyección,[33] i el bombardeig de partícules en un canó de gens (inventat en 1987).[34][35] En la década de 1980 es varen desenrollar tècniques per a reintroducir cloroplastos aïllats en una cèlula vegetal a la que se li havia eliminat la paret celular. En l'introducció del canó de gens en 1987, va ser possible integrar gens estranys en un cloroplasto.[36] La transformació genètica s'ha tornat molt eficient en alguns organismes modele. En 2008 es varen produir llavors genèticament modificades en Arabidopsis thaliana sumergint les flors en una solució de Agrobacterium.[37] En 2013, CRISPR es va utilisar per primera volta per a dirigir la modificació de genomes de plantes.[38]

La primera planta cultivada modificada genèticament va ser el tabac, reportada en 1983.[39] Es va desenrollar creant un gen quimérico que unia un gen de resistència a antibiòtics al plásmido T1 de Agrobacterium. El tabac es va infectar en Agrobacterium transformat en este plásmido, lo que va resultar en l'inserció del gen quimérico en la planta. Per mig de tècniques de cultiu de teixits, es va seleccionar una sola cèlula de tabac que contenia el gen i es va cultivar una nova planta a partir d'ella.[40] Els primers ensajos de camp de plantes modificades genèticament es varen portar a terme en França i Estats Units en 1986; es varen modificar plantes de tabac per a que foren resistents als herbicida.[41] En 1987, Plant Genetic Systems, fundada per Marc Van Montagu i Jeff Schell, va ser la primera empresa en obtindre plantes genèticament resistents a insectes per mig de l'incorporació de gens que produïen proteïnes insecticida de Bacillus thuringiensis (Bt) en el tabac.[42] La República Popular China va ser el primer país en comercialisar plantes transgèniques, introduint un tabac resistent a virus en 1992.[43] En 1994, l'empresa Calgene (adquirida per Monsanto en 1997) va obtindre l'aprovació per a comercialisar la tomata Flavr Savr, una tomata modificada genèticament per a tindre una vida útil més prolongada.[44] També en 1994, l'Unió Europea va aprovar el tabac modificat genèticament per a ser resistent al herbicida bromoxinil, convertint-se aixina en el primer cultiu genèticament modificat comercialisat en Europa.[45] En 1995, la creïlla Bt "NewLeaf" de Monsanto va ser aprovada per l'Agència de Protecció Ambiental (EPA), despuix d'haver segut aprovada per la FDA, convertint-se en el primer cultiu productor de pesticidas aprovat en Estats Units.[46] En 1996, s'havien otorgat un total de 35 aprovació per a la producció comercial de 8 cultius transgènics i un cultiu de flors (clavellinera), en 8 característiques diferents en 6 països més la UE.[41] Per a 2010, 29 països havien implantat cultius genèticament modificats i atres 31 països havien otorgat l'aprovació regulatoria per a l'importació de cultius transgènics.[47]

La varietat de banano transgènic QCAV-4 va ser aprovada per Austràlia i Nova Zelanda en 2024. Este banano és resistent a la malaltia de Panamà, que és fatal per al banano Cavendish, la varietat dominant.[48]

Métodos

AP

Plantes (Solanum chacoense) sent transformades usant agrobacterium.

Els cultius modificats genèticament incorporen o eliminen gens per mig de tècniques d'ingenieria genètica,[49] que originalment incloïen pistoles gèniques, electroporación, microinyección i Agrobacterium. Més recentment, CRISPR i TALEN varen oferir tècniques molt més precises i pràctiques.

Les pistoles gèniques (tècnica també coneguda com "biobalística") dirigixen partícules o radiacions d'alta energia contra gens específics en les cèlules vegetals. És el método més comú. El ADN s'unix a diminutes partícules d'or o tungsteno que posteriorment s'injecten en el teixit vegetal o en cèlules vegetals individuals a alta pressió. Les partícules penetren tant la paret celular com les membranes. El ADN se separa del metal i s'integra en el ADN vegetal dins del núcleu. Este método s'ha aplicat en èxit en molts cultius, especialment en monocotiledóneas com el blat o la dacsa, per als quals la transformació per mig de Agrobacterium tumefaciens ha tingut menys èxit.[50] La principal desventaja d'este procediment és que pot causar danys greus al teixit celular.

