Promotor (genètica)
En les cèlules, tota l'informació necessària per a construir proteïnes està almagasenada en l'ADN. No obstant, esta informació deu ser llegida i copiada a través d'un procés cridat transcripció, a on l'informació continguda en una secció específica del ADN es convertix en una molècula d'ARN que pot ser utilisada per la cèlula. Per a que este procés ocórrega correctament, les cèlules necessiten una espècie de "senyal d'inici" ubicada just abans de la regió que conté les instruccions. Esta senyal es diu promotor, i és essencialment una regió d'ADN que funciona com a punt de trobada a on es reunixen les molècules encarregades de fer la llectura de el ADN. Podria comparar-se en les senyals de trànsit que indiquen als conductors on comença un carrer important.[1][2]
Estructura i funció general
[editar | editar còdic]
A nivell molecular, un promotor és una regió d'ADN en seqüències de nucleòtits molt específiques, localisades generalment abans del punt a on comença la transcripció. Esta regió actua com a element regulador que controla si un gen serà transcrito o no, i és el lloc a on s'unix l'ARN polimerasa, l'enzima encarregada de sintetisar l'ARN a partir de la cadena mòle d'ADN. L'eficiència en la que es produïx esta unió determina qué tan actiu és un gen en particular. És important destacar que el promotor no és transcrito; la seua funció és únicament dirigir i facilitar el reconeiximent i l'unió de maquinària transcripcional específica.[4][2]
La posició i orientació del promotor dins del ADN determinen quin dels dos bri del ADN actuarà com a mòle per a la síntesis del ARN. Els promotors estan presents tant en procariota com en eucariota, encara que les seues estructures i mecanismes de regulació diferixen considerablement entre estos dos tipos d'organismes.[4]
En els procariota
[editar | editar còdic]Estructura promotora en bactèries
[editar | editar còdic]
En els procariota, els promotors bacterians generalment contenen dos regions conservades de seqüències específiques que són crucials per al reconeiximent i unió de l'ARN polimerasa. La primera regió, ubicada aproximadament 10 pares de bases abans del lloc d'inici de la transcripció (+1), es coneix com la caixa Pribnow o element -10, i típicament conté la seqüència consens TATAAT. Esta regió és la més altament conservada i essencial per a que l'ARN polimerasa reconega el promotor.[5] [6]La segona regió, localisada al voltant de 35 parells de bases abans de l'inici de la transcripció, es denomina caixa -35 i generalment presenta la seqüència consens TTGACA. L'espayat entre estes dos regions és crític per a la funció promotora eficient.[5][7][8]
Mecanisme d'iniciació transcripcional
[editar | editar còdic]En bactèries, l'ARN polimerasa bacteriana està composta per una enzima central i un factor sigma que otorga especificidad de promotor. El factor sigma, particularment el factor sigma-70 en Escherichia coli, s'unix específicament a les regions conservades del promotor (caixes -10 i -35).[9] Una volta que el factor sigma-holoenzima (l'ARN polimerasa completa) s'unix al promotor, facilita l'obertura local de la doble hèliç d'ADN, transformant el complex d'unió tancat (RP_c) en un complex obert competent per a la transcripció (RP_o). Esta transició és essencial per a expondre la cadena mòle de ADN i permetre que comence la síntesis de ARN.[4][10]
Regulació en procariota
[editar | editar còdic]Molts promotors bacterians requerixen proteïnes reguladores adicionals, conegudes com factors de transcripció o proteïnes activadoras, per a que l'ARN polimerasa puga unir-se eficientemente al promotor i activar la transcripció. Estes proteïnes poden actuar com activadores o repressors, modulant l'expressió gènica en resposta a canvis en l'ambient celular. Per eixemple, en l'operón lac d'E. coli, la proteïna CRP-AMPc actua com activador quan la glucosa és escassa, aumentant l'afinitat de l'ARN polimerasa pel promotor lac.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lodish, Harvey (2023). Biologia Celular i Molecular, Editorial Mèdica Panamericana S.A. ISBN 9788411061896.
- ↑ 2,0 2,1 «Genètica molecular» (en espanyol). Consultat el 5 de març de 2019.
- ↑ 3,0 3,1 «Ch. 1 Introduction - Biology 2i | OpenStax» (en anglés). openstax.org. Consultat el 2025-11-06.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Annual Review of Biochemistry.61(1)
- 1053–1095.ISSN 0066-4154.doi:10.1146/annurev.bi.61.070192.005201.Consultat el 2025-11-05.
- ↑ 5,0 5,1 Cell.147(6)
- 1257–1269.doi:10.1016/j.cell.2011.10.041.Consultat el 2025-11-05.
- ↑ Nucleic Acids Research.44(12)
- 5936–5943.ISSN 0305-1048.doi:10.1093/nar/gkw367.Consultat el 2025-11-05.
- ↑ 7,0 7,1 Annual Review of Genetics.13(1)
- 319–353.ISSN 0066-4197.doi:10.1146/annurev.ge.13.120179.001535.Consultat el 2025-11-05.
- ↑ Antimicrobial Agents and Chemotherapy.46(10)
- 3265–3267.doi:10.1128/aac.46.10.3265-3267.2002.Consultat el 2025-11-05.
- ↑ Cold Spring Harbor Symposia on Quantitative Biology.48(0)
- 393–404.ISSN 0091-7451.doi:10.1101/SQB.1983.048.01.043.Consultat el 2025-11-05.
- ↑ Annual Review of Microbiology.57(1)
- 177–202.ISSN 0066-4227.doi:10.1146/annurev.micro.57.030502.090957.Consultat el 2025-11-05.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Promotor (genética)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.