Anar al contingut

Contacte (novela)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Contacte (títul original en anglés: Contact) és una novela del astrònom i divulgador Carl Sagan (1934-1996), guanyador d'un premi Pulitzer per Els dragons del Edén. Va ser publicada en 1985, i adaptada al cine en 1997 per Robert Zemeckis, en Jodie Foster com a protagoniste.

El personage de la protagonista, Eleanor «Ellie» Arroway, està inspirat en l'astrofísica Jill Tarter, que, entre atres coses, ha treballat durant 35 anys en el proyecte SETI.[1]


Argument

La novela tracta sobre lo que podria ser el contacte en una cultura extraterrestre inteligent, sobre cóm es voria afectada l'espècie humana en conéixer que no estem sols en l'univers, lo que seria un gran canvi en l'història de la humanitat. La protagonista, Eleanor Ellie Arroway, dirigix el proyecte Argus del SETI, dedicat a captar emissions de ràdio provinents del espai.

Un dia, els seus radiotelescopios capten una senyal composta per una série de número primo, lo que es considera evidència d'una inteligència extraterrestre. La senyal, ademés, conté instruccions per a construir una complexa màquina. Una volta construïda, cinc tripulants, inclosa la pròpia Ellie, són transportats a través de varis forats de cuc (ells creuen que és per mig de forats negres) a un punt en el centre de la Via Làctea, específicament en la constelació de Lyra, passant prèviament pel sistema de Vega. Una volta en Lyra, es reunixen en extraterrestres superiors, els qui adopten la forma d'un ser volgut per a cada u d'ells i aixina poder transmetre'ls un mensage.

En tornar a la Terra, descobrixen que el seu viage a penes ha durat vint minuts de temps terrestre, sent que per a ells va passar un dia sancer, i que ademés no queden proves gravades, per lo que són acusats de frau i somesos a freqüents interrogatoris.

En una espècie d'epílec, Ellie, actuant segons una sugerència dels emissors de la senyal, treballa en un programa per a trobar patrons amagats en els decimals del número Pi. Finalment, troba amagat en la representació en base 11 un patró especial en el que els números deixen de variar de forma aleatòria i comencen a aparéixer uns i zeros en una seqüència. L'única forma d'ocultar semblant mensage en Pi és que el propi creador de l'univers ho haguera fet, per lo que Ellie escomença una nova busca anàloga a el SETI en l'aparent soroll dels número irracional. Esta part de la trama va ser completament omesa en el film realisat sobre la novela. Carl Sagan va participar en més d'una vintena de llibres, pero est és un dels més famosos.

Capítuls

  • (Primera part: El mensage)
  1. Número irracional
  2. Llum coherent
  3. Soroll blanc
  4. Número primo
  5. Algoritme de dessifrat
  6. Palimpsesto
  7. l'etanol en W-3
  8. Accés directe
  9. Lo sobrenatural
  • (Segona part: La màquina)
  1. La precesión dels equinoccios
  2. El consorci mundial per al mensage
  3. l'isòmer delta prima
  4. Babilonia
  5. l'oscilador harmònic
  6. Clavilles d'erbi
  7. Els antepassats d'ozon
  8. El somi de les formigues
  9. Superunificació
  1. Singularitat nueta
  2. Estació Grand Central
  3. Causalitat
  4. Gilgamesh
  5. Reprogramación
  6. La firma de l'artiste
  • Nota de l'autor


Referències

  1. (2015) Carl Sagan - Una vida en el cosmos, 1ª edició, Tres Vores - Madrit: Edicions Akal, p. 422. ISBN 9788446041931.