La transformació mediada per Agrobacterium tumefaciens és una atra tècnica comuna. Les agrobacterias són paràsits naturals de les plantes.[51] La seua capacitat natural per a transferir gens proporciona un atre método d'ingenieria genètica. Per a crear un entorn adequat, estes agrobacterias inserten els seus gens en les plantes hospedantes, lo que resulta en una proliferació de cèlules vegetals modificades conegudes com "agallas" o "tumors del coll", que creixen en la zona a on s'unixen la raïl i el talle, prop del nivell del sol. L'informació genètica per al creiximent del tumor està codificada en un fragment de ADN circular i mòvil (plásmido). Quan Agrobacterium infecta una planta, transferix este ADN-T a un lloc aleatori en el genoma de la planta. Quan s'utilisa en ingenieria genètica, el ADN-T bacterià s'extrau del plásmido bacterià i es reemplaça en el gen estrany desijat. La bactèria actua com a vector, lo que permet el transport de gens estranys a les plantes. Este método funciona especialment be per a plantes dicotiledóneas com la papa, la tomata i el tabac. L'infecció per agrobacterias és menys exitosa en cultius com el blat i la dacsa.

l'electroporación s'utilisa quan el teixit vegetal carix de parets celulars. En esta tècnica, es creen temporalment chicotets poros en les cèlules vegetals per mig de polsos elèctrics, i posteriorment s'introduïx ADN a través d'estos poros.[52]

La microinyección s'utilisa per a introduir ADN directament en el núcleu celular.[52]

Els científics de plantes, respalats pels resultats dels anàlisis moderns i exhaustius de la composició dels cultius, senyalen que els cultius modificats per mig de tècniques de transgénesis tenen menys provabilitats de sofrir canvis no desijats en comparació als cultius obtinguts per métodos de millorament convencionals.[53][54]

En investigació, el tabac i Arabidopsis thaliana són les plantes que es modifiquen en major freqüència, pels seus métodos de transformació ben desenrollats, la seua fàcil propagació i els seus genomes ben estudiats.[55][56] Servixen com a organismes modele per a atres espècies vegetals.

L'introducció de nous gens en les plantes requerix un promotor específic per a la zona a on s'expressarà el gen. Per eixemple, per a expressar un gen sol en els grans d'arròs i no en els fulls, s'utilisa un promotor específic del endospermo. Els codones del gen deuen optimisar-se per a l'organisme pel biaix en l'us de codones.

