Contact (película)

Archiu:Contact uniforms.jpg

Contact (película)

Contact (Contacte en Hispanoamèrica) és una película nortamericana de ciència ficció i drama de 1997 dirigida per Robert Zemeckis. És una adaptació cinematogràfica de la novela del mateix nom escrita per Carl Sagan en 1985.

La Dra. Eleanor “Ellie” Arroway és una científica del SETI que troba proves fefaents de vida extraterrestre i és elegida per a prendre contacte per primera volta en una civilisació més alvançada. Protagonisada per Jodie Foster, completen el repartiment Matthew McConaughey, James Woods, Tom Skerritt, William Fichtner, John Hurt, Angela Bassett, Jake Busey i David Morse.

Carl Sagan i Ann Druyan varen començar a treballar en la película en 1979. Junts varen escriure un tractament de més de 100 pàgines i varen presentar Contact en Warner Bros. en la producció de Peter Guber i Lynda Obst. Quan el proyecte va entrar en un llim de desenroll, Sagan va publicar Contact com a novela en 1985 i l'adaptació va tornar a posar-se en marcha en 1989. Roland Joffé i George Miller varen planejar dirigir-ho, pero Joffé va deixar el proyecte en 1993 i Warner Bros. va despedir a Miller en 1995. Es va contractar a Robert Zemeckis per a dirigir la película i la gravació va durar des de setembre de 1996 a febrer de 1997. Sony Pictures Imageworks es va ocupar dels efectes especials casi en la seua totalitat.

La película es va estrenar l'11 de juliol de 1997 i va tindre bones crítiques. Contact va recaptar aproximadament 171 millons de dólars en el món. La película va guanyar el premi Hugo a la millor representació dramàtica i va rebre múltiples nominacions i guardons en els Premis Saturn. L'estrena de Contact va estar envolt en polèmica per incloure sense permís en la película discursos editats de Bill Clinton com a president d'Estats Units, aixina com per rebre demandes individuals per part de George Miller i Francis Ford Coppola.

Argument

Animada pel seu difunt pare a perseguir una carrera científica sent una chiqueta, la Dra. Eleanor "Ellie" Arroway treballa per al programa SETI en l'observatori de Arecibo en Puerto Rico, escoltant transmissions de radi en l'objectiu de trobar senyals de vida extraterrestre inteligent. David Drumlin, assessor científic del president, retira els fondos del programa perque creu que es tracta d'un esforç inútil. Arroway conseguix finançació per part d'un misteriós empresari multimillonari cridat S. R. Hadden, qui ha seguit la seua carrera i li permet continuar el seu treball en la Very Large Array en el comtat de Recobre, Nou Mèxic.

Quatre anys més vesprada, en Drumlin intentant tancar SETI, Arroway registra una senyal composta per una seqüència repetida de número primo, que sembla procedir de l'estrela Vega. Este descobriment provoca que Drumlin i el Consell de Seguritat Nacional dels Estats Units, presidit pel conseller Michael Kitz, intenten prendre el control del proyecte. Mentres Arroway, Drumlin i Kitz discutixen, els membres de l'equip de la Very Large Array descobrixen una senyal de vídeo amagada en la senyal original: el discurs de benvinguda d'Adolf Hitler en els Jocs Olímpics de Berlín de 1936. Arroway i el seu equip, en recordar que esta va ser la primera senyal de televisió emesa en suficient potència com per a travessar l'atmòsfera terrestre, conclouen que va ser transmesa de regrés des de Vega, a 25 anys llum de distància.

El proyecte es posa baix supervisió del Govern i se seguix des de tot lo món. Llavors, Arroway descobrix que la senyal de vídeo conté més de 60 000 pàgines de lo que semblen dibuixos tècnics. Hadden es reunix en secret en ella per a ajudar-li a dessifrar el còdic de les pàgines, el qual es revela en ordenar les pàgines en tres dimensions en lloc d'en dos. El mensage conté una màquina complexa que permet colocar a un humà dins d'una càpsula que es llança a l'interior de tres anells en rotació.

Vàries nacions a nivell mundial financen la construcció de la màquina en Veta Canyar, en el Complex de llançament 39 del Kennedy Space Center. Es crea un grup internacional que elegirà al candidat que es montarà en la màquina. Encara que Arroway és una de les candidates més provables, el filòsof cristià Palmer Joss, un membre del grup de selecció que va conéixer en Puerto Rico i en qui va tindre una chicoteta romançada, crida l'atenció a la seua falta de fe religiosa. Per això, el grup de selecció elegix a Drumlin com a representant de la humanitat, argumentant que la gran majoria de la població mundial professa algun tipo de fe. El dia en el que la màquina es posa a prova, un fanàtic religiós la destruïx en un atentat suïcida, matant a Drumlin i a molts atres.

Hadden revela a Arroway que s'està construint una segona màquina a amagades en Hokkaido (Japó) i que ella serà el seu pilot. Arroway, equipada en varis sistemes de gravació i medició, s'introduïx en la càpsula de la màquina japonesa, es llança als anells rodantes i, posteriorment, desapareix. Quan la càpsula viaja a través de varis forats de cuc, pot vore lo que hi ha fòra d'ella, com lo que sembla ser una matriu de radi en Vega i signes d'una civilisació alvançada. Despuix de perdre el coneiximent, Arroway apareix en una plaja surrealista, semblada a la que va dibuixar de chicoteta en Pensacola (Florida) i una borrosa figura s'acosta per la vora. La figura resulta ser el seu pare i Arroway es dona conte de que es tracta d'un extraterrestre prenent la seua forma. La doctora escomença a fer preguntes, pero el ser desvia la conversació i li explica que la seua civilisació va contactar en la humanitat perque se li va considerar digna de que se li ensenyara el primer pas cap al cosmos i el contacte en el restant de l'univers.

Arroway processa estes respostes i cau inconscient. Es desperta en el sol de la càpsula mentres l'equip que controla la màquina crida el seu nom una i una atra volta. Arroway descobrix que des de fòra lo únic que s'ha vist és l'artefacte caent a través dels anells a la ret de seguritat, un procés d'a penes uns segons. Ella insistix que va estar fora aproximadament 18 hores, pero el seu sistema de gravació solament mostra Soroll (video). Kitz dimitix com a assessor de seguritat per a liderar un comité congresional per a determinar si la màquina era un frau dissenyat per Hadden, qui ha mort. Arroway se sent incapaç de retirar el seu testimoni sobre la base de l'experiència transcendental que ha vixcut com ser humà. En una conversació privada, Kitz i Rachel Constantine, cap de Gabinet de la Casa Blanca, conversen sobre l'informació classificada de que, encara que la cambra de Arroway solament va gravar estàtica, va gravar aproximadament 18 hores, prova de que el viage va tindre lloc. Arroway i Joss tornen a trobar-se, i la doctora conseguix finançació per a seguir investigant en la Very Large Array.

Repartiment

• Jodie Foster com la Dra. Eleanor "Ellie" Ann Arroway
• Jena Malone com la jove Ellie
• Matthew McConaughey com Palmer Joss
• James Woods com Michael Kitz
• John Hurt com S. R. Hadden
• Tom Skerritt com David Drumlin
• Angela Bassett com Rachel Constantine
• William Fichtner com Kent Clark
• David Morse com Theodore Arroway
• Jake Busey com Joseph
• Rob Lowe com Richard Rank
• Geoffrey Blake com Fisher
• Max Martini com Willie.