Cova de l'Or
.jpg)
La cova de l’Or és un jaciment arqueològic que es troba en el terme municipal de Beniarrés en la comarca del Comtat, província d'Alacant en la Comunitat Valenciana (Espanya), a 650 metros sobre el nivell del mar.[1] Es tracta d'un enclavament neolític datat sobre el sext mileni abans de nostra Era (al voltant del 5600 a. C.). D'ella s'han extret una gran cantitat de materials que es troben, la gran majoria d'ells, en el Museu de Prehistòria de Valéncia i en el Museu arqueològic Camil Visedo d'Alcoy.
Cova
La cova s'ubica en el costat suroest de la Serra del Benicadell, sobre la vall de riu Serpis.
La cavitat està formada per una sala allargada, de 24 metros de profunditat per 8 d'ample, en sentit suroest o noreste. El sol de la cova està llaugerament inclinat cap a l'interior. Dins d'ella es poden apreciar grans blocs i estalagmitas. És una cova en excelents condicions d'hàbitat i va acollir en ella a un dels grups d'agricultors i ganaders varen aplegar i es varen expandir per estes terres al voltant de l'any
La cantitat i excepcionalitat de part dels materials apareguts en la Cova de l’Or ha donat lloc a numeroses interpretacions sobre la seua funcionalitat, proponent-se el seu us com a espai de significació social o d'almagasenament d'excedents per a la seua redistribució en cerimònies per lo que no es descarta estar front a un jaciment utilisat per a diferents fins durant les seues ocupacions neolíticas.[2]
Comunitat de la Cova de l’Or
.jpg)
Els habitants de la cova han segut denominats comunitat Benicadell-Serpis mig,[2] estos grups no solen ser molt numerós lloc que no superaria la sifra de 20 o 30 persones. En esta comunitat s'inclou la cova de l’Or i atres assentaments propencs que presumiblement tenen ocupacions coetáneas. En les seues rodalies trobem la cova Negra de Gaianes, la cova del Frontó, la cova de l’Almud i l'assentament a l'aire lliure de Benàmer, es tracta d'un conjunt de jaciments que pese a tindre diverses tipologies es troben en la mateixa unitat geogràfica. Les coves d'una mateixa comunitat no es troben a més de 10 quilómetros de distància, com ocorre en estes.
Història de les excavacions
Es considera que el seu descobridor va ser Rafael Pardo Ballester, qui va fer unes primeres prospeccions en l'any 1933,[3] tres anys despuix en 1936 realisa la primera excavació àmplia de la cova. Despuix de la guerra civil espanyola (1936-1939), esta tasca no es reprendria fins a la década dels 1950 per part de Vicente Pascual Pérez, que entre 1952 i 1954 deposita en el museu d'Alcoy una selecció de fragments de ceràmica recuperats de la cova. En l'any 1955, es farà càrrec de les excavacions el Servici d'Investigació Prehistòric de la diputació de Valéncia, baix el mando del mateix V. Pascual Pérez i J. Sant Valero, estos treballs continuaran fins a 1958. En estes excavacions, es destaca l'importància del jaciment dins del neolític valencià, fet que es va confirmar en el posterior estudi realisat per M. Hopf dels cereals carbonizados datats pel carbono 14, en resultats que alcancen la data del 5550 abans de Crist, establint l'horisó inicial de l'agricultura i la ganaderia.[4] Serà també en estes excavacions quan es varen trobar, en els sectors F i H, una série de tubos realisats en os.
A finals de 1967 i inicis de 1968, com a conseqüència de les accions realisades pels membres de la Secció Arqueològica del Centre Excursioniste d'Alcoy en colaboració en el museu, es realisen sondejos entre els sectors cridats J i K, es diferencien els estrats arqueològics i es recuperen peces de les que no se sap la seua procedència estratigráfica per lo que hui en dia formen un conjunt únic sense estratigrafia. En 1975 l'excavació es va recomençar baix la direcció de Vicente Pascual, l'equip del Servici d'Investigació Prehistòrica de Valéncia i Bernat Martí Oliver que la reprenen fins a 1958, en ella es varen trobar encara vàries peces destacant tres tubos d'os del sector K.