Referències

  1. ↑ «ISAAA 2013 Annual Report» (en en). ISAAA Brief 46-2013. «Executive Summary, Global Status of Commercialized Biotech/GM Crops [Resum eixecutiu: Situació mundial dels cultius biotecnológicos/transgènics comercialisats]»
  2. ↑ “Impact of genetically engineered maize on agronomic, environmental and toxicological traits: a meta-analysis of 21 years of field data” (en) . Scientific Reports 8 (1 - art. 3113). doi:10.1038/s41598-018-21284-2. PMID 29449686. Bibcode: 2018NatSR...8.3113P. “"The introduction of an EU directive to shift GM approvals from the EU commission to the member states was immediately accepted by 19 of the 28 members who opted to ban GM crops in their countries." [L'introducció d'una directiva de la UE per a transferir l'aprovació de cultius transgènics de la Comissió Europea als Estats membres va ser acceptada de colp i repent per 19 dels 28 membres que varen optar per prohibir els cultius transgènics en els seus països.]”
  3. ↑ Andrew Pollack. «Study Says Overuse Threatens Gains From Modified Crops» (en en). The New York Claves.
  4. ↑ “Genetically engineered crops and pesticide use in U.S. maize and soybeans” . Science Advances 2 (8 - art. i1600850). doi:10.1126/sciadv.1600850. PMID 27652335. Bibcode: 2016SciA....2E0850P.
  5. ↑ 5,0 5,1 “The human health benefits from GM crops” . Plant Biotechnology Journal 18 (4): 887–888. doi:10.1111/pbi.13261. PMID 31544299.
  6. ↑ “Bt Cotton and Farmer Suïcides in Índia: An Evidence-based Assessment” (2011). Journal of Development Studies 47 (2): 316–337. doi:10.1080/00220388.2010.492863. PMID 21506303.
  7. ↑ FAO, 2004. State of Food and Agriculture 2003–2004. Agricultural Biotechnology: Meeting the Needs of the Poor. Food and Agriculture Organization of the United Nations, Rome. "Currently available transgenic crops and foods derived from them have been judged safe to eat and the methods used to test their safety have been deemed appropriate. These conclusions represent the consensus of the scientific evidence surveyed by the ICSU (2003) and they llaure consistent with the views of the World Health Organization (WHO, 2002). These foods have been assessed for increased risks to human health by several national regulatory authorities (inter alia, Argentina, Brazil, Canada, China, the United Kingdom and the United States) using their national food safety procedures (ICSU). To dona't no verifiable untoward toxic or nutritionally deleterious effects resulting from the consumption of foods derived from genetically modified crops have been discovered anywhere in the world (GM Science Review Panel). Many millions of people have consumed foods derived from GM plants - mainly maize, soybean and oilseed rape - without any observed adverse effects (ICSU)." [Actualment, els cultius transgènics disponibles i els aliments derivats d'ells es consideren segurs per al consum, i els métodos utilisats per a evaluar la seua seguritat es consideren apropiats. Estes conclusions representen el consens de l'evidència científica analisada per el ICSU (2003) i són consistents en l'opinió de l'Organisació Mundial de la Salut (OMS, 2002). Diverses autoritats reguladores nacionals (entre unes atres, Argentina, Brasil, Canadà, China, Regne Unit i Estats Units) han evaluat el risc que estos aliments representen per a la salut humana, utilisant els seus procediments nacionals de seguritat alimentària (ICSU). Fins a la data, no s'han detectat efectes tòxics o nutricionals adversos verificables derivats del consum d'aliments provinents de cultius genèticament modificats en ninguna parte del món (Panel de Revisió Científica de GM). Millons de persones han consumit aliments derivats de plantes transgèniques, principalment dacsa, soja i colza, sense que s'hagen observat efectes adversos (ICSU).]
  8. ↑ Ronald P.. “Plant genetics, sustainable agriculture and global food security”. Genetics 188 (1): 11–20. doi:10.1534/genetics.111.128553. PMID 21546547. “There is broad scientific consensus that genetically engineered crops currently on the market llaure safe to eat. After 14 years of cultivation and a cumulative total of 2 billion acres planted, no adverse health or environmental effects have resulted from commercialization of genetically engineered crops (Board on Agriculture and Natural Resources, Committee on Environmental Impacts Associated with Commercialization of Transgenic Plants, National Research Council and Division on Earth and Life Studies 2002). Both the U.S. National Research Council and the Joint Research Centre (the European Union's scientific and technical research laboratory and an integral part of the European Commission) have concluded that there is a comprehensive body of knowledge that adequately addresses the food safety issue of genetically engineered crops (Committee