Anar al contingut

Seqüència de consens

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Seqüència de consens

Categoría:Wikipedia:Traducciones para mejorar En biologia molecular i bioinformática, la seqüència de consens o seqüència canònica és l'orde calculat més freqüent, ya siga de nucleòtits o aminoàcits, trobat en cada posició en una alliniació de seqüència.[1]
Representa els resultats d'alliniacions de seqüència múltiples en les que les seqüències relacionades es comparen entre sí i es calculen motius de seqüència similars. Dita informació és important quan es consideren enzimes depenents de seqüència com la polimerasa de ARN.

Consens estadístic

[editar | editar còdic]

L'obtenció d'una "seqüència consens", es realisa comparant les seqüències disponibles, obtingudes de varis fraccionament bioquímics dels components d'una o més molècules.
En una "seqüència consens" es coloquen les bases nitrogenades (o aminoàcits) trobats en major freqüència, en les distintes seqüències comparades.
Com a eixemple en estes cinc seqüències de bases:
ATCCGGATCGA
TTTCGGTTCGA
TACCTGACCGG
TTCCGCATCTA
TTCAGGATCGA
la seqüència consens resultant és:
TTCCGGATCGA,
ya que esta és, de totes les anteriors, la seqüència que representa les bases de major freqüència absoluta en cada posició.[2]

Un segment d'aminoàcits que li conferix a una proteïna una funció particular, pot ser alguna cosa diferent en proteïnes distintes. Una "seqüència consens" és solament una de les versions conegudes/possibles d'una seqüència d'aminoàcits. Té en cada lloc de la cadena, l'aminoàcit que està allí en major freqüència en eixemples diferents. Per tant, eixe aminoàcit modal es tria com el d'elecció en eixa posició en el consens.

Software

[editar | editar còdic]

Les ferramentes bioinformáticas (software) són capaços de calcular i visualisar seqüències de consens. Eixemples d'estes ferramentes són JalView i UGENE.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. OPS BVS Descriptores en Ciències de la Salut
  2. (2006) «cap4: Anàlisis de seqüència», Genoma humà. Nous alvanços en investigació, diagnòstic i tractament, Edicions Universitat Barcelona, p. 70.