Entorn vegetal de la Cova de l’Or
.jpg)
Anàlisis antracològics[4] realisats en les proximitats, mostren una pronta deforestació dels boscs per a crear planicies i prats que permeteren el pastoreig i l'agricultura.
Troballes arqueològiques
la seqüència estratigráfica de la cova resumix l'evolució del Neolític valencià. Al voltant del 5000 a. C. apareixen els primers grups d'agricultors i pastors en l'alvertent mediterràneu de la península ibèrica i per lo tant es crearen nous elements en la cultura material, objectes com: ceràmiques, molins de pedra, culleres, decoració corporal com a anells d'os i braçalets, elements de treball com a astrals de pedra polida i sobretot, restants de cereals cultivats i d'animals domèstics.[5]
Flora
En l'interior de la cova s'han trobat abundants restants de llavors de cereals carbonisades que mostren el cultiu habitual de la zona, entre estes llavors s'han identificat: el blat, l'ordi, pésols, llentilles i faves entre unes atres. Les investigacions portades a terme per Maria Hopf en 1966 en la Cova de l'Or varen constatar que estos primers habitants neolítics ya practicaven una agricultura.[6]
Fauna
Els animals que predominen són els domèstics de tipo ovicápridos, en especial l'ovella i el porc, en menor medida la vaca i el gos. Entre els animals salvages s'han trobat restants de conills, cérvols, cabirols, llebres, javalins, cabres montesas i el uro.
Malacofauna
S'han trobat gran cantitat de restants de malacofauna, sent la gran majoria d'ells elements d'adorn com les closques marines perforades. Encara que també s'han trobat sent usades com a cullera o recipients per a guardar matèria colorant.[7]
Indústria lítica
Sílex
Descobrim en esta cova prou mostres de sílex: fulls, hojitas retocades i en senyals d'us ademés d'elements d'hoz, perforadores i objectes geomètrics com a trapezis o segments de círcul. En l'última fase del neolític apareixen les puntes de flecha en retoc bifacial i els fulls de major llongitut. Objectes molt lligats a les seues activitats tant agràries com a ganaderes. Investigacions recents varen estudiar la funció d'una série de peces lítica realisades en sílex estos elements d'hoz s'insertaven en disposició oblicua en hoces curves formant talls dentados, este tipo de ferramentes coincidixen en les usades en les zones d'Andalusia i en l'est peninsular.[8]
Pedra polida
Ademés dels objectes realisats en Sílex es varen descobrir també astrals i azuelas realisara en pedra polida destinada al treball de la fusta i com a element d'adorn com a braçalets. Estos elements realisats en pedra polida són un atre exponent de les noves tecnologies que l'home dispondrà en fer-se agricultor.[5]
Indústria ceràmica
La majoria de les troballes s'exponen hui en dia en el Museu de Prehistòria de Valéncia i en el Museu arqueològic Camil Visedo d'Alcoy. Eixos dos museus han realisat una gran llabor de publicació i estudi dels materials del jaciment que han ajudat a la millor comprensió del Neolític valencià, d'entre totes estes publicacions destaquem les realisades per Mauro Sever Hernández Pérez en 1988,[9] també hi ha catàlecs molt complets d'estes ceràmiques publicades pel museu Camil Visedo d'Alcoy.[10] A partir de les investigacions realisades sobre les ceràmiques de la cova, s'ha descobert que estes té una rica decoració particularment del tipo imprés cardial, estes ceràmica tenen un ampli repertori de motius antropomorfos que s'han relacionat en vàries manifestacions rupestres de l'Art Macroesquemático.[11]
Ceràmiques en figuració
Les últimes investigacions entorn a la ceràmica trobada en la Cova de l’Or mostren diverses decoració en figures antropomorfas que es relacionarien en les manifestacions rupestres de l'art macro-esquemàtic. En estes ceràmiques s'han trobat representacions de figures humanes en els braços i les mans alçades. Les barres verticals són també un motiu important dins d'estes ceràmiques, estes barres verticals terminen en unes atres molt més curtes oblicuas, per a indicar aixina les extremitats a la manera dels antropomorfos en X o I del cridat art esquemàtic antic.[4] Hi ha vàries hipòtesis sobre estes figuració des de la representació d'una figura humana dansant a motivacions religioses de la figura humana.[12]
Dins d'estes decoració figurades s'han trobat també una série de representacions d'animals tals com a cabres, cérvols i vàries ciervas esquematizades.
