ARN polimerasa

ARN polimerasa

Micrografía electrònica de ADN decorat per ARNp massa chicotets per a ser resolts. "Begin" indica l'extrem 3' del DNA; "End" indica l'extrem 5', a on llargues molècules de DNA es terminen de transcribir.

Les ARN-polimerasa (ARNP o ARNp) (RNAP en anglés) són un conjunt d'enzimes capaces d'amprar els ribonucleótidos per a sintetisar ARN a partir d'una seqüència d'ADN que servix com a patró o mòle cebador. La ARN polimerasa més important és l'implicada en la síntesis del ARN mensager o transcripció del ADN.

La ARN polimerasa és l'enzima soluble coneguda de major tamany posat que medix uns 100 Å de diàmetre i és visible en micrografías electròniques, a on s'observa unida al promotor en el bri del ADN.

Funcions

la reacció química que cataliza la ARN polimerasa (EC 2.7.7) consistix en l'unió de ribonucleótidos trifosfat, adenosín trifosfato (ATP), uridín trifosfato (UTP), guanosin trifosfato (GTP) i citidín trifosfato (CTP), lliberant-se els grups fosfat i convertint-se estos en nucleòtits.

Ademés de la polimerisació dels ribonucleótidos trifosfat, la ARN polimerasa té atres funcions com:

• Reconéixer i unir-se a localisacions específiques o promotors de la molècula de ADN.
• Desenrollar parcialment la molècula del mòle de ADN, gràcies a la seua activitat helicasa intrínseca.
• Sintetisar un ARN cebador per a l'elongació posterior.
• Terminació de la cadena.

La ARN polimerasa cataliza consecutivament l'elongació de la cadena de ARN, al mateix temps que enrolla i desenrolla la doble cadena de ADN, i termina la transcripció despuix de copiar el gen.

Estructura

Esta complexitat de funcions es manifesta en la seua estructura cuaternaria, ya que de la mateixa manera que l'ADN polimerasa, està formada per vàries subunitats que conformen la holoenzima, que en unió en proteïnes accessòries formen una màquina proteica o complex de transcripció que porten a terme la síntesis del ARN.

Algunes subunitats aïllades de la ARN polimerasa són catalíticament funcionals, mentres que unes atres només poden detectar-se quan el complex de transcripció es troba totalment ensamblado.

Els complexos de transcripció de distints organismes presenten una composició variable, pero essencialment tots catalizan el mateix tipo de reaccions. Per esta coincidència, en l'estudi del procés de transcripció es pren com a model la reaccions catalisades pel complex de transcripció de la bactèria Escherichia coli, que encara que es diferencia en el ensamblament de les cèlules eucarióticas, actuen de forma anàloga.

La ARN polimerasa va ser descoberta al mateix temps que el ARN mensager en 1960 pels investigadors Samuel Weiss i Jerard Hurwits de laboratoris diferents.