on Identifying and Assessing Unintended Effects of Genetically Engineered Foods on Human Health and National Research Council 2004; European Commission Joint Research Centre 2008). These and other recent reports conclude that the processes of genetic engineering and conventional breeding llaure no different in terms of unintended consequences to human health and the environment (European Commission Directorate-General for Research and Innovation 2010). [Existix un ampli consens científic de que els cultius genèticament modificats que es comercialisen actualment són segurs per al consum. Despuix de 14 anys de cultiu i una superfície total sembrada de 2.000 millons d'acres, no s'han registrat efectes adversos per a la salut ni per al mig ambient derivats de la comercialisació de cultius genèticament modificats (Consell d'Agricultura i Recursos Naturals, Comité sobre Impactes Ambientals Associats a la Comercialisació de Plantes Transgèniques, Consell Nacional d'Investigació i Divisió d'Estudis de la Terra i la Vida, 2002). Tant el Consell Nacional d'Investigació de EE. UU. com el Centre Comú d'Investigació (laboratori d'investigació científica i tècnica de l'Unió Europea i partix integrant de la Comissió Europea) han conclós que existix un ampli conjunt de coneiximents que aborda adequadament la qüestió de la seguritat alimentària dels cultius genèticament modificats (Comité per a l'Identificació i Evaluació dels Efectes No Desijats dels Aliments Genèticament Modificats en la Salut Humana i Consell Nacional d'Investigació, 2004; Centre Comú d'Investigació de la Comissió Europea, 2008). Estos i atres informes recents conclouen que els processos d'ingenieria genètica i de crío convencional no diferixen sobre les conseqüències no desijades per a la salut humana i el mig ambient (Direcció general d'Investigació i Innovació de la Comissió Europea, 2010).]”
  9. ↑ “An overview of the last 10 years of genetically engineered crop safety research” (2014). Critical Reviews in Biotechnology 34: 77–88. doi:10.3109/07388551.2013.823595. “"We have reviewed the scientific literature on GE crop safety for the last 10 years that catches the scientific consensus matured since GE plants became widely cultivated worldwide, and we ca conclude that the scientific research conducted baix far has not detected any significant hazard directly connected with the use of GM crops." [Hem revisat la lliteratura científica sobre la seguritat dels cultius transgènics dels últims 10 anys, que arreplega el consens científic consolidat des de que les plantes transgèniques varen escomençar a cultivar-se àmpliament en tot lo món, i podem concloure que l'investigació científica realisada fins ara no ha detectat cap perill significatiu directament relacionat en l'us de cultius transgènics.]”
  10. ↑ “Perspectives of gatekeepers in the Kenyan food industry towards genetically modified food” (2010). Food Policy 35: 332–340. doi:10.1016/j.foodpol.2010.01.003. “"Empirical evidence shows the high potential of the technology, and there is now a scientific consensus that the currently available transgenic crops and the derived foods llaure safe for consumption (FAO, 2004)." [L'evidència empírica mostra l'alt potencial de la tecnologia i ara existix un consens científic de que els cultius transgènics actualment disponibles i els aliments derivats són segurs per al consum (FAO, 2004)]”
  11. ↑ Paarlberg, R. (2010). “GMO foods and crops: Africa's choice”. New Biotechnology 27: 609–613. doi:10.1016/j.nbt.2010.07.005. “"There is a scientific consensus, even in Europe, that the GMO foods and crops currently on the market have brought no documented new risks either to human health or to the environment." [Existix un consens científic, inclús en Europa, de que els aliments i cultius transgènics que es troben actualment en el mercat no han dut conseguixc cap risc nou documentat ni per a la salut humana ni per al mig ambient.]”
  12. ↑ Amman, K. (2014). “[https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S1871678413000605?via%3Dihub Genomic Misconception: a fresh look at the biosafety of transgenic and conventional crops. A plea for a process agnostic regulation]”. New Biotechnology 31: 1–17. doi:10.1016/j.nbt.2013.04.008. “"The broad scientific consensus was clear and compelling: ‘no conceptual distinction exists between genetic modification of plants and microorganisms by classical methods or by molecular methods that modify DNA and transfer gens' ..." [L'ampli consens científic va ser clar i convincent: «no existix distinció conceptual entre la modificació genètica de plantes i microorganismes per mig de métodos clàssics o per mig de métodos moleculars que modifiquen el ADN i transferixen gens»...]”