Ceràmiques en decoració no figurada
D'estes ceràmiques s'han fet amplis i detallats estudis,[2] dividint la producció i els tipos en distintes época i classificant-les segons la seua decoració. La classificació a la que s'ha aplegat és la següent:
- 1. Decoració cardial.
- Esta decoració es va realisar per mig de l'aplicació de diverses parts d'una closca de Cardium edule sobre la superfície encara blana del recipient.[13]
- a. Decoració cardial en la vora, impressions cardials de closca dentada perpendicular, oblicua, doble o reflectida.
- b. Decoració cardial de natis.
- c. Decoració de l'arrastre cardial.
- d. Impressió cardial en llavis i cordoneres.
- 2. Cordoneres com a elements decoratius.
- a. Cordoneres planes.
- b. Cordoneres impreses no cardials.
- c. Cordoneres impreses cardials.
- 3. Decorats en impressions de granadina.
- 4. Impressions de closca no dentada.
- 5. Impressions en instrument de punta única.
- a. Objectes de punta roma.
- b. Objectes de punta aguzada.
- 6. Les incisions.
- 7. L'us de colorant.
- a. Reblir de colorant les decoració per a resaltar-les, colors descoberts, roig, blanc i combinació d'estos.
- b. Utilisar la pintura per a realisar composicions independents.
- c. Realisar un bany de colorant sobre tota la superfície, s'han distinguit tres tècniques diverses: almagra, engobe i aguada.
- 8. Decoració impresa sobre llavis.
Evolució de la ceràmica no figurada de la Cova de l’Or
La primera ocupació correspon al neolític antic inicial, les ceràmica d'esta época es caracterisen per estar decorades en cardial i cordoneres impreses. La tècnica cardial s'observa en totes les seues varietats i està present en tots els estrats inferiors de la cova. En este periodo es desenrolla també una varietat dels motius figurats. Est és periodo en el que la Cova de l’Or és habitada en major intensitat, coincidint en la màxima producció de ceràmica en decoració més complexes i una major varietat tècnica. La decoració més representada seguix sent el cardial, en segon lloc trobem de nou les cordoneres tant impresos com a plans, encara que la presència d'açò últims és escassa. És en estes dates en les que comença a aparéixer de forma més seguida la decoració de gradina.
En el Neolític antic epicardial les tècniques decoratives sofrixen una ruptura sobre els nivells anteriors, aumentat el percentage de ceràmica no decorades i es documenten les primeres ceràmiques pentinades que comencen a substituir a la decoració de gradina i les ceràmiques cardials el percentage de les quals decreix de forma notable en este periodo. La decoració de cordoneres seguix present encara que les cordoneres planes comencen a utilisar-se en major mida que els impresos. La decoració en gradina alcança ara la seua major representació i desapareixerà en el epicardial final.
En la transició del VI al V mileni ocorre el Neolític Mig, la seua característica principal serà la substitució de la ceràmica cardial per les ceràmiques incisas, acanalades i impreses. Les superfícies pentinades de les ceràmiques alcancen ara la seua màxima representació. En estos moments l'ocupació de la cova és menys intensa i esporàdica per lo que el registre estratigráfico és més difícil.
La seqüència es tanca en el neolític final que s'inicia en el 4300 a. C., l'element característic d'este periodo és la ceràmica en decoració esgrafiada.
Indústria òssea
.jpg)
En la Cova de l’Or ha aparegut una gran cantitat d'elements realisats en os, culleres, punzones, espátulas dentades a modo de gradinas, agulles, mànecs, anells, contes de collar i atres varis que són elements habituals en diversos jaciments del mateix periodo.
Culleres d'os
En el periodo neolític s'accedix a un nou estil de vida, estes noves costums afecten també a l'alimentació, al tipo de menjar, a la seua elaboració i la seua ingesta. En la Cova de l'Or s'han localisat varis eixemplars d'estes culleres d'os, la gran majoria d'elles són culleres que es fabriquen en ossos llarcs sobre diáfasis de remugants i mamífers, encara que també s'han trobat culleres realisades en costelles. La seua funcionalitat pot variar, des del seu us per a la preparació d'aliments, com per al consum d'estos. No obstant s'han trobat eixemplars en la Cova de l'Or que tenien restants de pigment roig, per lo que podríem associar també estes culleres a la preparació i manipulació de substàncies colorant.[14]
Tubos d'os
Els tubos d'os són els elements més estranys trobats en la Cova de l’Or, fabricats la majoria d'ells en ulnas o ràdios de grans aus com a buitres o àguiles de diversos gèneros, encara que també s'han trobat realisats sobre tíbies d'ovicaprino.
