Cova de Font-de-Gaume

Cova de Font-de-Gaume

La gruta de Font-de-Gaume és un jaciment arqueològic d'época paleolítica situat en el municipi d'Els Eyzies-de-Tayac-Sireuil en el departament de la Dordonya, al suroest de França. Va ser declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco en l'any 1979, formant part del lloc «Llocs prehistòrics i grutas decorades de la vall del Vézère» en el còdic 85-003.

Se situa en el centre dels Eyzies, a la vora del riu Vézère. Esta magnífica cova es localisa a escassa distància de les cavernes d'Els Combarelles, La Mouthe, Cap-Blanc i Lascaux.

Les seues parets tenen més de 200 gravats i pintures magdalenienses. La Gruta de Font-de-Gaume és l'última gran gruta decorada de França que presenta obres polícromas i permaneix oberta al públic. Les obres són comparables per la seua riquea a les de la cova de Altamira o la gruta de Lascaux encara que el seu estat de conservació és clarament menor.

Descobriment

Les obres parietals varen ser descobertes el 12 de setembre de 1901 per Denis Peyrony, Henri Breuil i Louis Capitan, solament quatre dies despuix de les de Combarelles. La gruta no obstant ya era coneguda pels habitants de la regió i la servia de terreny de jocs als chiquets, d'ahí la presència de numeroses pintades sobre algunes pintures.

Varen mamprendre les excavacions D. Peyrony i H. Breuil, després va seguir F. Prat de 1958 a 1964 i en 1967. Els vestigis líticos posats de manifest pertanyen essencialment al Châtelperroniense i al Auriñaciense, més rarament al Musteriense, al Solutrense o al Magdaleniense.

Formació geològica

Font-de-Gaume es troba excavada en la perifèria d'un massiç calcáreo que data del Santoniense i del Cretácico. L'alta morfologia en diaclasa es forma en calcàrees arenenques del Cretácico superior a on es troben les concrecions. Va ser el discórrer de les aigües subterrànees lo que poc a poc va cavar la gruta. Hui dia, la gruta es considera seca, encara que es troben algun discórrer d'aigua sobre algunes parets.

La gruta es presenta com un passadiç relativament estret de 125 metros de llongitut i 2 a 3 metros d'ampli i fins a 8 metros d'alt. S'obri a mija altura d'un penya-segat de calcàrea Coniaciense. Les primeres figuració apareixen a una sesentena de metros de l'entrada, despuix d'un estretament cridat el Rubicón. Est va contribuir segurament a la seua conservació llimitant les circulacions d'aire, encara que la cavitat encara estiguera accessible i oberta. Potser hi havia atres obres entre l'entrada i l'estretament, pero es varen borrar, a excepció d'alguns rastres de gravats.

Referències

• H. Breuil, Quatre cent siècles d’art pariétal, Centre d'Études et de Documentation préhistoriques, 1952.
• A. Leroi-Gourhan (1988) - « Font-de-Gaume », en : Dictionnaire de la Préhistoire, Leroi-Gourhan, A., (Éd.), PUF, pp. 410-411.