  13. ↑ «Statement by the AAAS Board of Directors On Labeling of Genetically Modified Foods». American Association for the Advancement of Science. «The EU, for example, has invested more than €300 million in research on the biosafety of GMVos. Its recent report states: "The main conclusion to be drawn from the efforts of more than 130 research projects, covering a period of more than 25 years of research and involving more than 500 independent research groups, is that biotechnology, and in particular GMVos, llaure not per es more risky than i.g. conventional plant breeding technologies." The World Health Organization, the American Medical Association, the U.S. National Academy of Sciences, the British Royal Society, and every other respected organization that has examined the evidence has menja to the same conclusion: consuming foods containing ingredients derived from GM crops is no riskier than consuming the same foods containing ingredients from crop plants modified by conventional plant improvement techniques. [La UE, per eixemple, ha invertit més de 300 millons d'euros en investigació sobre la bioseguridad dels OMG. El seu informe recent afirma: «La principal conclusió que es desprén dels esforços de més de 130 proyectes d'investigació, que comprenen un periodo de més de 25 anys d'investigació i en els que participen més de 500 grups d'investigació independents, és que la biotecnología, i en particular els OMG, no són en sí mateixos més riesgosos que, per eixemple, les tecnologies convencionals de millora vegetal». L'Organisació Mundial de la Salut, l'Associació Mèdica Nortamericana, l'Acadèmia Nacional de Ciències de EE. UU., la Real Societat Britànica i totes les demés organisacions respectables que han examinat l'evidència han aplegat a la mateixa conclusió: consumir aliments que contenen ingredients derivats de cultius transgènics no és més riesgoso que consumir els mateixos aliments que contenen ingredients de plantes cultivades modificades per mig de tècniques convencionals de millora vegetal.]»
    • Pinholste G.. «AAAS Board of Directors: Legally Mandating GM Food Labels Could "Mislead and Falsely Alarm Consumers"». American Association for the Advancement of Science.
  14. ↑ A decade of EU-funded GMO research (2001–2010), Directorate-General for Research and Innovation. Biotechnologies, Agriculture, Food. European Commission, European Union.. doi:10.2777/97784. ISBN 978-92-79-16344-9.
  15. ↑ «Llaure GM foods safe?». World Health Organisation (WHO). Consultat el 23 de giner de 2016.
  16. ↑ (2010) A decade of EU-funded GMO research (2001-2010) (PDFPDF), Directorate-General for Research and Innovation. Biotechnologies, Agriculture, Food. European Union. doi:10.2777/97784. ISBN 978-92-79-16344-9. «"The main conclusion to be drawn from the efforts of more than 130 research projects, covering a period of more than 25 years of research, and involving more than 500 independent research groups, is that biotechnology, and in particular GMVos, llaure not per es more risky than i.g. conventional plant breeding technologies." [La principal conclusió que es desprén dels esforços de més de 130 proyectes d'investigació, que comprenen un periodo de més de 25 anys d'investigació i en els que participen més de 500 grups d'investigació independents, és que la biotecnología, i en particular els OMG, no són en sí mateixos més riesgosos que, per eixemple, les tecnologies convencionals de millora genètica de plantes.] (p. 16)»
  17. ↑ «Restrictions on Genetically Modified Organisms». Library of Congress.
  18. ↑ Bashshur, Ramona. «FDA and Regulation of GMVos». American Bar Association.
  19. ↑ «Over Half of E.U. Countries Llaure Opting Out of GMVos».
  20. ↑ «The Regulation of GMVos in Europe and the United States: A Case-Study of Contemporary European Regulatory Politics». Council on Foreign Relations.
  21. ↑ Pilacinski B.. «Viewpoint: Why llaure there no approved bioengineered insect-protected (Bt) apples?» (en en).
  22. ↑ Domestication of Plants in the Old World: The Origin and Spread of Domesticated Plants in Southwest Àsia, Europe, and the Mediterranean Basin (en en), OUP Oxford, p. 1. doi:10.1093/acprof:osobl/9780199549061.001.0001. ISBN 978-0-19-954906-1.
  23. ↑ Sean B. Carroll. «Tracking the Ancestry of Corn Back 9,000 Years» (en en). The New York Claves.
  24. ↑ (2007) The Origins and Spread of Domestic Plants in Southwest Àsia and Europe (en en), Left Coast Press, p. 40. ISBN 978-1-59874-988-5.
  25. ↑ “Plant genetic resources: what ca they contribute toward increased crop productivity?” . Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America 96 (11): 5937–43. doi:10.1073/pnas.96.11.5937. PMID 10339521. Bibcode: 1999PNAS...96.5937H.
  26. ↑ “Mutation induction and tissue culture in improving fruits” (2001). Plant Cell, Tissue and Organ Culture 64 (2/3): 185–210. doi:10.1023/A:1010623203554.