S'han identificat en l'actualitat[4] com a instruments musicals del tipo flauta de pa o siringas i flautes monocálamas o silbatos encara que atres hipòtesis apunten a tubos usats per a sorbir alguna classe de líquit. Este tipo d'elements s'han trobat en distints contexts, cronologia i jaciments neolítics que nos indiquen que hi ha una generalisació d'element. El conjunt trobat en la Cova de l’Or consta de 29 restants, de talles grans i mijanes, s'han estudiat i descobert 12 sancers de diversos ossos: 8 ulnas, 3 radis i un tibiotarso. Els fragmentats procedixen de 9 ulnas, 3 radis i un tébeu d'ovicaprino. La majoria d'estos tubos d'os procedixen de les campanyes d'excavació realisades entre 1955 i 1958 en els sectors denominats com a F i H. Entre 1975 i 1984 en el sector K es varen trobar atres 3 tubos.
Este tipo d'elements s'han descobert també en atres coves i en registres procedents d'époques del Paleolític superior per lo que no són una invenció exclusiva del Neolític. En estudis recent[4] s'ha aplegat a la conclusió de que podrien ser instruments musicals com a flautes, el número de tubos de la Cova permeten conjeturar que no tots pertanyen a un únic instrument, els creats en l'os del mateix tipo d'animal formarien una flauta de pa o siringa en els tubos units i uns atres serien flautes monocalamas o de silbato. Estos tubos podrien tindre tapats els extrems en cera o argila o simplement cobrir-ho en els dits quan s'utilisaren.
Joyes d'os
Atres elements fabricats en os són els adorns corporals,són producte del nou estil de vida que s'aplega a través del Neolític i de la seua nova economia de producció. S'han localisat una gran varietat de joyes d'os en els distints jaciments prehistòrics de la Comunitat Valenciana, entre estos jaciments cal destacar el de la Cova de l'Or per la seua gran cantitat de materials descoberts, uns 714 eixemplars que varen ser traslladats al Museu arqueològic municipal de Alcoy. S'han trobat contes de diverses morfologia, des de discoidals, cilíndriques i bitroncocónicas fins a de Vèrtebra de Peix. També s'han localisat colgantes, destacant els colgantes sobre dent sancera del que s'han recuperat uns 18 eixemplars, també s'han localisat colgantes triangulars, cònics i curvos pero en menor cantitat. L'anell és també un atre objecte de la decoració corporal que es realisa en os, en la Cova de l'Or s'han trobat eixemplars en molt bones condicions. Els braçalets són realisat en os i es troben de forma comuna en la Cova.[15]
Matèria colorant
La hematita i el cinabre són els dos materials colorants descoberts dins de la Cova de l’Or. Els dos d'orige mineral i de color rojós.
Hematita
l'hematita és el material més freqüent i en major cantitat dins de la cova, ya que la seua extracció era molt senzilla i és molt abundant en el context regional. Este tipo de pigment s'ha descobert també en coves propenques com són la de la cova de la Sarga o la cova fosca de la Vall d’Ebo.[7] En les excavacions de 1952 del centre excursioniste d'Alcoy es va trobar un got del Neolític antic cardial que era un recipient en pitorro vertedor i torra que va deure ser usat per a contindre algun tipo de líquit, en trencar-se el seu torra el got va deixar de tindre esta funció i va passar a ser un got en el que s'almagasenava este pigment roig, es varen realisar estudis arqueométricos d'esta matèria.[7]
El procés de manipulació de la matèria primera procedent de les hematitas ocorria en la mateixa cova posat que es va descobrir també en el seu interior les ferramentes usades com a molins, machacadores, culleres i unes atres, totes elles cobertes de pigment roig. En aplegar esta matèria a la cova, sofrix un procés pot ser usat de manera directa sobre una matèria blana com si fora un llapis o pot sofrir una molturación per a obtindre pols, els estudis realisats[7] han demostrat que a esta pols se li solia afegir quars a modo de càrrega i es guardava. Els seus possibles usos van des de l'enmangue de peces líticas, l'adobat de pells, la decoració de ceràmiques o ornament i finalment l'elaboració de pigments posat que també es va descobrir que a algunes de les mostres se'ls havia afegit argila lo que aumentava la seua consistència i adherencia.
Cinabre
el cinabre es va trobar en una closca de tipo Glycymeris. Esta se sol usar a modo de cullera per a manipular la matèria primera o per a almagasenar cantitats chicotetes d'esta. Gràcies a recents estudis arqueométricos[7] es va descobrir que este pigment roig no era una hematita sino un sulfur de mercuri. Fins a la data no s'havia documentat l'us del cinabre en atres jaciments neolítics valencians fora del context funerari i megalític.
En la cova de l’Or el cinabre sofrix un procés de molturación per a convertir-ho en pols i aixina utilisar-ho més fàcilment. El seu us és menys freqüent que el de la hematita posat que és més difícil d'extraure, per lo que també es baralla la possibilitat de que s'obtinguera per mig d'intercanvis de certa distància. El seu us és difícil de deduir pero es pensa que podria ser utilisat per les seues qualitats antisépticas i preservatives o pel valor simbòlic que tenia ya que era un material de difícil adquisició.
Galeria
- Objectes
-
Got en decoració impresa cardial. Cova de l'Or. Museu de prehistòria de Valéncia.
-
Fragment de ceràmica en decoració antropomorfa. Cova de l'Or. Museu de prehistòria de Valéncia.
-
Got en decoració impresa cardial. Cova de l'Or. Museu de prehistòria de Valéncia.
,_museu_de_Prehistòria,_Valéncia._JPG)
-
Tonelete en coll recte i dos torres anular verticals i asimètriques. Cova de l'Or. Museu de prehistòria de Valéncia.
-
Menut got geminado en decoració impresa cardial, en dos torres de cinta horisontals asimètrica. Cova de l'Or. Museu de prehistòria de Valéncia.
Notes i referències
- ↑ Marti Oliver, Bernardo(1981).«Cova de l'Or (Beniarrés, Alacant)».Museu de prehistòria de Valéncia.Consultat el 4 d'abril de 2017.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 García Borja et al., 2011.
- ↑ Marti Oliver, Bernardo(1977).«Cova de l'Or (Beniarrés, Alacant). Vol. I».Serie de treballs varis.Consultat el 4 d'abril de 2047.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Martí Oliver, Bernat. «Cova de l´Or: El temps dels primers agricultors i pastors». Pàgina oficial Ajuntament Beniarres. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ 5,0 5,1 Render. «El Neolític Valencià: els primers agricultors i ramaders». www. museuprehistoriavalencia. es. Consultat el 4 d'abril de 2017.
- ↑ Pérez Jordá, Guillem«Els dades paleocarpològiques, un registre encara massa pobre.».Museu arqueològic Camil Visedo.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 García Borja, Dumenge Sanz i Roldán García, 2006.
- ↑ Gibaja Bao, Ibáñez Estévez i Juan-Cabanilles, 2010.
- ↑ Hernández Pérez, Mauro Sever(1988).«El Neolític Valencià: art rupestre i cultura material».Museu de Prehistòria de Valéncia.Consultat el 4 d'abril de 2017.
- ↑ «catalogue de materials 04».Museu Camil Visedo d'Alcoy.
- ↑ Martí Oliver, Bernat«La Cova de L'Or».Catalogue de jaciments.
- ↑ Martí Oliver et al., 2001.
- ↑ Juan Cabanilles, Joaquim(1987).«El Neolític Valencià: els primers agricultors i ramaders».Museu de Prehistòria de Valéncia.Consultat el 4 d'abril de 2017.
- ↑ Pascual Benito, Josep Lluís(1999).«La varietat morfotécnica i funcional de les culleres òssees del neolític de la Península Ibèrica».SAGVNTVM.Consultat el 4 d'abril de 2017.
- ↑ Pascual Benito, Josep Lluís(1996).«Els adorns del neolític I en el país Valencià».Recerques del Museu d'Alcoy, V.