  27. ↑ “Tissue Culture-Induced Variation and Crop Improvement” (1996). Advances in Agronomy 58: 201–200. doi:10.1016/S0065-2113(08)60256-4.
  28. ↑ Roberts R.J.. “How restriction enzymes became the workhorses of molecular biology” (en). Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America 102 (17): 5905–8. doi:10.1073/pnas.0500923102. PMID 15840723. Bibcode: 2005PNAS..102.5905R.
  29. ↑ “Enzymatic breakage and joining of deoxyribonucleic acid, I. Repair of single-strand breaks in DNA by an enzyme system from Escherichia coli infected with T4 bacteriophage” (en) . Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America 57 (4): 1021–8. doi:10.1073/pnas.57.4.1021. PMID 5340583. Bibcode: 1967PNAS...57.1021W.
  30. ↑ Lederberg J.. “Cell genetics and hereditary symbiosis” (en). Physiological Reviews 32 (4): 403–30. doi:10.1152/physrev.1952.32.4.403. PMID 13003535.
  31. ↑ Nester E.. «Agrobacterium: The Natural Genetic Engineer (100 Years Later)» (en en).
  32. ↑ “Tu plasmid vector for the introduction of DNA into plant cells without alteration of their normal regeneration capacity” (en) (1983). The EMBO Journal 2 (12): 2143–50. doi:10.1002/j.1460-2075.1983.tb01715.x. PMID 16453482.
  33. ↑ Peters P.. «Transforming Plants – Basic Genetic Engineering Techniques».
  34. ↑ «Development Of The "Gene Gun" At Cornell» (en en).
  35. ↑ Segelken R.. “Biologists Invent Gun for Shooting Cells with DNA Issue” (en). Cornell Chronicle 18 (33).
  36. ↑ «Timelines: 1987: Next The gene gun» (en en). lifesciencesfoundation.org.
  37. ↑ “Floral dip: a simplified method for Agrobacterium-mediated transformation of Arabidopsis thaliana” . The Plant Journal 16 (6): 735–43. doi:10.1046/j.1365-313x.1998.00343.x. PMID 10069079.
  38. ↑ “Demonstration of CRISPR/Cas9/sgRNA-mediated targeted gene modification in Arabidopsis, tobacco, sorghum and rulle” . Nucleic Acids Research 41 (20): i188. doi:10.1093/nar/gkt780. PMID 23999092.
  39. ↑ Lemaux P.G. (2008). “Genetically Engineered Plants and Foods: A Scientist's Analysis of the Issues (Part I)” (en). Annual Review of Plant Biology 59: 771–812. doi:10.1146/annurev.arplant.58.032806.103840. PMID 18284373.
  40. ↑ “A chimaeric antibiotic resistance gene as a selectable marker for plant cell transformation. 1983” (en) (1983). Biotechnology 24 (5922): 367–70. doi:10.1038/304184a0. PMID 1422041. Bibcode: 1983Natur.304..184B.
  41. ↑ 41,0 41,1 James C. (1996). «Global Review of the Field Testing and Commercialization of Transgenic Plants: 1986 to 1995» (en en). The International Service for the Acquisition of Agri-biotech Applications.
  42. ↑ “Transgenic plants protected from insect attack” (en) (1987). Nature 328 (6125): 33–37. doi:10.1038/328033a0. Bibcode: 1987Natur.328...33V.
  43. ↑ James C. (1997). “Global Status of Transgenic Crops in 1997” (en). ISAAA Briefs No. 5.
  44. ↑ Michelle Fabio«What Ever Happened to the Flavr Savr Genetically-Engineered Tomato?».
  45. ↑ MacKenzie D.«Transgenic tobacco is European first».
  46. ↑ «Genetically Altered Potato Ok'd For Crops». Lawrence Journal.
  47. ↑ James C. (2011). «ISAAA Brief 43, Global Status of Commercialized Biotech/GM Crops: 2011» (en en). ISAAA Briefs. International Service for the Acquisition of Agri-biotech Applications (ISAAA).
  48. ↑ «A1274 - Food derived from disease-resistant banana line QCAV-4» (en en). Food Standards Austràlia New Zealand.
  49. ↑ Boyle, Rebecca. «How To Genetically Modify a Seed, Step By Step» (en en). Popular Science.
  50. ↑ “Agrobacterium-mediated transformation of cereals: a promising approach crossing barriers” (en) . Plant Biotechnology Journal 4 (6): 575–603. doi:10.1111/j.1467-7652.2006.00209.x. PMID 17309731.
  51. ↑ Halford N.G.. Genetically modified crops, World Scientific (Firm), 2dona. edició (en en), Imperial College Press. OCLC 785724094. ISBN 978-1-84816-838-1.
  52. ↑ 52,0 52,1 “Genetically modified foods and social concerns” (en) . Avicenna Journal of Medical Biotechnology 3 (3): 109–17. PMID 23408723.
  53. ↑ «Information Systems for Biotechnology News Report».
  54. ↑ “Hierarchical metabolomics demonstrates substantial compositional similarity between genetically modified and conventional potato crops” (en) . Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America 102 (40): 14458–62. doi:10.1073/pnas.0503955102. PMID 16186495. Bibcode: 2005PNAS..10214458C.
  55. ↑ “The development of Arabidopsis as a model plant” (en) . The Plant Journal 61 (6): 909–21. doi:10.1111/j.1365-313X.2009.04086.x. PMID 20409266.
  56. ↑ “Expression of an Arabidopsis sodium/proton antiporter gene (AtNHX1) in peanut to improve salt tolerance” (en) . Plant Biotechnology Reports 6: 59–67. doi:10.1007/s11816-011-0200-5.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cultius_modificats_genèticament&oldid=1506042»