Bibliografia
- García Borja, Pablo; Cortell Pérez, Emilio; Pardo Gros, Salvador; Pérez Jordá, Guillem(2011).«Les ceràmiques de la Cova de l’Or (Beniarrés, Alacant). Tipologia i decoració de les coleccions del Museu d’Alcoy».Recerques del Museu d'Alcoy.(20): 71–136.ISSN 2386-7205.Consultat el 16 de giner de 2017.
- García Borja, Pablo; Dumenge Sanz, Inés; Roldán García, Clodoaldo; Verdasco Cebrián, Carlos(2004).«Aproximació a l'us de la matèria colorant en la Cova de l’Or».Recerques del museu d’Alcoy.(13): 35-52.ISSN 2386-7205.Consultat el 16 de giner de 2017.
- García Borja, Pablo; Dumenge Sanz, Inés; Roldán García, Clodoaldo(2006).«Nous senyes sobre l'us de la matèria colorant durant el neolític antic en les comarques centrals valencianes».Saguntum: Papers del Laboratori d'Arqueologia de Valéncia.(38): 49-60.ISSN 2174-517X.doi:10.7203/SAGVNTVM.38.1040.Consultat el 16 de giner de 2017.
- Gibaja Bao, Juan Francisco; Ibáñez Estévez, Juan José; Juan-Cabanilles, Joaquim(2010).«Anàlisis funcional de peces en llustre neolíticas de la Cova de l’Or (Beniarrés, Alacant) i la Cova de la Sarga (Bocairent, Valéncia)».Archive de prehistòria llevantina.XXVIII: 91-106.Consultat el 16 de giner de 2017.
- Juan Cabanilles, Joaquim (1987). «El Neolític Valencià: els primers agricultors i ramaders». Publicacions diverses, Museu de Prehistòria de Valéncia. ISBN 84-505-5405-5 978-84-505-5405-2. Consultat el 4 d'abril de 2017
- Martí Oliver, Bernat; Arias-Gago del Molino, Antonio; Martínez Valle, Rafael; Juan-Cabanilles, Joaquim(2001).«Els tubos d'os de la Cova de L'Or (Beniarrés, Alacant). Instruments musicals en el Neolític Antic de la Península Ibèrica».Treballs de Prehistòria.58(2): 41–67.ISSN 1988-3218.doi:v58. i2.223 10.3989/tp.2001. v58. i2.223.Consultat el 16 de giner de 2017.
- Martí Oliver, Bernat(2011).«La Cova de l’Or (Beniarrés, Alacant)».Saguntum Extra.12: 183-186.ISSN 2254-0512.Consultat el 16 de giner de 2017.
- Martí Oliver, Bernardo(1981). «Cova de l'Or (Beniarrés, Alacant): nota informativa». Museu de Prehistòria de Valéncia, ISBN 84-00-03592-5 978-84-00-03592-1. Consultat el 4 d'abril de 2017.
- Martí Oliver, Bernardo. «Cova de l'Or (Beniarrés)». Catàlec de Jaciments. Recerques del Museu d'Alcoy. Consultat el 4 d'abril de 2017.
- Martí Oliver, Bernardo(1977). «Cova de l'Or (Beniarrés, Alacant)». Vol. I Série de Treballs Varis 51. Consultat el 4 d'abril de 2017.
- Pascual Benito, Josep Lluis (1996). «Els adorns del Neolític I en el País Valencià». Recerques del Museu d'Alcoy, V. Consultat el 4 d'abril de 2017.
- Pascual Benito, Josep Lluis (1999). «La varietat morfotécnica i funcional de les culleres òssees del neolític de la Península Ibèrica». Saguntum Extra 2.Consultat el 4 d'abril de 2017
- Pérez Jordá, Guillem. «Els dades paleocarpològiques, un registre encara massa pobre». Recerques del Museu d'Alcoy. Consultat el 4 d'abril de 2017.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cova de l'Or.- «Neolític (-5600 a -2800)» (en valencià, francés, anglés o espanyol). Museu de Prehistòria de Valéncia. Consultat el 17 de giner de 2017.
- «Museu Arqueològic Camil Visedo (Alcoy)» (en valencià, francés, alemà, anglés o espanyol). Ajuntament d'Alcoy. Consultat el 17 de giner de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cova de l'Or» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.